Són dos dels professionals més visibles de la seva generació: fan cine, televisió i teatre, són actors i directors.

Van néixer el mateix any -1982- i es van donar a conèixer fa més de deu anys gràcies a sèries als serials de TV3: ella a Estació d’enllaç, ell a i Vent del pla. Aina Clotet ha rodat Tiguer, el seu primer curtmetratge, i acaba d’exhaurir entrades amb El sistema solar del Lliure. Pau Roca continua amb Bodas de sangre, el primer Lorca d’Oriol Broggi, i acaba de dirigir Bull a La Villarroel. Els hem reunit per parlar de present i futur, de realitats i projectes, d’una generació que es va fer gran en temps de crisi i ara no té por de res.

AINA CLOTET
Ha estat una de les protagonistes de la temporada al teatre lliure, convertida en l’astre ardent al voltant del qual giraven la resta de cossos celestes a la comèdia ‘El sistema solar’, dirigida per Carol López. Malgrat tot, Aina Clotet és un rostre molt més habitual a la pantalla de cine i televisió que no pas a l’escenari.
_
Llegir-ne més

Aina Clotet

© Iván Moreno

PAU ROCA
Vol canviar les regles del joc: taquilla inversa, lliga de teatre, l’espectador com a obsessió. Ha dirigit quatre obres en dos anys. Ha protagonitzat un Lorca, un Txékhov, ‘Incerta glòria’ de Sales i Rigola. Ha muntat el restaurant Lluritu, perquè en aquest país sembla que per viure del teatre t’has de dedicar (també) a l’hosteleria.
_
Llegir-ne més

Pau Roca © Iván Moreno

© Iván Moreno

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Generació Ariet
Si no troben sala, adapten un espai. Si no troben director, s’autodirigeixen. Si no els ofereixen un projecte, se l’inventen. Aina Clotet i Pau Roca formen part d’una generació que ha crescut i continua lluitant per obrir-se camí enmig de la crisi econòmica i social que sembla que no s’acabi mai. Malgrat els pocs recursos, junts comencen a renovar el llenguatge teatral i, fins i tot, la manera d’apropar-se als espectadors. Són un grapat de creadors i intèrprets que saben que la unió és el millor antídot contra la precarietat, i per això han decidit fer pinya. Són flexibles, tot terreny i troben a faltar, com diu Aina Clotet, “una sacsejada” a la cartellera teatral i més recursos per al panorama audiovisual. Més experimentació i menys autocomplaença. Si la revolució és possible, és a les seves mans.
Compartir.

Sobre l’autor

Treballar la cultura és fer visible el món amb l'objectiu de millorar-lo. Tota la resta és folklore. Director d'Entreacte, entre moltes altres coses.

Deixa una resposta