Petita guia de recomanacions

Què és un càsting: un moment clau per a la carrera d’un actor o una actriu? Un pas més en el seu dia a dia? Més enllà de la seva transcendència, el càsting és, probablement, un sinònim de nerviosisme, d’estrès i, potser, també d’inseguretat. Per tal de superar millor aquestes proves, hem recollit uns quants consells i recomanacions de professionals de tot tipus de càstings: teatre, publicitat i produccions audiovisuals.

El que segur que és un càsting: una entrevista de feina. I com a tal, ens l’hem de preparar abans. Com en qualsevol altra professió, hem de tenir un currículum actualitzat, breu i adaptat per a cada tipus d’oferta de treball, sense deixar de banda aspectes com els idiomes o certes habilitats (saber patinar, muntar a cavall, etc.). En el cas dels actors, s’ha de tenir cura especial de la fotografia. La directora de càsting Maite Buenafuente recomana al llibre Ya te llamaremos un primer pla en color que eviti les imatges típiques de carnet d’identitat.

A més del currículum, cal tenir actualitzada l’eina més important per donar-se a conèixer avui en dia: el videobook. Un recull en imatges dels darrers treballs realitzats, que reflecteixen diferents registres i mostren el millor de cada actor. Es recomana que no s’editi com si fos un videoclip i que s’eviti la música, perquè es puguin apreciar bé la veu i la interpretació de l’actor.

Tant en el currículum com en el videobook és essencial l’actualització i la renovació constant, perquè els directors de càsting vegin l’actor en el moment present i puguin decidir citar-lo o no per a una audició (és important tenir en compte els canvis de pentinat o altres canvis d’imatge).

Els intèrprets poden fer arribar directament els currículums als directors de teatre, sèries i pel·lícules, i buscar informació sobre càstings per Internet o a través de contactes, o bé poden treballar amb una agència d’actors. Una vegada ja tinguem certa trajectòria podrem optar a tenir un representant.

Els professionals recomanen treballar amb agències, sobretot al principi de la carrera, per assabentar-se de més càstings i, a la vegada, estar més ben assessorats, apunta la directora de càsting Belén Calafell. I insisteixen en la conveniència de treballar només amb una agència, per facilitar-los la feina i evitar rebre quatre o cinc vegades els mateixos currículums.

ARRIBAT EL MOMENT
Cal demanar el màxim d’informació sobre com es desenvoluparà el càsting, per a què és i què se’ns demanarà, a fi de preparar-nos tan bé com puguem. I a partir d’aquí,  hem de conèixer els treballs anteriors dels directors, visionar pel·lícules o sèries, com recomana el director de càsting Pep Armengol, o bé visitar els webs dels productes anunciats.

Encara que sigui obvi: és bàsic ser puntual i tenir en compte si tenim disponibilitat per a les dates d’enregistrament previstes. Els directors de càsting  insisteixen que a vegades es troben amb casos de manca de professionalitat que dificulten la seva feina i al mateix temps marquen la relació i la confiança futures amb un actor o actriu.

Una bona preparació repercuteix en més confiança en un mateix en el moment del càsting, i així poder-lo afrontar amb més possibilitats d’èxit. S’ha de memoritzar correctament el text (si ens l’han donat) i assajar amb anterioritat. Una actitud professional, honesta i constructiva és imprescindible i el sentit comú és un altre ingredient essencial: intentar facilitar la feina al director de l’audició, amb un vestuari i un pentinat que ens acosti al personatge que hem d’interpretar. Per exemple, anar amb faldilla si es tracta d’un personatge d’època, dur camisa si es tracta d’un oficinista, etc. I, sobretot, escoltar bé el que se’ns demana per adequar-nos a les necessitats del director.

Els directors de càsting ja saben que l’actor o actriu no estarà al 100% en un càsting, i intentaran crear un bon ambient perquè se senti còmode.

I SI NO T’AGAFEN
Moltes vegades no tindrà res a veure amb la qualitat de la teva feina, sinó amb altres aspectes com el físic, la relació amb els altres actors de la producció, etc. El que segur que millorarà els càstings següents serà assistir a molts, perquè augmentarà la seguretat en un mateix.

CÀSTING TEATRAL
Podríem dir que és el menys comú dels càstings. Actualment les obres de teatre en cartellera solen tenir un nombre reduït d’intèrprets i en la majoria de casos es tracta de companyies ja formades per actors i actrius. I en d’altres,  els directors saben quins professionals volen. Rarament es fa una convocatòria oberta de càsting.

 

CÀSTING DE TEATRE MUSICAL

Es tracta dels càstings més oberts als nous talents, i per l’especificitat del gènere es tenen molt en compte l’habilitat i la tècnica en cant i ball, a més de la interpretació. Dani Anglès, actor i director de càsting de musicals, explica que per influència de com funciona als EUA i a la Gran Bretanya, en aquest àmbit se cerquen les millors opcions per a cada paper i no es queden amb la gent que ja coneixen. Evidentment, tenir certa fama és un plus a l’hora de ser escollit, però només si s’arriba al mateix nivell que els altres actors.

Fa poc, l’ADDPC ha organitzat, juntament amb Dani Anglès i l’escola AULES, un primer curs específic i personalitzat de tècniques i pautes d’entrenament per superar un càsting de teatre musical. Durant aquest curs, els actors i les actrius van fer un primer simulacre de càsting, que va servir per analitzar en una sessió en grup les millores que es poden fer. Després, s’han  dut a terme sessions de treball individualitzat amb professor de cant i pianista per revisar el treball  tècnic i les pautes d’entrenament, de cara a enfrontar-se a un segon càsting.

