Igual que a la dècada dels anys cinquanta, quan la màgia es podia veure en teatres (com el Romea i el Barcelona) i triomfaven grans figures com Li-Chang o Fassman, ara torna amb força a les grans sales de la mà d’El Mago Pop, que ha donat la campanada i ha comprat el Teatre Victòria, o Mag Lari, que la passada temporada teatral va protagonitzar al Teatre Condal 25 il·lusions, un dels muntatges amb més recaptació i que van veure 28.000 espectadors. Però què hi ha darrere d’aquests grans mags mediàtics?

Ignasi Stigman, de 35 anys, pertany a una nova fornada de mags que sense ser mediàtics estan aconseguint obrir-se camí en el circuit familiar i les gales d’empresa. Psicòleg de professió, va deixar l’escola on treballava i des de fa quatre anys viu només de la màgia. Té bolos contractats del seu espectacle Més que màgia fins l’any 2021, però tot i això explica que “hi ha gent que no s’acaba de creure que arribi a final de mes; és com si a la societat li costés d’acceptar-ho”. “Els mediàtics —comenta— s’enduen la fama, però més enllà hi ha una segona categoria de mags que també existeixen i, tot i no ser populars, no paren de fer bolos i van a congressos de màgia per tot el món o per escoles. Això és meravellós.”

Pere Rafart ha despuntat amb força els últims temps gràcies al seu original estil de màgia còmica i l’any 2017 va guanyar el prestigiós premi Ascanio. “Mai em vaig plantejar ser professional, però vaig deixar la feina que tenia en una multinacional i em vaig tancar a Solsona provant coses a còpia d’esforç, fins que de cop van començar a sortir actuacions sense parar.” “Intento fer —afegeix— una cosa única, que potser no és la millor però que em diferencia de la majoria.”

Pere Rafart

Per a Rafart hi ha més gent amb “necessitat expressiva del que pot assumir el mercat”. Tot i això, té molt clar que sempre hi haurà lloc per als mags que tenen un producte propi. “No conec ningú que sigui bo i que passi gana”, assegura. En la màgia, però, plana un problema que no es dona en altres àmbits, assenyala Rafart: “A diferència del teatre, on tothom comença fent un paper secundari o de figurant, a la màgia sembla que la gent comenci sent l’estrella de l’espectacle, i això és molt perillós perquè et pots fotre moltes hòsties”. A més, Internet és una arma de doble tall: “De vegades fas un truc de màgia a la tele i poc després surt algú en un vídeo a Internet explicant el teu truc, i a sobre ho fa malament.”

Moment dolç però complicat

Roger Belso De Roker somniava de petit amb estudiar a Hogwarts, l’escola de Harry Potter. Els seus pares li van comprar un joc de Magia Borrás i va anar aprenent de manera autodidàctica perquè no hi havia diners per anar a una escola real. N’està content, perquè això li ha donat molta llibertat. Va aconseguir donar-se a conèixer després de participar en el programa Got Talent, però després d’aquell boom li està costant. “És complicat —assegura—. Si no ets el Mago Pop has de fer màgia en hotels i aquí t’exploten. Pots arribar a fer fins a tres espectacles al dia durant tres mesos i te’ls paguen pitjor que un sol bolo.” “El que em passa a mi —afegeix— és generalitzat. La majoria de mags joves que conec no es plantegen dedicar-se completament a la màgia i s’ho combinen amb els estudis o amb una altra feina.”

Ara que està més de moda i a l’abast de tothom, seria el moment que poguéssim introduir-nos a les escoles oficials.

Enric Magoo, director del festival de màgia de Badalona Li-Chang i autor del Frankenstein, un número que ha donat la volta al món, aclareix que la “diferència entre aficionat i professional no equival a tenir més o menys qualitat, sinó que vol dir que el professional viu de la màgia i l’altre no”. “Hi ha mags —comenta— que han guanyat premis mundials i que són només aficionats perquè tenen un altre ofici.”

