La revista ENTREACTE llança un número especial d’estiu en format PDF gratuït per tractar l’adaptació de les arts escèniques i audiovisuals al context de la “nova normalitat.”
Adaptacions. Confirmat, seguim endavant. Malgrat que l’ENTREACTE d’estiu no va arribar a les bústies i les botigues a principis de juny com és habitual, la revista no s’atura. De forma inusual i puntual, el pròxim número es llegirà a través d’una pantalla i no en el format imprès habitual. És la conseqüència d’una situació extrapolable a tants altres àmbits: davant d’un context inèdit de total incertesa, amb totes les previsions saltant dia sí dia també i amb unes xifres que ens abocaven a llançar la tovallola, no obstant això, vam decidir continuar endavant, intentar adaptar-nos. Per primera vegada en 32 anys, una edició de la revista no passarà per impremta, i aquest PDF digital substituirà la tirada d’estiu de forma excepcional, amb l’esperança de tornar la pròxima tardor al paper, a la seva olor i el tacte que tant ens agrada.
Contacte. No tocar, no tocar-nos. El component físic i presencial de les arts escèniques continuarà ben tocat, com a mínim uns quants mesos més. El fet que un grapat de sales ja hagin obert i alguns festivals –pocs– continuïn endavant amb la seva edició estival no amaga la realitat: fins que tothom se senti segur envoltat de gent en un espai tancat els teatres no recuperaran la normalitat, amb tot el greuge econòmic que això representa i que haurem d’afrontar a curt termini. Fins aleshores, parem atenció a receptes com la que planteja Francesc Casadesús en l’entrevista del nou número: “Pensar més enllà de les platees […] rebentar les parets dels teatres, que deixin de ser caixes tancades en si mateixes”.
Enmig d’una nova sacsejada, el sistema reacciona en funció del seu disseny: només els forts resisteixen en condicions suportables
Pantalles. L’audiovisual va sortir al rescat de les arts en viu i va possibilitar que durant els mesos de tancament no perdéssim la intimitat de la cultura. Un miratge en diferit que ara s’esvaeix. El cinema i la televisió són també indústries a mercè d’una amenaça de temporal que ho enfosqueix tot. TV3, motor a Catalunya, ja acusa la feblesa d’una estructura que encara no s’havia recuperat de l’anterior crisi. Enmig d’una nova sacsejada, el sistema reacciona en funció del seu disseny: només els forts resisteixen en condicions suportables. Les grans plataformes transfrontereres i les seves lògiques acumulatives intentaran menjar-se tot el pastís. A qui li preocupa la producció local, la llengua pròpia?
Pèrdua o purificació? No tot serà blanc o negre, com plantejava Artaud en comparar el teatre i la pesta. Atresorem aprenentatges d’altres crisis però ens falta encara perspectiva per saber si avancem o reculem. Intuïm que no tot anirà bé, encara que se’ns reiteri de forma naïf el contrari. En el moment de seure a rumiar, hem volgut plantejar un número farcit de veus i mirades que ens ajudin a copsar on som ara mateix i cap a on anem. Perquè els canvis que han d’arribar ens agafin informats i connectats els uns amb els altres, sigui en persona, en pantalla o a través del paper de la revista
LLEGIU DE FRANC EL PDF DE LA REVISTA ENTREACTE 209, NÚMERO ESPECIAL D’ESTIU SOBRE LA “NOVA NORMALITAT”
