Hem estat gairebé tres mesos tancats a casa i ara, amb les mascaretes al rostre i olor de gel hidroalcohòlic, encetem una nova normalitat que s’assembla molt a la vella però potser és encara una mica pitjor. Els danys col·laterals ens esperen a cada cantonada. Segons un estudi recent, liderat per la Universitat del País Basc amb la participació de la Universitat de Barcelona, la Universitat de Múrcia, la Universitat Miguel Hernández d’Elx, la Universitat de Granada i la Universitat Nacional d’Educació a Distància, un 46% de la població ha experimentat un increment del seu malestar psicològic general arran de la crisi sanitària de la covid-19 i el confinament. La Unió Europea ja ha demanat a l’Estat espanyol que reforci l’assistència psicològica a la sanitat pública.

Però que hauria passat si els dies de pandèmia els haguéssim viscut sense música, sèries, pel·lícules o llibres? La cultura ha estat sense dubte un dels pilars que ha sostingut les nostres existències durant les setmanes de soledat, por i angoixa. Hem desconnectat de les xifres de morts, de la incertesa i el patiment endinsant-nos en lletres, harmonies, diàlegs i històries de ficció o de realitat. La cultura un cop més ens ha cuidat i ens ha guarit.

Ara bé, un sector que representa el 3% del PIB de l’Estat també és un dels més precaritzats, i amb diferència. Segons les dades del CONCA d’una enquesta de l’any 2014/2015 d’AISGE i l’AADPC per a l’elaboració de l’Estatut de l’artista, els treballadors culturals ingressen menys de 12.000 euros l’any i molts d’ells ho fan en unes condicions fiscals inestables. Altes i baixes per bolos, autònoms o fins i tot en negre o a canvi de visibilitat. Concerts per retuits, recitals bescanviats per cerveses. Treballar per unes xifres irrisòries o fins i tot gratis és el pa de cada dia d’un ecosistema desfet que se sosté a base d’entusiasme, altes dosis d’energia i multitasking. El gag de l’actor-cambrer és més real i menys glamurós del que sembla als films.

Per pal·liar la crisi del sector cultural cal alguna cosa més que una pluja de subvencions.

Tot i les ajudes de l’Administració pública, molts artistes, a causa de la seva fiscalitat, han tingut problemes per accedir-hi. Un buit legal que és simptomàtic de la precarietat i la manca de planificació.

Per tal de visibilitzar la fragilitat del sector i alhora agrair la tasca de músics, artistes, dramaturgs, directors, actors, escriptors, pintors, il·lustradors, etc., un seguit d’entitats han impulsat iniciatives per ajudar els treballadors culturals en temps de pandèmia. Ajudes econòmiques però també alimentàries i assistencials. Per pal·liar la crisi del sector cultural cal alguna cosa més que una pluja de subvencions.

Set iniciatives privades per encarar la crisi post-covid-19

A Entreacte hem reunit algunes iniciatives de casa nostra i també de l’estranger per fer la crisi post-covid-19 una mica més suportable.

CAP ÀVIA SENSE UN BON ÀPAT

El grup de cuina basca Sagardi, ADETCA i l’AADPC –entre d’altres– han col·laborat plegats per assegurar a la gent gran de Barcelona no només un àpat calent, sinó portar-los també a casa companyia, afecte i reconeixement com a víctimes invisibilitzades de la pandèmia. La iniciativa ha arribat als 5.000 àpats diaris i continua vigent gràcies a una campanya de micromecenatge.

ACTÚAAYUDAALIMENTA

La plataforma ActúaAyudaAlimenta, hereus de DJ contra la Fam, un col·lectiu d’ajuda i apoderament de col·lectius en risc d’exclusió, organitza una campanya de suport a les treballadores i els treballadors del cinema i del teatre amb la col·laboració del Banc dels Aliments. ActúaAyudaAlimenta ha elaborat un manifest que compta amb l’adhesió d’entitats com el TNC (Teatre Nacional de Catalunya), la Fundació AISGE, l’Acadèmia del Cinema Català i l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques, a les quals se suma la col·laboració de la Fundació del Teatre Lliure. La intenció és que aquestes ajudes arribin a altres àmbits del sector cultural, com el de la música. I que, a més de Barcelona, on neix aquesta iniciativa, el radi d’acció s’ampliï a més àrees geogràfiques. L’acció consta de tres parts: conèixer les seves necessitats reals; subministrar menjar en col·laboració amb el Banc dels Aliments i, si fa falta, atendre altres serveis bàsics.

