Per què els adolescents no van al teatre?

Google+ Pinterest LinkedIn Tumblr +
De l’11 al 16 d’octubre, coincidint amb l’inici del curs escolar i amb el de la temporada teatral, RBLS Festival Teatre Jove celebrarà la seva segona edició amb l’objectiu de“tancar l’abisme que existeix entre el teatre i els adolescents”

“El teatre per a joves no només és gairebé inexistent, sinó que es considera un gènere menor”. “El teatre per a joves sovint és un adult ensenyant coses a un jove”. “Hauria de ser només teatre”. Així de contundents es mostren Helena Tornero, Quim Bigas i Carme Tierz. La primera és autora d’El Futur, un dels espectacles per a joves que es podrà veure la temporada vinent al Teatre Nacional i ho explica en un article de Pausa. El segon és un dels responsables de Festucs, un projecte format pel mateix Bigas i joves del teatre amateur de Malgrat de Mar (Maresme). La tercera és la directora del Festival RBLS, nascut per acostar el teatre als joves d’entre 13 i 20 anys.

Comencem pel principi. Què és el teatre per a joves? Segons explica el dramaturg alemany Lutz Hübner, en un article a la revista Pausa, “les obres teatrals per a joves parlen de temes relacionats de manera directa o indirecta amb els problemes, els somnis i els desitjos actuals dels joves i aborden valors empírics que permeten establir una relació concreta amb la vida dels adolescents”. Hübner, un dels autors que més bé connecta amb el públic juvenil a Alemanya, considera que el punt de partida ha de ser l’adolescent i que, de cap manera, la finalitat del teatre per a joves ha de ser formar un futur públic de teatre per a adults. “Ha de ser la seva història, se l’ha de poder fer seva”, apunta.

També Bigas sosté que “ja tenen unes estètiques, una manera de veure les coses. Hem de treballar amb un grup de persones, no simplificar-les en el món dels joves. Perquè tenir 15 anys en diferents llocs del territori és molt diferent”. Per la seva banda, Tierz creu que “les formes i la imatge han de ser més fresques i atractives, més atrevides”. És evident, apunta la també periodista, “que hi ha temes que afecten més els joves, però jo ja no soc tan jove i també agraeixo els espectacles que tenen nous llenguatges, propostes que em sobtin”. La clau: la qualitat.

Segons un estudi del CoNCA del 2016 sobre participació cultural, un 68% dels joves llegeixen llibres i un 59% han assistit al cinema en el darrer trimestre. De fet, el cinema, les sèries, la música i els videojocs són algunes de les pràctiques on hi ha un clar predomini juvenil. Està clar, per tant, que els joves consumeixen cultura, encara que sigui a través de canals poc habituals per als adults. Ara bé, només un 6,7% dels joves d’aquesta franja d’edat reconeixen haver assistit a un espectacle en l’últim any. Per què no van al teatre? Per què els espectadors teatrals passen de la infància a l’edat adulta?

   Muntatges sobre textos clàssics entre estudiants sovint es converteixen en l’últim que veuen, perquè no hi tornen ”

“No és tant que costi d’arribar als joves, que també, com que en determinats moments no se’ls ha tingut en compte, s’hi ha parat poca atenció. Ens hem pensat que ja vindran quan creixin”, sosté Tierz. En la mateixa línia, l’autor i director Jordi Casanovas considera, en una entrevista de la revista Pausa, que “des de diversos teatres es practica una política de pan para hoy que promou muntatges sobre textos clàssics entre estudiants de batxillerat, que sovint es converteixen en l’últim muntatge de teatre que veu aquest públic, perquè no hi tornen”. Casanovas està convençut que els adolescents haurien de veure menys adaptacions de clàssics perquè “dels joves que sobreviuen de veure un dels nostres clàssics només en sorgeixen uns pocs espectadors perpetuadors de la tradició: només aconseguim joves espectadors vells”. “Si els portéssim a veure Fuenteovejuna dels Obskené segurament hi tornarien”, conclou Tierz.

El preu és un problema? Helena Tornero i Carme Tierz estan convençudes que sí, que “els preus també han de ser joves”. De fet, segons el mateix estudi del CoNCA, el 58% de joves afirmen haver reduït la despesa en consum cultural per la crisi i un 65% afirma utilitzar Internet per tenir-hi accés gratuït.

Així doncs, com podem aconseguir que vagin al teatre? “Els hem d’escoltar, dialogar amb ells. Trobar coses que els excitin a ells i a tu”, creu Quim Bigas. Segons Mariona Campos, directora artística del Teatre Regina –teatre que després de trenta anys dedicats al públic familiar ha fet el salt cap a una programació molt musical específica per a adolescents–, la clau és “atreure’ls, aconseguir ser influencer”. Trobar-los i anar-los (literalment) a buscar és el que van fer i tornaran a fer aquest any les del Festival RBLS. Van anar a espais joves, batxillerats artístics i escoles de teatre. Enguany hi tornen amb la proposta millorada: els encarregats d’explicar-los el projecte seran un grup de joves d’entre 16 i 18 anys. Més directe impossible. Balanç després d’aquesta primera edició? Tierz ho té clar: “Des de l’ensenyament se’ls hauria d’encarrilar una mica, però els adolescents tenen ganes de moure’s, de participar”.

RBS

Després de l’èxit de la seva primera edició, torna el Festival RBLS. Ho farà de l’11 al 13 d’octubre al Teatre Tantarantana i, com l’any passat, tindrà tres línies molt definides: l’exhibició (cinc espectacles per a joves i adults amb ganes de deixar-se sorprendre), la pedagogia (actualment amb diversos tallers i més endavant xerrades participatives als instituts) i una de més dedicada al sector per avançar cap a la normalització del teatre per a joves a Catalunya. De fet, en acabar el festival (els dies 15 i 16 d’octubre) tindran lloc dues jornades per a professionals: una de caire internacional a l’Institut del Teatre i una sessió de treball a la SGAE, per aconseguir crear un circuit de teatre juvenil. L’objectiu? Resultats. I com més aviat millor.
Compartir.

Sobre l’autor

Cultura o barbàrie. Sotsdirectora d'Entreacte i coautora d'El carrer és nostre, entre d'altres.

Deixa una resposta