Foto: M.Pérez

Conversem amb l’actor sobre els reptes del sector i del sindicat.

El passat mes de juliol, Joan Maria Gual deixava la presidència de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC). D’acord al que marquen els estatuts, el llavors vicepresident Àlex Casanovas passa a ocupar el càrrec vacant. Un canvi de cara però no de programa ja que es mantindran les línies d’actuació desenvolupades en els darrers anys. Ens ho explica.

 

El relleu en la presidència de l’AADPC arriba en un moment complicat per a la professió, amb reptes importants derivats de la crisi del sector del teatre i l’audiovisual.
Més que agafar el relleu es tracta d’una continuïtat, seguir la línia i el programa amb el qual ens vam presentar a la reelecció farà dos anys. Estem vivint un temps complicat, és cert. Però el moment ja era difícil fa sis anys quan ens van escollir per al primer mandat. No busquem cap cosa nova, només continuar amb el treball que ens ha portat, per exemple, a aconseguir la signatura del tercer conveni del teatre d’acord amb les directrius que marcava l’assemblea. Crec que es va fer una bona feina.

Quins són els reptes immediats que teniu damunt la taula?
El tema del conveni de doblatge. És complicat perquè la patronal es va dissoldre i tenim problemes per tornar-la a unificar i trobar, així, un interlocutor valid per a la negociació. Costarà, però suposo que a l’altra banda trobarem gent amb sentit comú, amb seny, que vegin que val més tenir el mercat regulat malgrat les estretors del moment. Quan les coses estan fotudes hem de remar tots en el mateix sentit.

En matèria de doblatge quin són els objectius del conveni que perseguiu?
Es tracta d’arribar al mateix punt d’encontre que amb la patronal del teatre, anar junts. Evidentment, estarem en contra, divergirem, però a tots ens interessa que el sector avanci. Després ja veurem com regulem els nostres interessos, però sempre cal trobar el punt de vista comú. La patronal ha de veure que la regulació és necessària per evitar, per exemple, greuges com la competència deslleial. El que es pretén és normativitzar la relació entre els actors i les actrius i els estudis de doblatge. I a partir d’aquí, un cop s’hagi aconseguit, si hi ha coses a millorar es milloraran.

Com pot ajudar el conveni a la situació laboral d’un actor de doblatge?
Cal tenir en compte els convenis són acords per tenir unes mínimes condicions laborals. Serveixen perquè els treballadors que no poden negociar el seu sou d’una manera lliure sàpiguen que hi ha un mínim sota el qual no poden treballar, i no haurien de treballar. Una altra cosa és que en un moment difícil la gent s’agafa al que hi ha per treballar. Aquí ja entra l’ètica de cadascú de saber si treballa a favor o en contra del col·lectiu.

Per què és important que els treballadors de l’espectacle estiguin associats?
Jo crec que una de les aspiracions de l’Associació és aconseguir que tota la gent que no està associada s’associï. L’AADPC és l’interlocutor vàlid en la negociació de qualsevol conveni davant les patronals, Generalitat, ajuntaments, productors audiovisuals oestudis de doblatge. Ara molta gent no se n’adona però les condicions laborals que gaudim no han arribat soles. Fa deu anys quan un actor o actriu començava una obra de teatre cobrava per assaig sense estar donat d’alta a la Seguretat Social fins a l’estrena de l’espectacle. A partir del primer conveni de teatre de Catalunya es va aconseguir que la gent des del primer assaig ja estigués donada d’alta i comencés a cotitzar. Hem de millorar encara moltes coses i és millor si ho fem entre tots.

Entre les polèmiques sorgides als últims mesos s’ha parlat molt de les condicions laborals del projecte ITNC – Jove companyia del Teatre Nacional, que remunerava els seus actors ja llicenciats amb sou de becari. Com ho heu tractat des de l’Associació?
Després de detectar aquest problema, s’ha arribat a un acord i a un pacte. La propera temporada l’Institut del Teatre pagarà la mateixa quantia en concepte de beca als estudiants que entrin al projecte, que cobrirà el temps d’assajos. Després, el TNC pagarà un sou mig, que no és ni el més alt ni el més baix del conveni però ja serà un sou. S’ha de mirar que els actors i actrius que hi formen part, en la seva majoria, encara no han accedit al mercat laboral normal. A més, l’ITNC els permet fer un màster, a més d’una introducció al món laboral. És un cas que hem aconseguit millorar, i segurament l’any que ve es tornarà a millorar perquè es van establir una serie de normes en funció de la projecció que tingui el projecte.

Un altre tema candent del moment és la precarització de la professió, un debat que va esclatar arrel del cas Llibert. Surten els números en el sector?
Si no surten els números amb les condicions actuals de la regulació laboral tenim un problema i una contradicció. Si jo quan treballo per un altre exigeixo unes condicions mínimes, per què quan treballo per a mi no les he d’exigir? Partim de la base que és molt difícil trobar feina en aquests moments. Per això, a l’AADPC estem preparant uns cursos d’estratègia empresarial on s’explica com fer una companyia i les millors opcions legals per muntar-la. Algú ens pot dir que com a sindicat formem a futurs empresaris, però aquesta és la nostra singularitat com a col·lectiu: de vegades som treballadors per compte aliè i de vegades ens podem posar al capdavant d’un projecte propi. Per això hem de donar les eines perquè la gent pugui sortir-se’n i ho faci d’una manera legal. Saber el que costa tirar endavant un projecte ens ajuda a ser una mica més realistes.

 

Compartir.

Sobre l’autor

Treballar la cultura, fer visible el món amb l'objectiu de millorar-lo. Tota la resta és folklore. Director d'Entreacte, entre moltes altres coses.

Deixa una resposta