Foto: Aída Pallarès.

Ivan Benet i Rosa Renom els actors guardonats de l’edició.

L’Antiga Fàbrica Estrella Damm de Barcelona s’ha transformat avui en l’escenari de la gala d’entrega de la XVII edició dels Premis de la Crítica. La cerimònia, conduïda pels periodistes Toni Puntí i Anna Pérez Pagès, ha servit per recuperar uns guardons amb una història tan llarga com ara intermitent.

Entre els premiats, un doble guanyador: per un costat, l’obra de la productora La Perla 29 L’orfe del clan dels Zhao, que s’ha fet amb tres dels guardons més importants (millor espectacle, direcció per a Oriol Broggi i adaptació). Per la seva banda, l’espectacle del TNC Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores ha guanyat dos de les categories tècniques (il·luminació i vestuari) i les dues d’interpretació de repartiment per a Mercè Arànega i Oriol Genís.

Ivan Benet ha guanyat el guardó a millor actor per Informe per a una acadèmia, espectacle que ha obtingut també el reconeixement al millor espai escènic per a Jordi Queralt. L’actriu protagonista premiada ha estat Rosa Renom per la seva actuació a El president. Altres muntatges destacats han estat Desde Berlin. Tributo a Lou Reed (espai sonor i disseny de vídeo) o La pols de Llàtzer García, que ha obtingut el guardó al millor text.

Els jurats dels Premis de la Crítica estan composats per professionals que, de manera regular i destacada, han exercit la prescripció escènica durant com a mínim els cinc anys previs a cada edició, en mitjans escrits, audiovisuals i/o digitals. Entre el jurat d’aquesta edició trobem els noms de professionals com ara Joan Anton Benach, Jordi Bordes, Sergi Doria, Santi Fondevila, César López Rossell, Iolanda G. Madariaga, Juan Carlos Olivares, Ramon Oliver, Xavi Pardo, María José Ragué o Andreu Sotorra.

El llistat de guanyadors definitius de l’edició ha estat:

Teatre Familiar 
L’endrapasomnis (Teatre al detall)
   
Dansa 
     
Espectacle Internacional:
    Vader (Peeping Tom)
     
Espectacle:     
      Lo Real (Israel Galván)
    

Teatre  

Revelació:
Adrià Díaz, Sergio Freijo, Marc Naya, Junyi Sun (Kyla)

Noves Tendències:
A House  in Asia  (Agrupación Señor Serrano)
  
Sala:
Sala Flyhard

Espai Sonor:
Jaume Manresa (Desde Berlin. Tributo a Lou Reed)

Disseny de vídeo:
Miguel Ángel Raió (Desde Berlín. Tributo a Lou Reed)

Il·luminació:
Lionel Spycher (Doña Rosita la soltera)
       
Vestuari:
Míriam Compte (Doña Rosita la soltera)

Espai Escènic:
Jordi Queralt (Informe per a una acadèmia)
 
Actor de Repartiment:
Oriol Genís (Doña Rosita la soltera)

Actriu de Repartiment:
Mercè Arànega (Doña Rosita la soltera)
 
Musical:
Bare. Per sobre de totes les coses. (Madam Teatre)
               
Adaptació / Dramatúrgia:
Marc Artigau i Oriol Broggi (L’orfe del clan dels Zhao)

Text:
La Pols (Llàtzer Garcia)

Actor Principal:
Ivan Benet (Informe per a una acadèmia)
             
Actriu Principal:
Rosa Renom (El president)

Direcció d’Escena:
Oriol Broggi  (L’orfe del clan dels Zhao)

Espectacle Internacional:
Ubu Roi (Declan Donellan / Cheek by Jowl)
 
Espectacle:
L’orfe del clan dels Zhao (La Perla 29)

EL RETORN DELS PREMIS DE LA CRÍTICA

Després de 13 edicions consecutives, el 2001 van desaparèixer els Premis de la Crítica, malgrat haver assolit un prestigi considerable. Després de set anys d’absència, el 2008 van renéixer per iniciar la seva penúltima etapa, tot responent a la voluntat compartida de la crítica i el sector teatral de comptar de nou amb uns guardons que encara mantenien el reconeixement i l’estima de la professió. Aquest intent va continuar fins al 2010, quan els premis van formar part per primera i darrera vegada de la gala Catalunya Aixeca el Teló.

El 2010 també va ser l’any que el jurat va instaurar el Premi Gonzalo Pérez de Olaguer a tota una carrera o contribució significativa al teatre català, en memòria de qui fou un dels degans de la crítica barcelonina durant dècades. Guardó que aquest any s’entregarà a l’escenògrafa i figurinista Montse Amenòs, per prestigiar amb les seves creacions aquestes dues disciplines escèniques, tot aportant, com molts altres creadors, una qualitat específica a l’estètica del teatre català.

Compartir.

Sobre l’autor

Revista d'arts escèniques i audiovisuals de Catalunya. Des de 1988.

Deixa una resposta