ACTÚAAYUDAALIMENTA © Severine Sajous

La iniciativa, impulsada pel músic Sergi Cochs i l’actriu Nora Navas, creu que “la cultura és un pilar indispensable en la vida confinada dels ciutadans, però ens oblidem que moltes persones que treballen per i per a ella estan immerses en aquesta crisi sanitària i econòmica, i que es troben en una situació molt delicada. La desescalada està en marxa, sí, però per desgràcia el món de l’espectacle serà l’últim a recuperar l’activitat post-covid-19”.

SPOTIFY

Spotify Technology, SA va llançar durant el confinament un programa d’assistència musical amb el qual busca recaptar fons per als artistes en un moment en què la pandèmia del coronavirus ha paralitzat la vida quotidiana de la majoria dels països i ha colpejat l’economia. La companyia de música online va explicar a través d’un comunicat que també està treballant en una nova característica per ajudar que els músics rebin diners directament dels seus admiradors, ja sigui per a si mateixos o per a altres artistes.

La plataforma de reproducció de música en línia, que té prop de 124 milions de subscriptors abonats, també s’ha associat amb organitzacions sense ànim de lucre com MusiCares i Help Musicians.

L’AIXETA

L’Aixeta és una plataforma de micromecenatge creada per Liz Castro que ofereix continguts de manera periòdica per donar suport a artistes. L’objectiu de la plataforma és connectar el públic amb els creadors. Els artistes comparteixen a través de la pàgina les seves cançons, poemes, dibuixos, etc., amb els seus seguidors, a canvi d’una subscripció molt assequible (a partir de 2 euros al mes). A més de diners, els subscriptors poden contribuir amb comentaris i suggeriments.

Per un cafè pots ajudar un artista a cobrar encara que sigui una mica per la seva feina. Mireia Domènech, una de les impulsores, ho explica així: “Si es fan concerts gratis, ells no cobren un duro, i n’estan fent un tip, aquests dies de pandèmia. En canvi, si es fan concerts que la gent pot seguir per 2, 3 o 5 euros, al final, si són 200 persones que el segueixen, ja són 600 euros, i això ja és un coixí. Pensa en els 17.000 espectadors del concert a la dutxa de Joan Dausà. Podria haver cobrat ell i pagat tot el seu equip perquè aguantin el confinament durant mesos”.

THE PHOTOGRAPHER FUND

Aquesta fundació, amb seu als Estats Units, vol ajudar els fotògrafs freelance amb fins a 500 dòlars. Al seu web expressen la seva preocupació per l’impacte psicològic i social de la pandèmia, així com per la fragilitat dels fotògrafs freelance. Oberta a tot el món, la plataforma posa el focus en la creació de comunitat per passar junts la pandèmia i la crisi que vindrà. “The news and impact of covid-19 is changing daily, but we firmly believe that by supporting our community and caring for each other we can get through this together.”

ANONYMOUS WAS A WOMAN

Aquest col·lectiu feminista lligat a New York Foundation for the Arts va llençar durant la quarantena un programa per donar suport als artistes impactats per la covid-19. El programa distribuirà 250.000 dòlars en beques sense restriccions, fins a 2.500 a artistes que han experimentat algun tràngol financer, des de pèrdua d’ingressos fins a oportunitats laborals, com a resultat directe de la crisi. Com el premi anual d’AWAW, el programa és obert a artistes visuals dones de més de 40 anys.

ARTSLEADERS OF COLOR

Aquesta ajuda està destinada a persones afroamericanes, indígenes i persones de color que visquin als Estats Units i que hagin estat afectats financerament per la covid-19. L’Arts Administrators of Color Network impulsa l’Arts Leaders of Color Emergency Fund i atorga 200 euros mensuals a artistes i administradors. Des de consultors fins a comunicadors o personal de taquilla d’àmbits com el teatre, el cinema o la gestió cultural que s’hagin vist afectades per l’aturada de la seva activitat professional.

Compartir.

Sobre l’autor

Deixa una resposta