El director ha presentat el seu projecte per al teatre pels pròxims quatre anys


Tota una sorpresa. Quan el Patronat va fer públic el nom del guanyador del concurs per dirigir el Teatre Lliure molta gent entre el sector va posar cara d’estranyesa. A les travesses hi havia altres noms i existia un debat públic al voltant de qüestions com, per exemple, la conveniència de triar una dona per a la direcció, o inclús un nom de l’àmbit internacional. Juan Carlos Martel, però, va ser l’escollit i avui ha tingut l’oportunitat de presentar les línies mestres del seu programa a l’Espai Lliure de Montjuïc.

Com a director de professió, Martel (Barcelona, 1976) no ha descuidat la posada en escena. S’ha fet envoltar de part de l’equip del Teatre Lliure per donar una imatge d’unitat en els temps convulsos que viu la institució després de diverses polèmiques, la més sorollosa la dimissió de Lluís Pasqual i tota la polseguera que ha aixecat.

Martel ha presentat un projecte basat en tres potes, la social, la cultural i l’educativa. El nou Lliure vol ser un “teatre necessari per a la ciutat” i “un centre de referència internacional”. Una de les paraules més escoltades ha estat “col·lectiu“, en referència als diferents mètodes de treball i de concepció del teatre que es volen implementar.

Resumit en un decàleg de 10 punts, Martel vol que el nou Lliure no giri al voltant de la persona que el dirigeix, que les decisions es prenguin de forma més col·legiada. S’articularà la programació en funció de les necessitats socials i culturals de la ciutat, i es buscarà la màxima paritat, “almenys del 50%”. Es vol treballar conjuntament amb associacions, el sistema educatiu i el teixit del barri. Es busca, a més, una major presència del teatre en els circuits internacionals, mitjançant la participació en fòrums i xarxes de producció.

Obrir el Lliure a noves generacions de creadors és un altre dels objectius, amb diversos projectes de suport a la nova creació, amb un programa de residències per a artistes, companyies o projectes concrets, a més d’anunciar que se cedirà l’Espai Lliure a una jove companyia perquè el programi al llarg de períodes encara per concretar.

Juan Carlos Martel ©Ros Ribas

El Lliure dels comitès

La nova identitat del Lliure que es vol plural quedarà reflectida en l’innovador Comitè de Programació, format al mateix temps per altres petits comitès amb funcions específiques. Nombrosos especialistes de l’àmbit de les arts escèniques integraran aquest organisme, com Clàudia Cedó i Isaias Fanlo (transparència, paritat i igualtat) o Juan Carlos Olivares i Victoria Spunzberg, dramatúrgia. Altres professionals no tan lligats a les arts escèniques com Marina Garcés o Ingrid Guardiola també formaran part de comitès de lectura o pensament.

A escala pràctica, la programació es presentarà en dues fases, una primera al juny que anirà fins al gener i una altra presentació al novembre amb la resta de la programació. En ella, cap director no podrà repetir dues temporades seguides. Allargar els períodes d’exhibició dels espectacles que tinguin èxit i avançar cap a un teatre d’inclusió social són altres dels trets definitoris.

Més recursos

L’objectiu a curt termini de la nova direcció del Lliure serà l’obtenció de nous recursos per passar de l’1,6 milions de recursos propis als 3 milions. Segons Martel això s’intentarà a través de la creació d’un departament de màrqueting i de cerca de fons i patrocinis: “El Teatre Lliure no s’ha de vendre”, ha matisat, “però hem de pensar que no hem de dependre sempre de les institucions públiques”. Martel aclareix, tanmateix, que no hi ha intenció de canviar el model de fundació privada que regeix la institució, tot i que sí que està previst que el Patronat canviï aviat els seus estatuts per propiciar, segons el seu president Ramon Gomis, “un nou model amb limitació de mandats, paritat i transparència”.

Continuisme i polèmiques

Tot i que ja ha començat a treballar, Martel s’incorporarà a la feina el pròxim divendres 4 de febrer i el primer que farà serà mantenir una reunió amb el comitè d’empresa. Crear un clima propici a dins de la institució és una prioritat després dels temps convulsos que ha travessat la casa. Qüestionat per si la seva tria responia a una decisió continuista– Martel va ser ajudant de direcció de Lluís Pasqual–, el director es demarca: “l’únic continuisme serà la reconversió dels Radicals Lliure de Rigola, la del Lliure dels Nens i la meva experiència com ajudant de Pasqual”, al mateix temps que reclama l’inici d’una nova etapa: “S’ha de poder passar pàgina, i s’ha de fer amb fets”, per prometre a continuació que el canvi serà “visible” i “bastant radical”.

Més clar s’ha mostrat en la seva valoració crítica Ramon Gomis, que en referir-se a Lluís Pasqual ha parlat d’actituds “acceptables en el seu moment però que ara no ho són, perquè els temps han canviat. Pasqual de vegades ha sigut poc permeable als canvis que s’han produït”.

L’altra polèmica oberta al voltant de la programació al juny de l’espectacle Mount Olympus de Jan Fabre –acusat d’assetjament sexual per membres de la seva companyia i amb una investigació oberta d’ofici a Bèlgica–, Martel ha anunciat que preguntarà per la situació contractual de l’espectacle abans de prendre una decisió.

Compartir.

Sobre l’autor

Treballar la cultura, fer visible el món amb l'objectiu de millorar-lo. Tota la resta és folklore. Director d'Entreacte, entre moltes altres coses.

Deixa una resposta