Marta Buchaca, amb l’obra Rita, ha guanyat el Premi Frederic Roda de Teatre 2019 organitzat per la Diputació de Barcelona i l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB). Està dotat amb 8.000 euros i l’edició del text.

En l’anunci del premi, el diputat de Cultura de la Diputació de Barcelona, Joan Carles Garcia Cañizares, ha incidit en l’estil àgil i actual del text de l’obra: «Un llenguatge entenedor que arriba al públic. Una obra senzilla que a través del teatre ens ajuda a comprendre les diferents realitats del dia a dia.»

De la seva part, Ignasi Roda, en representació de l’ADB, ha destacat la figura del seu pare, Frederic Roda, com a «home de referència dins del món del teatre i la cultura» i ha agraït a la Diputació «el seu suport en l’organització del premi».

El jurat del premi ha estat format, entre d’altres, per representants de diferents teatres de la província de Barcelona i membres de l’ADB, que han decidit l’obra guanyadora entre sis finalistes.

Marta Buchaca és llicenciada en Humanitats per la Universitat Autònoma de Barcelona i s’ha format com a dramaturga al Centre d’Études Théâtrales de Louvain la Neuve a Bèlgica, a l’Institut del Teatre i a l’Obrador de la Sala Beckett. Les seves obres s’han vist a Croàcia, Guatemala, Veneçuela, El Salvador, Grècia, República Txeca, Xipre, Estats Units i Canadà i han obtingut diversos premis com el Joaquim Bartrina 2015 per Olor sota la pell, el XXXV Premi de teatre ciutat d’Alcoi i l’accèssit del Premio Marqués de Bradomín 2007 per Plastilina i el Premi Max a millor autor teatral en català per L’any que ve serà millor.

Rita, que es podrà veure a la Sala Beckett del 29 d’octubre al 17 de novembre de la mà de David Bagés i Anna Moliner, és una comèdia que parla de la família, dels germans, del vincle maternofilial i també de la dificultat de “deixar anar” aquells que estimem. Planteja què és viure amb dignitat i explora la legitimitat que tenim a l’hora de decidir sobre la mort dels altres.

Compartir.

Sobre l’autor

Revista d'arts escèniques i audiovisuals de Catalunya. Des de 1988.

Deixa una resposta