Aaron Speiser, entrenador d'actors a Hollywood Destacat

Dimecres, 19 abril 2017 00:00 Escrit per  Frank Feys. Traducció de Joe Lewis

"El sistema més eficient per aprendre a ser el millor és tenir un entrenador qualificat".

Fa més de trenta anys que Aaron Speiser entrena actors i actrius que, amb la seva ajuda, han pujat al més alt de l’Olimp cinematogràfic. Jennifer Lopez, Will Smith o Gerard Butler són algunes de les estrelles a qui ha ajudat: a totes elles els ha transmès la seva vasta experiència en l’ofici –actor de formació sòlida, Speiser ha estudiat moviment, veu, escriptura, improvisació, psicologia– perquè treguin el màxim dels seus personatges. Actors Workshop, en col·laboració amb l’AADPC, organitza una master class el proper 3 de maig a càrrec d’Aaron Speiser, acting coach de Hollywood.

Trobareu més informació a
http://aadpc.cat/curs/master-class-en-angles-a-carrec-de-aaron-speiser-acting-coach-de-hollywood/

Per què fa d’instructor dramàtic i no d’actor?
Vaig ser actor durant quinze anys, de fet. Vaig obtenir un MFA [Master of Fine Arts] en Interpretació Dramàtica d'una de les millors universitats d'arts dels Estats Units, on vaig rebre formació clàssica, i vaig interpretar obres de Shakespeare, al teatre i a la comèdia. Vaig fer gira per tot el país en nombrosos musicals i comèdies. Vaig coprotagonitzar una minisèrie de televisió d’una cadena important, i m'he guanyat la vida molt bé fent publicitat. No obstant això, als meus trenta i pocs, el treball remunerat d'actor va començar a escassejar. Un bon dia, el meu mentor, que va ser un gran actor i mestre, em va demanar que l'ajudés en les seves classes. Em va dir que tenia un do per a l'ensenyament. Tenia molta raó, em va encantar! Jo odiava les audicions (càstings), per la qual cosa em vaig comprometre a no renunciar a l’actuació, però sí a les audicions. Per descomptat, als Estats Units, no es pot aconseguir un paper sense audició, llevat que siguis una estrella. Impartir era com agafar una canoa i remar riu avall: era fàcil, plaent i bonic. L'actuació era com remar en una canoa riu... amunt. Era difícil, dolorós i difícil d'aconseguir arribar enlloc. Vaig decidir anar aigües avall per la resta de la meva vida. He canviat el meu somni. És important a la vida: la capacitat de viure el moment present i canviar de somni per fer la vida millor. Suggereixo a tothom que aprengui a ser flexible. Em continua agradant molt actuar... I si algú té una feina remunerada per a mi, i sense audició, allà seré!

Hi ha molts instructors d’interpretació dramàtica a Los Angeles però pocs que es considerin veritablement sorprenents. Quin és el secret del seu èxit?
És molt amable que em digui això! No hi ha cap secret, com li podria assegurar qualsevol artista amb experiència. Primer de tot, treballar molt i assajar. He llegit més guions, he vist més obres de teatre i pel·lícules, he impartit més classes, he treballat a més platós i he entrenat més actors que pràcticament qualsevol altre professional arreu del món, avui. En segon lloc, és una feina dura, però també fàcil i molt emocionant, perquè m'entusiasma fer-la. Sóc capaç de treballar-hi durant molt de temps perquè crec que és divertidíssim! Avui estic igual d'emocionat amb la meva feina que quan era més jove. I els resultats encara em continuen sorprenent. La tercera raó és la meva formació com a actor: he estudiat moviment, veu, escriptura, teatre clàssic i experimental, combat, karate, acrobàcies, armes, improvisació i psicologia, tot amb mestres increïbles. En fer-me instructor, vaig estudiar cinema: direcció, escriptura, estructura, edició, i fins i tot vaig dirigir una pel·lícula premiada. Actualment, continuo aprenent noves habilitats i millorant. Finalment, he creat una manera d'analitzar el guió, que despulla tabús i convencions socials, i a la vegada exposa les necessitats primàries dels éssers humans.

Qui necessita un instructor dramàtic o acting coach?
Ningú. Com tampoc ningú no necessita un entrenador de futbol, ​​ni un entrenador de bàsquet, i ningú no necessita un professor de cant. Tot això ho pot aprendre un mateix. Amb tot, si voleu fer cirurgia de cervell o odontologia, us suggereixo un bon instructor! Hi ha artistes que desitgen ser els millors. Abans la gent aprenia fent pràctiques. Els temps han canviat. Si desitgeu ser els millors, ara mateix el que preval és tenir un instructor o entrenador, ja sigui privat o en una acadèmia. Fins i tot alguns actors que mai han rebut una formació reglada o formal han rebut l'ajut directe d'altres actors, directors, tutors, etc. que els guia a mesura que treballen, és a dir, per mitjà d’una forma d'aprenentatge pràctic. Tenir un entrenador qualificat és un sistema més eficient per aprendre a ser el o la millor que no pas intentar d’endevinar les coses.

Vostè té una dilatada experiència en el treball amb actors. Quins són els   principals obstacles  per ser constants?
El primer obstacle per tenir coherència i constància és que la majoria dels actors es neguen a aprendre realment a actuar. Fingeixen. Hi ha massa impostació a la vida. No te’n pots sortir fingint la capacitat de pilotar un avió o de programar un ordinador; però te’n pots sortir fingint un orgasme i també l’actuació. Tots dos són igualment insatisfactoris quan es fingeixen –potser no de la mateixa manera! I hi ha altres obstacles però necessitaríem més temps.

