Les mostres de rebuig als casos d’abús i assetjament de l’Institut del Teatre i de suport cap a les víctimes continuen creixent. A les xarxes i al carrer es multipliquen els testimonis i les reflexions d’individuals i institucions. Mentrestant, arriba la primera denúncia formal i Joan Ollé reivindica la presumpció d’innocència.

Continuen les reaccions davant dels casos d’abús i assetjament a l’Institut del Teatre. Ahir, després d’una reunió d’urgència de la Junta de Govern de l’Institut, la direcció va decidir “apartar de manera immediata” a Joan Ollé. També es va anunciar l’inici d’un “procés d’investigació” sobre el cas amb la posada en marxa de la Comissió de Prevenció i d’Investigació d’Assetjaments, prevista segons el protocol vigent. A més, s’ha acordat la creació d’una Oficina d’acolliment per a les persones que vulguin comunicar els possibles casos.  Mentrestant, el col·lectiu Safareig ha convocat protestes ahir i avui en què s’han qüestionat les mesures preses per la institució, s’ha demanat la dimissió de la junta,  i s’ha defensat que no és el primer cop que agrupacions feministes d’alumnes manifesten aquest tipus de comportaments. Avui, s’ha presentat la primera denúncia formal, mentre l’Institut ha demanat disculpes a les víctimes a través de Twitter.

Per la seva banda, a través de la ràdio SER, Joan Ollé ha reivindicat la presumpció d’innocència i ha mostrat la seva voluntat de comparèixer davant dels òrgans competents per aclarir la situació.

Una de les últimes institucions en pronunciar-se ha estat el Teatre Nacional de Catalunya, que en els últims anys ha programat les obres de Joan Ollé fins en cinc ocasions. El Teatre ha emès un comunicat de “tolerància zero” davant dels abusos en què, sense concretar cap acció concreta, exposa la necessitat d’una revisió dels protocols i confia en la investigació corresponent a l’hora de “dilucidar responsabilitats”.

De la mateixa manera s’ha manifestat el Teatre Lliure, un altre dels espais on Ollé ha treballat en nombroses ocasions. En el comunicat es recalca que “des de la seva nova governança”, el Lliure es compromet en contra de qualsevol mena d’assetjament.

Mentrestant, alumnes i exalumnes continuen fent públiques les seves experiències i reivindicant la situació com un problema global, que va més enllà dels casos concrets de l’Institut. A més, també denuncien el silenci que s’ha produït fins ara i que encobria una manera d’actuar que ha estat plenament normalitzada.

També t’interessarà:

La por comença a cedir, article d’opinió de Manuel Pérez i Muñoz

Compartir.

Sobre l’autor

Revista d'arts escèniques i audiovisuals de Catalunya. Des de 1988.

Deixa una resposta