L’IVA i els espectacles en viu. Una baixada que planteja incògnites Destacat

Dimecres, 05 Juliol 2017 00:00 Escrit per  Jordi Bordes

Quin ha estat l’efecte de l’increment en el sector? Què passarà ara?

El govern de majoria absoluta del PP del 2012 va penalitzar la cultura (entrades de teatre, cine i música) obligant a pagar l’IVA al 21%, quan fins llavors era del 8%. Tot i la denúncia que la cultura no és un luxe i que es criticava que es considerés un entreteniment (a diferència dels principals països europeus, amb un 9% d’IVA de mitjana), han calgut gairebé cinc anys perquè la mesura es corregeixi.

“L’IVA es reduirà en breu”. És un anunci que s’ha sentit dir moltes vegades. Des del Partit Popular en campanya electoral (quan són ells els que el van implantar per decret amb majoria absoluta al Congrés i al Senat) a Ferran Mascarell, quan era conseller de Cultura, un any després que entrés en vigor. Sembla que, efectivament, és a tocar un retorn a una certa normalitat dins el panorama europeu. Significarà una nova etapa d’esplendor per a la recuperació de públic a la cartellera teatral? Donarà un nou impuls a les productores que, fins ara, han soportat l’increment d’impostos? Hi haurà més gires per l’Estat espanyol gràcies a l’increment de les programacions als teatres municipals? Només a mitges. Segons Daniel Martínez, president de Focus, que va liderar les negociacions del sector cultural amb el Govern estatal des del 2012 fins al 2014, aquesta baixada de l’IVA (en cas de produir-se) serà, lamentablement, bastant invisible.

Si el Partit Popular aconsegueix prou suports (i abstencions) per aprovar el Pressupost del 2017, el càstig a les arts en viu quedarà notablement reduït. Va ser a través d’un decret del Govern estatal que va pujar l’IVA del 18 al 21% a partir de l’1 de setembre del 2012. Però hi va haver algun sector que va rebre una seriosa penalització, com el de les arts escèniques. L’IVA al preu de les entrades va passar del 8 al 21%. Van saltar totes les alarmes. La pujada de l’IVA se sumava als estralls de la crisi: a causa de la imposició de la reducció del dèficit de les administracions, els ajuntaments ja havien aplicat una retallada notable en l’aportació a les programacions de públic. També els teatres públics i les ajudes al teatre privat van minvar notablement.

Les dades d’Adetca (Associació d’Empresaris de Teatre de Catalunya) són prou aclaridores. El teatre a Catalunya havia estat dels pocs sectors que es mantenia allunyat de la tempesta de la crisi. Si en la presentació dels resultats del curs 2011/2012 es parlava obertament d’assolir l’any següent els 3 milions d’espectadors, per haver trencat un nou sostre (2.890.713), la caiguda l’any 2012/2013 va ser catastròfica (2.333.685 espectadors): 500.000 espectadors menys amb un descens de la recaptació propera als 17 milions d’euros. Des de llavors, s’ha anat recuperant molt lentament d’aquella caiguda: el curs 2015/2016 es va tancar amb 2.409.601 espectadors a Barcelona, lluny encara dels 3 milions d’espectadors anhelats. Pel que fa a la recaptació, va pujar en 8 milions d’euros respecte a la de la temporada 2012/2013; una millora, però igualment una xifra molt inferior a la registrada just abans del daltabaix.

Daniel Martínez recorda que, des del minut u, es va advertir del cataclisme que ocasionaria aquesta mesura. No tan sols en el sector de les arts en viu (teatre, dansa, música) i al cinema, sinó també en la recaptació de l’Estat. Ja hi havia exemples d’altres països que havien intentat apujar l’IVA i que, al cap de poc temps, es van veure forçats a fer-se enrere perquè l’increment afectava negativament la recaptació. Es confiava que aquest pas enrere també passaria a l’Estat espanyol al cap de poc temps. En canvi, havien passat quasi cinc anys i res. Per aquest motiu, Faeteda (Federació Estatal d’Associacions d’Empreses de Teatre i Dansa) va elaborar un informe que denunciava la mala decisió política. En les conclusions, ICC Consultors augurava una caiguda de la demanda als espectacles propera al 20%; una caiguda de recaptació en l’àmbit estatal de 50 milions; una destrucció de llocs de treball directe d’uns 2.000 treballadors (a tres anys vista, es calculava que es destruirien un 15% de llocs del treball).

L’estudi concloïa que l’increment de l’IVA significaria un augment de la recaptació d’uns 20 milions d’euros el primer any però que s’aniria reduint any a any i que, en conjunt, acabaria sent negatiu per a l’Estat perquè caldria compensar aquest ingrés amb la reducció de l’Impost de Societats i de la Seguretat Social i havent d’assumir pagar l’atur als qui s’anessin quedant sense feina.

