L’associació Amics de la Rambla advoca per una Rambla plena de cultura. Veu com una “pèssima notícia” el tancament del Capitol i alerta que la Rambla “sempre avança el que passarà” a Barcelona. Fermín Villar, president de l’entitat, signa la Tribuna de l’Entreacte 208 dedicat al ‘Tancament de sales’.

La cultura és l’eix al voltant del qual ha girat, gira i ha de seguir girant la vida a la Rambla. La cultura, en totes les seves expressions i per a tots els públics, és part del seu caràcter.

A la Rambla hi ha art (l’Arts Santa Mònica i La Virreina Centre de la Imatge, però també el mosaic de Joan Miró), música (el Jamboree, el Conservatori del Liceu, el Sidecar, el Tablao Flamenco Cordobés, el Moog o Los Tarantos), institucions culturals (l’Ateneu Barcelonès, l’ICUB, la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, la Conselleria de Cultura o els Amics dels Museus), però hi ha, sobretot, teatre.

El Principal va ser el primer teatre de Barcelona i està tancat des de fa anys © Amics de la Rambla – Toni Tugues

La llarga història de la relació entre la Rambla i el teatre neix amb el Teatre Principal —primer teatre de la nostra ciutat i tancat des de fa anys— i té el seu punt àlgid a finals del segle XIX i principi del XX, quan hi van coincidir quatre sales de teatre i vuit més en el seu entorn proper. Però la Rambla, com diu Lluís Permanyer, ha estat sempre un escenari on ha tingut lloc el teatre de carrer, el teatre popular, la comèdia, la tragèdia i tots els espectacles que ens regala un carrer sempre ple de vida i d’històries de tota mena.

El tancament del Capitol ens avisa que la ciutat pot perdre més teatres i també una mica d’essència.

L’anunciat tancament del Club Capitol és una pèssima notícia. Però com que la Rambla sempre avança el que passarà a la ciutat, és també una notícia molt dolenta per a Barcelona, ja que ens avisa que la ciutat pot perdre, en un temps no molt llunyà, més teatres i, amb cada tancament, perdre també una mica d’essència i ànima.

No tot són notícies dolentes. El Gran Teatre del Liceu celebra que fa vint anys va renéixer de les cendres amb una temporada espectacular; el Teatre Poliorama, el Teatre Romea i altres teatres propers a la Rambla, com el Teatre Biblioteca de Catalunya-La Perla 29 o el Maldà presenten programacions de gran nivell i sembla que, després d’anys d’abandonament i oblit, hi ha un projecte per recuperar el Teatre Principal.

Cal que les administracions apostin per la cultura i cal que barcelonins i visitants comencem a veure la Rambla com l’eix de la cultura teatral a Barcelona.

La Rambla també és el carrer on es poden comprar entrades de darrera hora amb preus econòmics a l’oficina del Palau de la Virreina i l’escenari per a celebracions populars com l’Arribo del Carnaval o la part més tradicional de la festa major de la ciutat.

Per mantenir i incrementar aquesta relació entre la cultura i la Rambla cal que les administracions apostin per la cultura i cal que barcelonins i visitants comencem a veure la Rambla com l’eix de la cultura teatral a Barcelona i ens animem a gaudir de tots els espectacles —els que ens ofereixen els teatres i els que neixen espontàniament— que la Rambla ens ofereix.

 

També t’interessarà:

Especulació vs. teatres de format mitjà

1970-2010. La victòria final de l’escena teatral en la història de les mutacions entre sales de cinema i teatre

Del teatre de risc al risc dels teatres

Compartir.

Sobre l’autor

Deixa una resposta