Editorial del número 211 de la revista ‘Entreacte’ dedicat a la gent gran, la veu de l’experiència.

Ens farà millors, la pandèmia? La pregunta circula amb força per tertúlies privades i mitjans, també pels cercles de l’alta reflexió. En plena segona onada resulta complicat extreure’n conclusions i agafar perspectiva. Però si tornem als clàssics grecs, a Shakespeare o als nostres sainets més arquetípics, ens adonarem que el caràcter i les passions humanes continuen pràcticament inalterables des que tenim memòria. Quan tot això acabi segurament serem els de sempre. Pel camí podem aprendre. O no.

Essencialismes. Les activitats agrupades al voltant d’això que anomenem cultura no passen pel seu millor moment. Que els nostres governs les ignoren i menystenen és una cosa sabuda, ho veiem any rere any en els escarransits pressupostos dedicats al sector. La pandèmia ho ha fet encara més evident, amb sobreactuades declaracions de “bé essencial” que han quedat en paper mullat a la primera de canvi. Hem vist ajudes al sector interrompudes o en forma de loteria, inexplicables canvis de plans, per exemple, amb les excepcionalitats per poder anar al teatre fora del municipi. Si no podem treure cap aprenentatge d’aquestes bandades, per esperades, almenys hauríem de prendre nota del poder d’altres lobbistes que, com l’Església, han aconseguit restar sempre oberts i ser més essencials a ulls dels polítics. Serà que el dogmatisme els és més útil que el pensament lliure?

Diu molt d’una societat el tractament que reserva als seus grans, a la memòria, a l’experiència.

Sense espai. La cultura com l’ase dels cops, i els seus professionals uns “ploramiques que viuen de subvencions”. Quina imatge transmet el sector, quin espai ocupa a la societat? Informatius i mitjans generalistes reserven amb prou feina unes engrunes de temps a teatre, cinema, literatura… Haurem de prendre nota de l’esport i de la comunicació política, dels seus discursos repetitius i maniqueus? La crítica –el gènere que reflexiona al voltant dels discursos reflexius– agonitza, ho tractem acompanyats per diverses veus al número 211 d’Entreacte que acaba de sortir al carrer. Digitalitzem els pensaments, els accelerem a través de la xarxa fins a transformar-los en vectors. Molta informació i poc temps per pensar.

Reaccionar. Segons les estadístiques oficials de finals d’octubre –qüestionades per imprecises–, 4.267 persones han mort als geriàtrics a causa de la covid, xifra que representa el 29% del total dels decessos a Catalunya. En qualsevol altre col·lectiu aquesta incidència protagonitzaria totes les portades. Diu molt d’una societat el tractament que reserva als majors, a la memòria, a l’experiència. Dediquem el número de la revista a la gent gran, i els demanem perspectiva perquè quan tot això acabi, si no som millors, almenys hàgim après alguna cosa.

Compartir.

Sobre l’autor

Treballar la cultura, fer visible el món amb l'objectiu de millorar-lo. Tota la resta és folklore. Director d'Entreacte, entre moltes altres coses.

Deixa una resposta