Als actors els mancava molta informació bàsica i tenir en compte aspectes molt pràctics, com per exemple preparar un bon currículum o tenir ben preparades les partitures, explica Anglès després de la primera audició. Normalment, en les audicions de musicals has d’interpretar una cançó, i has de saber triar-la bé per poder demostrar al màxim les teves qualitats. No s’ha de construir una escena ni cal atrezzo, i el vestuari ha de ser com més neutre millor: cal que permeti que es valori al màxim la veu i la interpretació.

Anglès afegeix que hi ha més càstings de musicals a Madrid que a Barcelona, i que cal tenir en compte que les produccions de gran format com Los Miserables tenen una explotació llarga i que cada mig any es fan nous càstings per cobrir substitucions –també perquè sempre es busca tenir els millors intèrprets de cada moment.

Per últim, afirma que els agents, aquí, no són necessaris, ja que les convocatòries són obertes a tothom: no té sentit no permetre que algú pugui venir, perquè precisament el que no conec és el que vull conèixer. A diferencia d’altres àmbits, en el musical no es té gens en compte si l’aspirant ha fet publicitat anteriorment.

 

CÀSTING DE PUBLICITAT
Solen ser càstings convocats amb més immediatesa, i habitualment s’ofereix prou informació a l’actor: nom del producte que s’anuncia, explicació de l’anunci, etc., explica Belén Calafell. El text que s’ha de preparar, si n’hi ha, és curt, i cal que l’aspirant sigui capaç d’expressar sensacions o sentiments amb molt poc temps: la mirada és essencial. No depèn tant de tu, sinó que importa molt el detall i el perfil de la persona, explica l’actor Albert Riballo, expert en audicions.

Durant el càsting es fan plans curts de les mans dels actors i se’ls fa fer una volta sobre si mateixos. Sovint demanen als intèrprets que es presentin, per tal d’intuir la seva personalitat i veure com es dirigeixen a càmera. Cal preparar-se el personatge i tenir-lo en compte a l’hora de vestir-se i pentinar-se. Per exemple, si busquen un actor per fer d’executiu és millor anar  amb americana, recomana l’agent d’artistes Jessica Gallego.

La publicitat pot ser un primer pas per a actors novells i un bon mitjà econòmic per subsistir, ja que són treballs normalment ben remunerats.  Permet adquirir experiència davant la càmera, conèixer com funciona un rodatge professional i fer contactes. A Barcelona es produeixen molts més anuncis que a Madrid, i sovint s’emeten en mitjans estrangers, de manera que no afecta la imatge de l’intèrpret en l’àmbit estatal.

A Catalunya, haver fet molts anuncis o ser una cara coneguda en aquest món pot restar possibilitats a l’hora de trobar feina en la resta de produccions audiovisuals, però té molt menys importància si es busca feina a Madrid o en produccions internacionals.

 

CÀSTING DE CINEMA I TELEVISIÓ
Normalment, l’actor haurà d’interpretar el que s’anomena separata, el text d’una escena, i disposarà de més temps per preparar-se que en el cas de la publicitat. Però a diferència dels anuncis, és usual que l’intèrpret tingui menys informació sobre la producció televisiva o cinematogràfica; caldrà, doncs, que demani com més detalls millor. Aquesta situació es dóna perquè, com diu Belén Calafell, la televisió té més reconeixement social i professional, hi ha molts actors interessats, i fins i tot importa menys la remuneració.

Un gran nombre de càstings per a pel·lícules i sèries es convoquen a Madrid, on hi ha molta més producció audiovisual. En cinema, els càstings són més habituals quan es busquen personatges joves o bé molt concrets, explica Sílvia Ménendez, directora de càsting.

Una manera d’introduir-se en el món de les sèries televisives es presentar-se al càsting d’arxiu de TV3, que comentem en aquest mateix article.

 

CÀSTING ONLINE
Actualment algunes productores o directors de càsting poden demanar que se’ls enviï un vídeo de curta duració amb unes indicacions concretes. Com explica Maite Buenafuente, cal aprofitar que tenim més temps per preparar-lo i també recordar la necessitat d’una certa qualitat tècnica a l’hora de visionar-lo.

 

RECURSOS ÚTILS
Webs que recullen ofertes de càstings: Aquestes pàgines recullen informació sobre tot tipus d’ofertes, no sempre remunerades correctament. Si teniu dubtes, podeu consultar el servei d’assessorament de l’AADPC.clandestinodeactores.com i www.soloactores.com, entre d’altres.

Càsting d’arxiu per a TV3: Obert a tots els actors i actrius, només cal enviar un correu electrònic a casting@tv3.cat. Consisteix a proposar un monòleg de dos minuts. Laia Espot, directora de càsting de TV3, recomana que el text permeti mostrar diferents emocions. Cal evitar la interpretació més teatral i pensar en el llenguatge audiovisual, no cal atrezzo i convé tenir en compte que s’enregistra en pla curt: el que importa és el treball de càmera.

Serveix per a optar a personatges que apareixeran en un o en diversos capítols de les sèries de producció pròpia de la cadena, que actualment només és La Riera.

Més informació a cacasting.tv3.cat

Audicions al TNC:  De forma anual, els associats de l’AADPC poden optar a aquest càsting d’arxiu per al TNC, a partir del qual ja s’han contractat alguns actors i actrius per a personatges secundaris en algunes produccions.

 

Compartir.

Sobre l’autor

Treballar la cultura, fer visible el món amb l'objectiu de millorar-lo. Tota la resta és folklore. Director d'Entreacte, entre moltes altres coses.

Deixa una resposta