Entreacte, 25 anys

Divendres, 18 Octubre 2013 14:59 Escrit per 

La revista de l’AADPC compleix 25 anys, un aniversari que vol celebrar recuperant alguns fragments de la seva història. Són retalls que il·lustren les il·lusions, problemes i preocupacions de la professió de l’últim quart de segle i mostren, de manera gràfica i fidel, l’evolució del sector.

Entreacte va néixer la tardor de 1988, quan Alfred Lucchetti era el president de la Junta Directiva de l’AADPC i Jaume Baucis, Enric Cervera, Jaume Comas, Enric Cusí, Carme Gutiérrez, Maribel Martínez, Jaume Nadal, Ricard Pedreira, Gal Soler i Àngels Vergés formaven l'equip de la revista. L’editorial presentava Entreacte com un instrument de comunicació entre l’associació i la professió: entre l’equip editorial, que volia aportar dades i coneixements d’utilitat, i els associats, als quals convidaven a aportar crítiques, orientacions i col·laboracions d’interès per a tothom.

 

 

 Sempre reflexiu, sempre combatiu, Ricard Salvat carregava en aquest article contra algunes personalitats teatrals que, segons afirmava, rebien un tracte de privilegi injustificat per part de les administracions públiques. Alhora, traçava una punyent comparativa entre el teatre públic i el teatre privat a la Catalunya de 1988. Fins quan la professió teatral aguantarà tants greuges comparatius, es demanava Salvat, abans de suggerir que s’hauria de mirar a Europa per aprendre dels models culturals d’alguns països. O és Burundi el nostre futur?: aquest era l’interrogant que tancava l’article.

“Aquí, Burundi”. El dramaturg i docent Jordi Teixidor responia a l’article de Ricard Salvat, publicat al número anterior d’Entreacte, afegint nous arguments contra la política teatral catalana del moment. Teixidor alertava sobre l’escàs interès per la dramatúrgia autòctona, o sobre la reformulació del concepte “espectacle”, que tan sols servia per definir els grans desplegaments escènics. Citant al francès Pierre-Aimé Touchard, escrivia: Es pot establir com a llei incontestable que els períodes d’escenificacions fastuoses coincideixen sempre amb els períodes de decadència teatral. I irònicament, afirmava: Juraria que [Touchard] es referia a Burundi...

 

“Perfils associatius i socioculturals de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya”. La Junta Directiva de l’AADPC havia encarregat un estudi sociològic amb la intenció de reflectir quin era el perfil i la situació dels actors i actrius associats, i el tercer número de la revista Entreacte en va publicar els resultats. De l’estudi, se'n desprenien dades com que el sou mitjà mensual (80.281 ptes.) era insuficient per al 32% dels associats, que havien de buscar una segona feina per complementar el seu salari. Igual de preocupant era el desequilibri salarial entre homes i dones: segons les estadístiques, les actrius associades guanyaven entre 178.550 i 360.465 ptes. menys a l’any que els actors, una situació per a la qual l’equip de sociòlegs no havia trobat explicació. 

En el capítol ideològic, però, s’hi apreciava una absoluta simetria entre homes i dones. Com es pot veure a la taula, els uns i les altres mostraven un posicionament clar cap a les esquerres, així com una total absència d’electors de les opcions polítiques de la dreta espanyola, en conclusions de l’estudi.

 

Entra per fer un comentari