Fórmules per acostar els turistes al teatre.

L’agenda del turista que arriba a Barcelona té una llista inamovible de ‘must see’. Gaudí i els plaers gastronòmics ocupen les primeres places del rànquing. Però… i en arts escèniques? Se’ls pot oferir alguna cosa més que flamenc i òpera? Productors i gestors turístics miren d’esbrinar quines propostes teatrals podrien arribar a fer-se un lloc en l’imaginari del turista, tant autòcton com estranger.

Entre gener i setembre de 2015 el turisme estranger va deixar a Catalunya 12.501 milions d’euros, un 24% més que en el mateix període de l’any anterior. Els 14 milions de turistes estrangers que van triar Catalunya com a destinació per a les vacances –431.000 més que l’any anterior– es van gastar una mitjana de 121 euros per persona i dia. Són dades fetes públiques per la Conselleria d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya a finals d’octubre de 2015. El turisme és un potent pilar econòmic de la creació d’ocupació en el sector serveis. Si tant és així, per què el sector de les arts escèniques se’n beneficia tan poc? I encara: quines estratègies es poden implementar per atreure turistes (autòctons i estrangers) als teatres? Poden les arts escèniques entrar a formar part de l’agenda del turista i ‘competir’ amb Gaudí, la gastronomia i els museus?

 

Taula de treball

La bona notícia és que des de març de 2015 s’ha constituït una taula de treball per abordar aquestes qüestions i consensuar fórmules per intentar atreure el turisme al teatre. En aquesta taula hi ha representants de l’Ajuntament de Barcelona, de Turisme de Barcelona, de l’Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya (ADETCA) i de revistes del sector turístic. Fins ara, el teatre no ha estat present a l’agenda dels turistes estrangers que visiten Barcelona, explica Josep Anton Rojas, director de Promoció i Comercialització de Turisme de Barcelona. Els turistes amb inquietuds culturals van a museus i a exposicions, s’interessen per l’arquitectura i van també a festivals de música (el Primavera Sound i el Sónar triomfen), però no van al teatre, i hem començat a treballar per veure què es pot fer i qui ho ha de fer. És una situació estranya: ens arriben milions de turistes estrangers a la ciutat, però el nombre dels que van a teatre és mínim.

Aquesta taula de treball ja ha mantingut algunes reunions i es preveu que a principis de 2016 es pugui disposar d’un document que reculli propostes d’actuació. Un dels seus integrants és Toni Albadalejo, director d’Anexa, soci de Tres per 3 i vicepresident d’ADETCA. Ell creu que el debat sobre les causes per les quals els turistes no van al teatre té diversos nivells de complicació i demana un abordatge multidisciplinari. Els productors sempre estem imaginant nous formats, buscant noves maneres d’arribar a l’espectador. En algun cas (Mar i cel, Mamma mia…) hem fet, fins i tot, algunes funcions subtitulades… i hem obtingut un resultat pobre, comenta. I hem arribat a la conclusió que el turisme, en general, ve amb altres objectius que no tenen a veure amb el consum cultural. Tot i això, pot presumir d’haver produït Ópera y Flamenco, un espectacle que ha calat entre els turistes (i no turistes també) i que es programa de manera ininterrompuda des de fa nou anys, tant al Poliorama com al Palau de la Música.

 

Trobar el producte

Per a Albadalejo una de les claus del debat turisme-teatre és aconseguir trobar el producte adient. Si es vol que el turista vagi al teatre, no n’hi ha prou de subtitular o presentar propostes en anglès, cal un pla integral. A Madrid han aconseguit que es parli de la Gran Via i dels musicals que s’hi programen, explica. Aquí, això no ho tenim. I no parlo només del turisme estranger, tampoc aconseguim atreure el turisme autòcton (el que ve de Girona o de Tarragona). Per tant, el primer pas és definir quina mena d’espectacle pot atreure el turisme i després desenvolupar-ne el màrqueting.

El productor recorda l’experiència de l’Scenic Barcelona (al Paral·lel), un restaurant-espectacle que va promoure l’empresari Josep Maria Callís, inaugurat a finals de la dècada dels noranta i que va tancar el 2001 per falta de rendibilitat. Va ser un intent de fer un bon producte adreçat al públic internacional i semblava que no podia fallar. Hi havia milers de turistes als quals podia interessar. Però no va ser així, diu. Si pensem en els creueristes, per exemple, hem de saber que els espectacles que els fan dalt del vaixell són deu vegades més potents. Els hem de captar d’una altra manera. També cal remarcar que el ritme turístic dels creueristes deixa poc espai per a les arts escèniques. Són turistes de dia i cap a les quatre de la tarda ja tornen al vaixell. No pernocten a la ciutat sinó al creuer, ja que viatgen de nit. Si de cas, podem mirar de captar el turisme pre i postcreuer, que estan dues o tres nits en hotels a Barcelona abans d’embarcar, matisa Josep Anton Rojas, de Turisme de Barcelona.