Enric Magoo

Magoo es mostra optimista: “Hi ha lloc per a tothom. És cert que ara costa més perquè hi ha més competència, però automàticament també hi ha més demanda. Al llarg dels anys, la màgia sempre ha patit alts i baixos”. “Ara vivim —afegeix— un moment dolç a causa de les noves tecnologies i els programes de televisió.” A més, diu, arriba a molta més gent: “Mentre que abans per fer un truc havies de trucar a moltes portes, ara fas un clic a Internet i aprens a fer aparèixer mocadors”.

Magoo, però, té clar que si un mag vol ser complet ha de passar per una formació teatral: “Ara que està més de moda i a l’abast de tothom, seria el moment que poguéssim introduir-nos a les escoles oficials i començar a normalitzar la formació de mags. Hi ha tallers i escoles petites que estaria bé que fossin oficials perquè puguin sortir mags de categoria.”

Escoles de màgia

La dignificació de la màgia és l’objectiu de Mag Lari, amb qui conversem no com a mag mediàtic sinó com a director d’una escola amb cinquanta alumnes que està a punt de veure sortir la primera promoció de mags. Fa tres anys va arrencar un curs de formació professional de màgia que compta amb la col·laboració del grup Focus i que s’imparteix gràcies a una aliança entre Mag Lari i l’escola Aules-Arts Escèniques, que dirigeix l’actor i director Daniel Anglès.

“El meu gran interès —explica Josep Maria Lari—  és poder fer classe a gent que s’hi vol dedicar. En aquests moments falta pedrera i l’escola és un punt de partida perquè els alumnes, quan acabin, treballin a nivell pràctic i puguin defensar els seus espectacles.” “Han d’aprendre a viure de la màgia”, ressalta l’artista. “Jo soc autodidacte i vaig haver de treballar molt de jovenet. M’hauria encantat que als 20 anys algú m’hagués explicat certes coses; hauria guanyat molt de temps.”

Álvaro Cortés

Álvaro Cortés va estudiar entre els 12 i els 18 anys en una escola de màgia, el 3 de Trèbol, i aquest any ha guanyat la primera edició del Premi Jove Li-Chang. Especialitzat en la manipulació de coloms, diu que la màgia ofereix moltes possibilitats. Per exemple, comenta, els concursos de màgia són un “bon aparador per mostrar el teu treball i poder conèixer els professionals”. Les moltes sortides que ofereix la màgia també és un dels bons símptomes actuals.

Nadia Santamaria Psiquelady està especialitzada en màgia educativa. “Cada vegada s’està obrint a més camps i hi ha més formadors o mestres que apliquen la màgia a les seves escoles, perquè s’està descobrint que té molts beneficis”, comenta una de les poques dones que es dedica a la màgia.

Renovació de la màgia

Els caixets que pot arribar a cobrar un mag varien molt i oscil·len entre els 150-250 euros per una festa d’aniversari, els 250-350 per una comunió o els 1.000 per una gala d’empresa. David Valencia és president de l’Associació Catalana d’Aficionats a la Màgia (ACAI/SEI Barcelona), una històrica entitat fundada fa 75 anys que reuneix cada setmana els seus socis a la seva seu de Barcelona i que ara, davant la profunda transformació que viu el sector, es planteja crear una cooperativa per oferir serveis i assessorament. “Gràcies a Mago Pop i Mag Lari tots els nens volen un mag a la seva festa i per això el mercat de la màgia està molt a l’alça. Però hi ha molt intrusisme i pel sol fet de fer un curset de màgia, molta gent ja es fa targetes de presentació i cobren 300 euros per un bolo. Aleshores és quan se’l mengen o quan els pares diuen que no tornaran a portar mai més cap mag.”

Sigui com sigui, un sector de la màgia ha iniciat fa uns anys un camí de renovació i hi ha noms que tot i no ser coneguts treballen molt en aquest segon nivell: Txema Magic, Joaquín Matas, Maxiliano Stia o César Jurado, per citar-ne només alguns. Per Ignasi Stigman, la màgia ha “evolucionat molt en els últims anys i ara es tracta com un art escènic complet on és important l’impacte màgic, però sobretot com es presenten aquests efectes de manera original, amb música, coreografies i fusionant-ho amb altres arts escèniques”.

Compartir.

Sobre l’autor

Deixa una resposta