La gerent de l’AADPC, Tumani León, s’acomiada dels associats i associades
Aprofito aquest mitjà, que m’estimo tant, per informar-vos que la meva etapa a l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya arriba a la seva fi. Per voluntat pròpia he decidit que havia d’agafar altres camins. A la vida no hi ha res que sigui permanent i hem d’adaptar-nos als canvis, com un jonc al vent, i fer-ho amb un somriure als llavis, satisfets de la feina feta i de la gent que hem conegut.
Mai no he tingut facilitat per escriure (soc més de números i de gestions); m’estimo més el contacte personal i el cara a cara per fer-me entendre quan vull explicar alguna cosa. Però, sigui com sigui, en aquest cas ho intentaré.
Giro la mirada enrere i veig que fa 28 anys que vaig començar a treballar a l’AADPC. Estava treballant en un concessionari Opel, però sentia que havia tocat sostre i necessitava un canvi. El meu pare, que era productor de cinema i televisió, em va ensenyar un anunci a El Periódico en el qual l’AADPC, que en aquella època començava a fer-se important, buscava una persona que es responsabilitzés de la gerència, organitzés el despatx i ajudés a dinamitzar-la per fer-la visible en el teixit professional i de la societat en general. Jo no acabava de veure-ho clar, però la meva mare, una gran astròloga, em va dir que em presentés a l’entrevista perquè, segons els astres, seria la feina de la meva vida, en gaudiria i, malgrat que la patiria molt, segur que valdria la pena.
Us ben puc assegurar que així ha estat. Durant aquest temps l’AADPC ha crescut moltíssim i hem aconseguit moltes fites. També he conegut grans persones, altres que no ho són tant i algunes que no ho són gens. Però ha estat un continu creixement professional i personal que m’ha enriquit com a persona i com a professional. Si no fos perquè estic convençuda que la meva etapa ha arribat a la seva fi, podria dir que aquesta entitat no te l’acabes mai. Sempre hi ha coses que cal aprendre, informació que s’ha de perseguir i activitats que és necessari crear.
Ara em toca continuar per un camí nou; una part ja la conec i l’altra l’hauré d’aprendre, però hi posaré tanta passió com a qualsevol altra etapa de la meva vida i potser hi trobaré gent tan interessant com la que he conegut aquí.
Deixo l’Associació (per a tothom i a tot arreu aquest és el nom genèric que la fa reconeguda i estimada) en bones mans, ningú no és imprescindible. Continuaré venint un any més de tant en tant per ajudar i fer el traspàs com cal, però segur que no em serà fàcil anar-me’n apartant i trobaré a faltar el contacte amb tothom que forma part d’aquesta (malgrat tot) meravellosa família.
Una immensa abraçada de la vostra Tumani.