Vostè va preparar Jennifer Lopez per a la fama. Com és ella i quines qualitats té respecte d’altres?
No vaig preparar Jennifer Lopez per a la "fama". Jo he sigut el seu mentor. Els primers dos anys van ser per ensenyar-la a actuar. Ja era una artista llavors. Havia ballat durant dos anys al famós programa de TV In Living Color. La Jennifer no tan sols volia ser actriu. Des del principi ella m'ho va expressar clarament: tenia un desig fervent de ser actriu, cantant i artista. Ella ja s'havia convertit en una actriu famosa quan un dels millors productors de música del món li va oferir produir-li un àlbum com a cantant. Va fer una pausa i va estar-se dos o tres anys sense actuar per convertir-se en J-Lo, i després va tornar a actuar. Convertir-se en una estrella era el seu somni, no el meu. Sempre he admirat el seu talent, la seva ambició i el seu amor per les arts. Quan la vaig conèixer, la Jennifer ja tenia una disciplina increïble gràcies a la seva formació i al seu entrenament en dansa. Ella confiava molt en mi, i gràcies a la formació prèvia com a ballarina, tenia un instrument increïble. Era extremadament fàcil treballar amb ella, però dit això, he tingut altres estudiants increïbles, que sí que han tingut èxit però no han arribat a ser estrelles fins aquest punt. L’ètica de treball, l'ambició i el talent de la Jennifer eren i són únics.

Així doncs, són el actors llatins/hispans diferents dels actors nord-americans?
Depèn de com es defineixi l'actuació. Si l'actuació és crear vida dins del món imaginari del guió, llavors tots els actors del món són iguals. És cert que hi ha diferències culturals entre cada societat, per exemple, la societat japonesa podria ser més inhibida que la d'altres països, la societat espanyola podria ser més desinhibida que d’altres. L'actuació ha de reflectir el món dins del qual s'estableix.

Vostè treballa al plató amb estrelles com ara Will Smith, Gerard Butler, Virginia Madsen i Jennifer Lopez, així com amb molts directors famosos. Ens pot explicar com treballa amb ells?
Normalment, cada actor que ve a veure'm té un entrenament i una formació diferents. Si els he entrenat jo personalment, llavors treballo d'una manera concreta. Si els han entrenat altres persones, treballo d'una manera diferent. Tota la feina comença amb el guió. Tots dos ens el llegim dues o tres vegades. A continuació, examinem els elements més similars o en comú amb l’actor, i també les diferències o els contrastos. Per exemple, si l'actor és un cirurgià, a continuació, comencem nombrosos processos diferents. En primer lloc, busquem cirurgians (generalment dos) que hagin tingut experiències semblants a les del personatge. Fem recerca i després formulem preguntes preparades per als cirurgians. Si és possible, passem un dia amb ells, sobretot dins del seu ambient de treball.

L’observació, en aquest punt, és clau.
Sí, però també ens interessem pel seu dia a dia. Alhora, comencem la feina d'imaginar. Utilitzem improvisacions per fer les coses que el personatge ha de fer. Per exemple, si l'actor ha d’interpretar un paper d’algú que va en un avió que s’estavella aterrant, ens asseurem en una habitació i haurem de fer creure (fer que cadascú s'ho cregui) que l'avió s'estavella. En aquest punt no sabem del tot què s'ha de fer o canviar tècnicament, però de moment no ens preocupem per això, ja que l'objectiu és imaginar-ho i fer-ho real. Estem "jugant" seriosament. A més, fem llistes sobre els trets del personatge, que es podran utilitzar o no, depenent del que decidim; per exemple, els accents, la roba, si porta armes, si té tatuatges, el tall de cabell, les eines de treball, les relacions. Durant aquest procés, comencem a desenvolupar una autobiografia del personatge. Tot això és fluid i en constant canvi. Alhora, l'actor consulta amb el director, el dissenyador de vestuari, estilistes, escriptor, etc. Mai no s'ha d'oblidar que el cinema és un esforç col·lectiu: treballem amb un equip i tothom contribueix en el projecte. Tot aquest treball està dissenyat per crear un veritable ésser humà que viu de manera veritable en el món imaginari del guió. En el moment en què un actor es posa davant la càmera, ha de romandre "fora del cervell" en sentit tant literal com figurat.
Permeteu-me ser totalment clar:  això no vol dir que algú hagi de fer-se mal a si mateix o a altres. Si el personatge és un addicte a les drogues, no ha de prendre medicaments; si el personatge és un alcohòlic, no ha de beure en excés; si el paper és d'esquizofrènic, no ha de tenir un atac de nervis. Això no és una bona tècnica, més aviat és una tècnica dolentíssima. Massa sovint, alguns actors joves llegeixen que un actor en particular ha fet coses perilloses per tal d'entrar en el personatge, amb el pretext de "l’actuació de mètode", o qualsevol expressió sense sentit que es vulgui utilitzar per descriure un procés perillós. De vegades, fins i tot guanyen premis... però, realment, a qui li importa? No hi ha res més important que tenir bona salut i gaudir d'una vida plena.

Com és d’important el guió per a una bona actuació?
Si un escultor utilitza or per crear una obra d'art, això és una cosa. Si l'escultor utilitza merda per crear la peça, és una altra cosa. La majoria de les persones prefereixen treballar amb material de qualitat superior.

Quin és el seu consell per als actors espanyols i catalans que desitgen anar a Los Angeles / Hollywood?
Necessites aprendre a parlar anglès amb total fluïdesa. També tenir algun tipus de pla o recurs financer per tal de poder aconseguir una feina o viure a Los Angeles durant anys sense problemes de diners. Finalment, necessites un permís de treball o una targeta verda. Recorda, aquesta carrera és una marató, no un esprint, i es necessita temps per construir-la.

 

Entra per fer un comentari