Les dones de l’audiovisual s’organitzen

Google+ Pinterest LinkedIn Tumblr +
Dones Visuals s’ha posat en marxa

L’any passat es va posar en marxa el projecte Dones Visuals, una associació de professionals del cinema i la televisió a Catalunya que treballa per promoure la presència de les dones en aquest camp. La seva raó de ser salta a la vista. Les estudiants són majoria a les facultats de comunicació i a les escoles de cinema, algunes de les quals ja fa dècades que funcionen. Però si mirem la realitat de la indústria cinematogràfica, la proporció s’inverteix de mala manera. L’escassetat de dones directores, doncs, no es pot atribuir només a la inèrcia que s’arrossega d’una desigualtat històrica que a poc a poc es va revertint. Per altra banda, la presència de professionals femenines rere la càmera tampoc ha seguit una evolució progressiva al llarg de la història. No era gens estrany trobar dones directores al cinema dels orígens, i així ho corroboren estudis recents que rescaten de l’oblit figures com les d’Helena Cortesina o Elena Jordi, pioneres al nostre país. El major pes que va cobrar el cinema com a indústria amb l’arribada del sonor va resultar un inconvenient per a moltes dones que van veure com, per exemple, els sindicats del sector els dificultaven la incorporació a les seves files. A partir dels seixanta, a cada dècada semblava que s’iniciés un canvi definitiu en aquest aspecte, però l’absència desproporcionada de realitzadores no s’acaba de solucionar mai.

Dones Visuals han posat fil a l’agulla per canviar aquest panorama. La seva funció no es redueix a la necessària denúncia de l’estat de les coses o a la mera pressió a la indústria i el Govern. Durant el seu any i poc de vida, han dut a terme una conscienciosa tasca de recerca en diferents àmbits per elaborar un pla d’acció que aplega tota una sèrie d’iniciatives per canviar les coses des de diferents flancs.

L’absència desproporcionada de realitzadores no s’acaba de solucionar mai

Així, incideixen en aspectes com la falta de productores, l’accés a la direcció per part de les estudiants, les dificultats per mantenir una carrera un cop has estrenat el primer film, la formació en tasques concretes o la necessitat de seguir impulsant la recerca sobre la presència femenina en el món audiovisual i divulgar-ne els resultats. També han establert acords de col·laboració amb diferents agents de la indústria, com els festivals D’A i l’Alternativa, en el marc dels quals s’elaboren accions vàries. Tot plegat rep el suport de dues institucions que sempre hi són quan parlem de lluita feminista, la Mostra de Films de Dones i el Centre de Cultura Francesca Bonnemaison. El model a seguir per a les Dones Visuals és Suècia, l’únic país on ara mateix hi ha una paritat real en la indústria del cinema, gràcies a les polítiques concretes desplegades per l’Institut del Cinema que comanda Anna Serner. Però en el seu poc més d’un any de vida les Dones Visuals estan esdevenint elles mateixes un model pel que fa a l’autoorganització de professionals que aspiren a transformar el seu sector.

Compartir.

Sobre l’autor

Deixa una resposta