Divendres, 19 Gener 2018 00:00

Òpera, un dinosaure?

Iniciatives d'avantguarda per a la renovació del gènere.

Publicat a Opinió
Divendres, 22 Desembre 2017 00:00

El gest de complicitat de sor Helena

Assumpta Serna es confessa: "Nodrim els espectadors amb humilitat, valentia i bellesa d’ànima".

Publicat a Opinió
Dijous, 07 Desembre 2017 00:00

Camí per córrer

Iniciatives per visibilitzar el treball de les dones en les arts escèniques.

Publicat a Opinió
Dilluns, 09 Octubre 2017 00:00

Art efímer, artistes immortals

El juliol passat, pels volts del dia 10, la premsa catalana va recordar a les pàgines de cultura Joan Capri, un dels còmics més populars del teatre català del segle XX. Alguns reis mediàtics van baixar del tron televisiu per escriure articles laudatoris sobre l’actor, i fins i tot un programa radiofònic va instal·lar l’estudi al Poliorama per retre-li homenatge, amb la participació d’artistes, polítics i periodistes. Tothom va recordar Capri amb motiu del seu centenari, una efemèride que, per sort, no va passar inadvertida als mitjans, com sí que fou el cas de Mary Santpere l’any 2013 o el d’altres icones teatrals que van caure en l’oblit després de sortir d’escena.

El teatre, ho sabem, és un art efímer. Les funcions són sempre úniques i irrepetibles, mai no n’hi ha dues d’iguals. L’experiència artística es gaudeix en el mateix moment en què es produeix, en el present, i només perviu en la memòria de qui l’ha viscuda dalt o baix de l’escenari. A qui no agradaria veure la Medea de la Xirgu a Montjuïc (1933) o la que va convertir Núria Espert en una estrella (1954), també al Teatre Grec? A Pitarra estrenant una gatada a l’Odeon? Si avui dia als estudiants de teatre no els sonen noms com Lleó Fontova o Enric Borràs, o el de Capri els cau lluny, és perquè no posem remei a aquesta desmemòria crònica nostra. És ben cert que entitats com el MAE o alguns arxius fotogràfics atresoren valuosos records teatrals, o que, gràcies a la iniciativa de canals digitals i de les mateixes companyies, molts espectacles actuals s’han enregistrat i, per tant, es podran revisar en el futur. Però la recuperació definitiva de la memòria escènica passaria perquè les institucions (educatives) o fins i tot els teatres fessin una tasca col·lectiva d’exhumació. Concedir la immortalitat a aquest artistes ens ajudaria a donar oxigen a una societat dominada per la velocitat, pel menyspreu al passat, per l’empobriment cultural.

Publicat a Opinió
Dissabte, 21 Octubre 2017 00:00

Foc! Foc!

Recordem la història de l'incendi que va destruir els estudis de cinema Orphea.

Publicat a Opinió
Dimarts, 31 Octubre 2017 00:00

Teatre de test

Màrius Serra reflexiona sobre el reptes d'escriure teatre.

Publicat a Opinió
Dimarts, 12 Setembre 2017 00:00

Amb un 10% no n’hi ha prou

Un article d'Àlex Casanovas, president de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya.

Publicat a Opinió
Dimecres, 22 Novembre 2017 00:00

Una noia de portada

Les aventures de la Pilar Aymerich actriu al Londres dels anys 60.

Publicat a Opinió
Divendres, 10 Novembre 2017 00:00

La cultura del nou país

Un article de Germà Capdevila i Vernet - President de l'APPEC (Associació de Publicacions Periòdiques en Català).

Publicat a Opinió
Dijous, 24 Agost 2017 00:00

El (des)govern cultural

"S’ha denunciat el dany causat, la pèrdua d’espectadors en el pitjor moment".

Publicat a Opinió
Pàgina 1 de 8