Martínez assegura que l’anàlisi es va encertar en un 90%. I que mai ningú no ha pogut qüestionar la consistència de l’estudi. Si admetien que es produiria aquest daltabaix, per què no s’ha tornat a una situació anterior? (El sector assumia que l’IVA cultural passés del 8 al 10%). Martínez conclou: El PP no ha sabut donar explicacions, més enllà d’una possible animadversió cap al sector cultural. I per què si ara s’abaixa l’IVA a les entrades de les arts en viu no es fa també a les taquilles del cinema? Martínez només hi sap veure “animadversió cap al cinema”.

Els efectes de la rebaixa

La baixada de l’IVA serà poc visible, auguren els empresaris teatrals. Públicament només ho va fer el Teatre Lliure. Es van comprometre que el reduirien percentualment el dia de la baixada. La majoria de teatres privats no van traspassar l’increment de l’impost a les entrades i ho van aportar dels seus hipotètics beneficis, incrementant el risc de pèrdues. Avui cal relativitzar molt quin és el cost d’una entrada. Perquè les ofertes que s’ofereixen a través d’empreses de ticketing rebaixen notablement el cost del preu de taquilla (i, per tant, també l’IVA). El preu mitjà d’un espectacle en sales de més de 200 localitats, segons dades d’Adetca, era de 20,26 euros en la temporada 2012/2013. En la del 2015/2016 va quedar en 21,4 euros: una diferència ridícula.

Augmentarà la contractació a les companyies? Des de sempre, els catxets de les produccions parteixen de l’IVA normal. Fins a l’any 2012, era del 18% i a partir d’aquella data es va apujar al 21%. Aquest IVA no està previst que es redueixi. Si alguns consorcis públics podien repercutir aquest IVA amb l’increment de l’entrada, ara hauran d’assumir-lo de la seva partida de despeses de contractació.

El mercat de les productores s’ha fet més ferotge. La desaparició de les empreses més febles ha implicat que les més grans hagin guanyat molt més pes en el sector. Aquestes últimes també van haver de fer retallades de personal però tenien més bona musculatura per sobreviure. Certament, la situació actual permetrà reduir el risc de la inversió en productes escènics. Ara tindran l’oportunitat de recuperar produccions més ambicioses, amb més repartiment i amb escenografies més sòlides.

Anna Rosa Cisquella, presidenta de Ciatre, també confia en aquesta baixada de l’IVA cultural. La recent temporada d’Scaramouche ha representat una petita pèrdua per a Dagoll Dagom. Calcula que, amb un IVA al 10%, haurien tingut beneficis. El risc durant aquesta llarga travessia del desert ha estat molt elevat: De cada 100.000 euros d’ingrés, havíem de destinar 21.000 a l’IVA, exemplifica. S’han acabat els musicals de gran format? Cisquella convida a obrir una etapa de reflexió. I posa un exemple gràfic: els músics van entregar una placa d’agraïment a Dagoll Dagom per mantenir deu músics al fossar d’Scaramouche, atès que la majoria de musicals surten a escena amb un equip molt menor.

 



Què ha canviat el paradigma?

Des que el Partit Popular ha perdut la majoria absoluta, els representants de les productores estatals van començar a negociar amb els altres partits. En aquest escenari, C's va imposar al PP la baixada de l’IVA cultural. Tot i això, no hi ha encara una data d’aplicació. El Ministeri de Cultura, que celebra haver tancat políticament amb aquest notable greuge respecte a la majoria dels estats europeus (l’IVA cultural, de mitjana, frega el 9%), encara no en pot avançar la data d’aplicació.



Impacte de l’augment de l’IVA en les arts escèniques

L’impacte negatiu de l’increment de l’IVA cultural va notar-se de manera immediata. Un informe publicat per la Federació Estatal d’Associacions d’Empreses de Teatre i Dansa (FAETEDA) el febrer de 2013 concloïa que el tercer quadrimestre del 2012, el primer que va aplicar l’augment del tipus impositiu, va registrar una caiguda de públic del 31,43 % i de la recaptació neta de les sales de teatre espanyoles del 32,98 %. L’estudi, que aïllava els diferents factors que havien influït en la davallada -com ara la tendència sectorial i el context de crisi econòmica-, explicava que l’efecte IVA ser el principal responsable d’una pèrdua d’espectadors i de facturació que va continuar els anys següents. Només aquell quadrimestre, l’IVA del 21% va ser la causa directa del descens del 17,50 % del públic i de més del 20 % de recaptació, uns percentatges que augmenten set punts si hi afegim l’efecte alarma derivat de l’impacte mediàtic de la imposició del nou IVA.

Entra per fer un comentari