El flamenc i l’òpera són dos potents focus d’atracció per al turista, i per això Toni Albadalejo creu que la combinació d’ambdós ha aconseguit que Ópera y Flamenco hagi tingut èxit. El turisme té el flamenc en el subconscient i per donar a l’espectacle un aire més original, l’hem combinat amb l’òpera, explica. Ara bé, a l’hora d’arribar al turista, es plantegen algunes dificultats de comunicació que també s’estan revisant en la taula de treball amb Turisme de Barcelona. Diu Albadalejo: Tenim un equip de persones que, en anglès (o en altres idiomes), s’adreça a turistes i els dóna un full de mà (flyer) que explica que fem Ópera y Flamenco al Poliorama. Però la legislació no ens permet vendre entrades, ni tampoc allunyar-nos gens ni mica de la porta del teatre. La tècnica de captació d’entrades té moltes limitacions legals. Per sort, hem aconseguit captivar molts turistes perquè som a les Rambles i perquè el flamenc forma part de la proposta.

 

Nous espectacles en marxa

Albadalejo anuncia que s’està treballant en tres propostes adreçades al públic turista. Algunes d’aquestes propostes flamenquegen, diu. Però encara no en puc parlar més a fons, només puc anunciar que d’aquestes tres, n’hi ha una i part d’una altra que lidero. Volem intentar atreure el turisme i fer-ho amb qualitat i en col·laboració amb Turisme de Barcelona i amb l’Ajuntament de la ciutat.

També remarca que no tan sols cal centrar-se en el tipus d’espectacle, el lloc és important. El turista coneix les Rambles, el Palau de la Música… Si li parles del Tívoli, no sap on és i no hi va, no forma part de la seva ruta per la ciutat, subratlla. Nosaltres hem d’aprofundir en el comportament del públic de fora, hem de conèixer els seus hàbits, saber quins camins traça per la ciutat. I això val també per l’horari. A les set de la tarda és la seva hora de sopar! Per tant, en les propostes en què treballem ja estem pensant en un horari especial.

Casar l’espectacle amb el lloc els ha funcionat molt bé a Novaria Artists i Bohemia’s, que el juliol i l’agost de 2015 van presentar l’òpera escenificada Carmen al Palau de la Música. Com explica Cristina Raventós, productora de Bohemia’s, tot i que l’espectador d’estiu no és tan bon consumidor de cultura com el d’hivern, ens ha funcionat molt bé. La gent coneix aquesta òpera, podia veure el Palau per dins i, a més, no hi havia gaire oferta que competís amb la nostra en aquestes dates. Un exemple de com fusionar punts forts: títol, lloc i data.

 


Captar
el públic en origen

Francisco Javier Castillo, conseller delegat d’Expertus Turismo y Ocio, ha estat un dels artífexs del pla per captar nous públics del segment turístic, cultural i empresarial per encàrrec del Gran Teatre del Liceu. Com a expert en turisme i oci, Castillo opina que cal posar el teatre barceloní a l’agenda dels touroperadors. És necessari arribar a acords amb ells i mirar de captar el turisme en origen. Si jo sóc un turista alemany i des del meu país ja m’assabento que hi ha paquets d’ofertes en què hi ha teatre, és més fàcil que m’hi interessi i vingui.

Malgrat això, no sempre és fàcil casar les agendes dels teatres amb les dels touroperadors, com bé apunta el productor Toni Albadalejo. Ells treballen molt per endavant i quan ens pregunten què farem l’any vinent, no els ho podem respondre perquè encara no ho sabem… És un punt més a treballar en aquest conclave entre productors i gestors turístics.

Per a Castillo hi ha tres pilars bàsics: tenir un bon producte escènic (bon contingut, horaris adaptats al turisme…), oferir-lo de manera intermediada (buscar touroperadors que apostin pel consum cultural) i bastir un pla de mitjans de comunicació que funcioni. I segmentar molt: fer productes per a jubilats, per a públic anglosaxó, americà, etc. Tot això sense oblidar el món on line, ja que hi ha grans agències (Logitravel, etc.) que podrien oferir paquets tancats en què hi hagués propostes escèniques, afegeix.

 


Oferta escènica als portals turístics i a les guies de viatge?

Al portal www.barcelonaturisme.com, i a la pàgina BcnShop, es poden adquirir entrades per als diferents teatres de la ciutat. Hi predomina l’oferta de flamenc i de festivals de música i de concerts de música clàssica i jazz. No hi falta El Molino i els tablaos. En altres portals (www.barcelona-tourist-guide.com; www.barcelona.com) es constata l’omnipresència de les propostes escèniques amb flamenc.

Revisant guies en format paper –com Lo mejor de Barcelona (Lonely Planet, 2013); Barcelona (Anaya Touring, 2013); i Barcelona Guía Azul (Gaesa, 2012)– s’observen dos fenòmens: d’una banda, s’esmenten llocs com el Palau de la Música, el Teatre Nacional de Catalunya i el Gran Teatre del Liceu, i en destaquen principalment l’interès arquitectònic; de l’altra, en les propostes d’oci nocturn no s’assenyala especialment l’oferta teatral i hi regnen els tablaos, discoteques i bars musicals.

Compartir.

Sobre l’autor

Deixa una resposta