Avui com ahir el curtmetratge segueix sent el trampolí del llargmetratge

Actualment els projectes de petit format són molts i el talent no hi manca. Tot i estar terriblement infrafinançats no paren de competir al nivell més alt als certàmens internacionals. Aquí teniu una selecció d’obres que estan triomfant i alguns projectes en preparació que cal tenir en compte.

Suc de síndria, curtmetratge de ficció

Suc de síndria, d’Irene Moray, s’ha distingit en multitud de festivals, entre els quals hi ha el Festival de Màlaga i la Semana de Cine de Medina del Campo, i va guanyar a la Berlinale una nominació als Premis del Cinema Europeu. El fil conductor són la Bàrbara i el Pol, una parella que troba al mig de la naturalesa, amb els seus amics, un espai tranquil on gaudir de la seva intimitat. Amb el suport del Pol, la Bàrbara anirà tancant velles ferides causades per un episodi d’abús sexual, recuperarà la confiança i tornarà a gaudir de la seva sexualitat. La jove directora, Irene Moray, aprofitant l’èxit, ja prepara un llargmetratge.

Matilda, curtmetratge d’animació

Obra d’animació en stop-motion, amb una majoria d’equip tècnic femení, sobre la Matilda, una nena amb molta por a la foscor que viu una sorprenent aventura la nit en què se li fon la lampadeta. La dirigeixen Irene Iborra i Eduard Puertas, i és produïda per Citoplasmas Stop Motion, productora amb seu a Barcelona, i Films du Nord, francobelga. Es va estrenar a sales de Madrid i Barcelona i al Festival de Clermont-Ferrand.

SUC DE SÍNDRIA

Suc de síndria d’Irene Moray

La última virgen, curtmetratge de ficció

La directora Bàrbara Farré ens mostra el costat obscur de l’adolescència amb aquest retrat de la generació del 2000, en el qual una noia de 13 anys es veu en la necessitat d’abandonar la innocència per encaixar en el món adult. Curtmetratge guanyador d’un Gaudí aquest 2019 i del Premi al millor curt a Màlaga i al Concurs de curtmetratges de Versión Española i la Fundació SGAE. Produït per l’ESCAC.

Jauría, curtmetratge de ficció

De Gemma Blasco, jove directora formada a l’escola de cinema Bande à Part. Un curt sobre dos germans amb ben poques coses en comú rodat a Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat. Es va estrenar al Festival de Màlaga l’abril de l’any passat. Produïda per El Dedo en el Ojo.

La última virgen

En sentirem a parlar…

La higuera, curtmetratge de ficció

Western extremeny ambientat al segle XIX en el qual un grup de pastors es juga a una partida de cartes qui s’enfronta al Rogelio, un terratinent acaparador de terres. Salts temporals, genets a cavall i duels amb armes de foc en una història que utilitza el gènere per parlar d’amistat, violència i enquistats mals seculars. Dirigit per Mikel Mas Bilbao i amb un repartiment de luxe encapçalat per Pedro Casablanc, en què destaquen Marcel Borràs o Adrián Grossas. Produïda per Cornelius Films, Emblema Films i Magno Entertainment. S’estrenarà al Festival de Cine Ibérico de Badajoz a mitjans de juliol del 2019.

Can Gardell, curtmetratge de ficció

Un film que neix d’observar com una família de masovers de l’Alt Empordà ha d’afrontar els reptes d’un nou paradigma econòmic, intentant, pel camí, no perdre l’autenticitat. Els Gardell representen aquesta vida “a l’antiga”, un anacronisme en el camp industrialitzat i, ara ja, turistificat. El curt es troba en fase de finançament i les seves directores, Sílvia Subirós i Florencia Aliberti, treballen per començar a rodar el febrer del 2020.

Compartir.

Sobre l’autor

Deixa una resposta