Hi ha una broma del sector que diu que sense la fotografia, el cinema és ràdio.

És una bona deficinió per a un ofici imprescindible per a l’èxit de qualsevol rodatge però sovint desconegut per la seva complexitat. Per això hem volgut conversar amb diferents professionals, directors de fotografia de prestigi inqüestionable perquè ens expliquin la singularitat d’aquest ofici però també les problemàtiques existents, com la invisibilitat que comentàvem abans. Ells són Pol Turrents, Ricard Canyellas i Eduard Grau. Que es faci la llum!

La feina del director de fotografia mescla l’art i la tècnica i té la finalitat de traduir estèticament els desitjos del director. És una professió que requereix molta formació tècnica i filmogràfica, que a Catalunya ofereixen escoles especialitzades com l’ESCAC, la qual els darrers anys ha tret grans fornades de noves generacions de directors de fotografia. Tot i això, Pol Turrents, que ha treballat en produccions com Amor col·lateral, Negro Buenos Aires o Xtrems, apunta que “l’única manera d’aprendre és rodant”. En aquest sentit, Ricard Canyellas, director de fotografia de Barcelona nit d’estiu, El cadàver d’Anna Fritz o Barcelona nit d’hivern, creu que “l’altra millor escola és l’observació i aprendre tant dels rodatges com de la vida mateixa”. És per aquesta raó que visitar museus, anar al cinema o tenir coneixements d’arquitectura, teatre o història de l’art són factors essencials per cultivar una mirada pròpia. Eduard Grau, director de fotografia de projectes de la importància d’A single man, Buried o The Gift, té clara la recepta: “Sentit comú, estimar el mitjà, tenir una visió particular del món i un sentit narratiu”, tot i que reconeix que mai se’n sap prou: “Encara estic aprenent, el món és infinit.”

TREBALL EN EQUIP

Generalment, el director de fotografia s’incorpora al projecte durant la preproducció, quan el guió està enllestit i s’ha de començar a planificar les necessitats del rodatge. El seu paper varia en funció del grau de llibertat que ofereixi el director del projecte, que tant pot tenir una formació molt visual que faci marcar amb precisió cada detall, com pot delegar la responsabilitat visual en el director de fotografia.

Tant en preproducció com durant el rodatge, el director de fotografia treballa amb la resta de responsables de cada secció, com direcció d’art, vestuari o maquillatge. Edu Grau considera que el cine, a diferència de les altres arts, “és un procés col·lectiu, una maquinària de molta gent que vol que tot es faci de la millor manera possible”. Per aquest motiu calen dots comunicatius i de lideratge per gestionar eficientment l’equip.

Ricard Canyellas explica que el director de fotografia “marca el ritme i l’efectivitat d’un rodatge” i que ha de “saber liderar i prendre decisions ràpides per no perjudicar la producció”. Una tasca no sempre senzilla, com apunta Pol Turrents, que reconeix que a vegades “donat el ritme de la producció i la pressió en els rodatges, falta una mica d’empatia en els equips”.

Eduard Grau

UN OFICI POC RECONEGUT

La majoria de directors de fotografia coincideixen a creure que tenen una professió desconeguda per la gent de fora del sector. “Per al públic és fàcil entendre el rol d’un operador de càmera, però no es comprèn que també hi ha un disseny conjunt de llum i càmera treballat per nosaltres”, afirma en Ricard. Una realitat que en Pol valora positivament, ja que considera que la seva feina hauria de ser poc perceptible perquè “la fotografia ha de ser una part més de la pel·lícula, sense destacar en positiu ni en negatiu”.

L’Edu es mostra satisfet perquè tenen el respecte dels professionals del sector, i destaca que “la majoria de directors de fotografia són molt pencaires i estimen molt el cinema” perquè han tingut la sort d’arribar-hi. Una fita encara més difícil si parlem de directores de fotografia: “La paritat és un problema, no n’hi ha, ni de bon tros”, sentencia.

Pol Turrents

En aquest sentit, recentment s’ha creat el col·lectiu Directores de Fotografia per visibilitzar el treball de les dones i reivindicar el seu talent. En Ricard explica que tot el sector espera que creixi, ja que “l’objectiu és tenir més pes davant de l’opinió pública i així aconseguir més paritat al món audiovisual”.

“EL MILLOR OFICI DEL MÓN”

La satisfacció professional i personal per la seva feina es desprèn de les paraules de cadascun dels directors de fotografia amb qui hem parlat. Pol Turrents es considera un “narrador d’històries amb llum” i està content de veure que el que fa “arriba a la gent”, i reconeix que en els darrers anys està veient com a poc a poc els directors de fotografia aconsegueixen guanyar presència a les converses sobre cinema.

A single man

Amb la vocació de no deixar mai d’aprendre, Ricard Canyellas diu que és una professió que li aporta “l’oportunitat de treballar en una observació constant i aprendre les infinites possibilitats per treballar la llum i les sensacions del llenguatge audiovisual”. Un entusiasta Edu Grau afirma que la direcció de fotografia és “el millor ofici del món” perquè és una feina “divertida, creativa i excitant” que permet viatjar, fer cada setmana una cosa diferent i tenir el punt de responsabilitat just sense que es converteixi en un problema. “És com una petita droga, rodar és apujar la bilirubina a uns nivells que no adquireixo a la vida normal”, sentencia.

L’OPORTUNITAT DE TREBALLAR EN UNA OBSERVACIÓ CONSTANT I APRENDRE LES INFINITES POSSIBILITAT PER TREBALLAR LA LLUM

Miki Esparbé, Ricard Canyellas i Dani de la Orden ©Splendor Films

Compartir.

Sobre l’autor

Deixa una resposta