Parlem amb Estela Medina sobre Margarida Xirgu

“Era un ésser excepcional, els qui vam tenir l’enorme privilegi de conèixer-la la recordem amb veneració”, afirma amb la veu tremolosa. Però Estela Medina no tan sols va conèixer Margarida Xirgu, també en va ser una de les alumnes més avantatjades (diuen que la seva preferida) i, durant gairebé dues dècades, va actuar al seu costat. Unes vivències que la gran dama del teatre uruguaià recupera a Solo una actriz de teatro, un monòleg construït a partir de records personals que aquest mes de novembre presentarà al TNC.

Nascuda el 1932 a Montevideo, Estela Medi­na pertany a la primera generació d’intèr­prets formats a l’Escuela Municipal de Arte Dramático (EMAD), que Margarida Xirgu va dirigir durant vuit anys –des de 1949– amb un pla d’estudis inspirat en el Conservatoire de París. “Era una professora extremament seve­ra i exigent”, assegura Medina. “Ens advertia que dedicar-nos al teatre no seria ni fàcil ni divertit, que sobretot calia rigor i disciplina. Recordo sobretot els seus ulls, tan foscos. Tenia una mirada terrible, que et travessava, com si et fes una radiografia. Però alhora podia ser molt tendra i maternal”, afegeix.

Era capaç de construir atmosferes tan sols movent una mà, o girant sobre ella mateixa”

D’aquells primers anys com a alumna de la Xirgu, Medina recorda una classe en par­ticular: “Ens va llegir La venganza de Tamar, de Tirso de Molina. Va ser hipnòtic. Ella sola interpretava tots i cadascun dels personat­ges, i en tenia prou amb un gest per transfor­mar-se. Era capaç de construir atmosferes tan sols movent una mà, o girant sobre ella mateixa. Encara avui em persegueix el record d’aquella classe, va ser absolutament màgic”, ens explica emocionada, en con­versa telefònica des de Montevideo. Quan li preguntem per la seva condició d’alumna predilecta, riu i confessa: “La Xirgu sem­pre em deia que havia captat a la perfecció la musicalitat del vers espanyol, que per a nosaltres era tan nou. Tenia una manera de dir-lo que a ella li agradava molt, i vaig pro­tagonitzar totes les obres del Segle d’Or que ella va dirigir.”

Estela Medi­na. © Gustavo Castagnello

De fet, el debut com a actriu d’Estela Medina va arribar de la mà de Margarida Xirgu, l’any 1950, quan encara estudiava a l’EMAD. “Fèiem Bodas de sangre, de Federico García Lorca. Ella era la Madre, i jo feia la Niña, un paper minúscul. A l’escola, els meus companys no s’ho podien creure. ‘Però ella et dona la rèplica? Tens diàleg amb ella?’, i jo els deia que sí, tota orgullosa, encara que fos tan poquet.” Aquells van ser els inicis d’una joveníssima Estela Medina a la Comedia Nacional de Uruguay, una companyia que Xirgu va dirigir durant dues dècades i a la qual Medina va estar vinculada durant 58 anys, “fins que me’n van jubilar”, matisa amb un punt d’amargor.

Per acomiadar-se’n, va escollir de nou Bodas de sangre. “Llavors vaig fer el paper de Madre, el mateix que interpretava Xirgu quan vaig debutar al seu costat. Va ser emocionant, com tancar un cercle”, explica. Malgrat tot, les circumstàncies li van esguer­rar la festa. “A posteriori, penso que hauria merescut tenir unes altres Bodas de sangre”, comenta amb recança. Però de seguida canvia el to i afegeix “Potser encara les puc tenir, més endavant; de ganes no me’n falten, i d’energia tampoc.”

Model de disciplina

Medina, que amb 87 anys continua en actiu i sense pensaments de retirar-se, es nega a re­velar el seu secret: “No en tinc cap!”, exclama rient, “deuen ser els gens, o la felicitat que em proporciona estar dalt d’un escenari.” Des que era una adolescent, Medina s’ha de­dicat en cos i ànima a la interpretació, amb el mateix rigor que la llegendària actriu catala­na li va transmetre durant els anys que van compartir escenari. “Era un model de disci­plina, es deixava la pell en cada personatge. Arribava al teatre amb molta antelació, es maquillava i es concentrava al seu camerino. Mitja hora abans de l’inici de la funció ja era entre bambolines, esperant la seva entrada. Era un prodigi d’entrega i d’amor pel teatre, perquè això només ho pots fer si estimes el teatre amb totes les teves forces”, relata amb admiració.

A prop dels emergents

Fruit de la seva devoció per la Xirgu neix Solo una actriz de teatro, el monòleg amb què l’actriu més premiada del teatre uruguaià homenatja la seva mentora. Medina en va encarregar el text al jove dramaturg Gabriel Calderón, també nascut a Montevideo, a qui va confiar les impressions i els records que conserva dels anys que va passar al costat de Margarida Xirgu. “Igual que a ella, m’agrada treballar amb autors emergents, és molt estimulant”, explica Medina, que fa tot just un any va estrenar La golondrina, de Guillem Clua, al Teatro del Notariado de la capital uruguaiana. “M’agrada fer teatre d’avui, veure el que fan les noves generacions. Sento que em nodreix el que ve de fora.”

Medina assegura que tornar a Solo una actriz de teatro la fa immensament feliç: “Em dona l’oportunitat no tan sols de parlar de Margarida Xirgu sinó també d’actuar, de posar-me en la pell d’aquells personatges que li vaig veure interpretar o que ella em va dirigir.” Medina va estrenar el monòleg el març de 2017 a Sant Sebastià, un mes abans de dur-lo al seu Montevideo natal. Aquest novembre passarà pel TNC en el cinquan­tenari de la mort de Margarida Xirgu, una ocasió única per conèixer de primera mà la faceta més íntima i personal de la gran actriu catalana, amb el privilegi afegit que suposa veure en directe tota una institució del teatre uruguaià. De llegenda a llegenda.

Aquest article forma part del Dossier Margarida Xirgu, el tema especial de l’Entreacte 207. També t’interessarà: La Xirgu, avui, seria feminista

Compartir.

Sobre l’autor

"Si la gent vol veure només les coses que pot entendre, no haurien d'anar al teatre: haurien d'anar al bany". Bertolt Brecht. Escric a Entreacte i parlo a RAC1.

Deixa una resposta