En el dossier ‘Les veus de l’experiència’ del núm.211 d’Entreacte Maife Gil, Jordi Banacolocha i Lluís Marco, tres intèrprets de gran trajectòria, expressaven la preocupació per la falta d’iniciatives culturals que tractin els problemes de la seva generació. A continuació, recollim alguns exemples d’obres de cinema, teatre i televisió que posen el focus en la gent gran.
Un gran festival de cinema
Al catàleg de mostres audiovisuals que busquen construir i reforçar valors, el 2019 s’hi va afegir La GRAN pantalla, el festival internacional de cinema de les persones grans de Barcelona. L’intent de construir un nou espai cultural que aposti per la comunicació intergeneracional s’ha vist entrebancat per la pandèmia, i l’edició 2020 s’ha celebrat íntegrament online. Amb tot, s’han pogut veure films internacionals amb temàtiques relacionades amb la gent gran com Qué tal Pascual, el documental de Bárbara Brailovsky que narra la història d’un barber barceloní encara actiu als 87 anys.
Tots els dies de l’any
La companyia Les Antonietes es va fer popular gràcies a la contundència dels seus muntatges basats en obres d’Ibsen o Txèkhov però interpretades per elencs molt joves. El 2019, el seu director i dramaturg, Oriol Tarrasón, va fer un gir amb el seu primer text propi, Un dia qualsevol, una comèdia encara de gira que compta amb protagonistes d’una llarga trajectòria com Imma Colomer, Quimet Pla i Pep Ferrer. L’obra planteja una reflexió sobre com es tracta la gent gran dins d’una societat embadalida per la joventut i la inexperiència. Un dels pocs textos contemporanis que s’han preocupat per fer un retrat d’un públic majoritari a les sales de teatre catalanes.
Retre comptes
Per al seu debut a la Sala Gran del TNC, el dramaturg Guillem Clua va situar l’acció del seu text Justícia –Premio Nacional de Teatro– en una festa ben especial, el dia de la jubilació del jutge Samuel Gallard als 75 anys. Triar un protagonista d’aquesta edat proporciona l’avantatge de poder recórrer a través de salts temporals vora vuitanta anys d’història de Catalunya, una repassada carregada de traïcions, hipocresia i doble moral. L’obra, estrenada el febrer de 2020, eixampla una mica el repertori de personatge d’edat avançada de l’actual dramatúrgia catalana.
I la tele, què?
Sèries actuals com Grace y Frankie (Netflix) parlen sense tabús de sexe i gent gran, una producció que contra tot pronòstic ja va per la sisena temporada. Michael Douglas i Alan Arki protagonitzen El método Kominsky, amb un bon grapat d’escenes còmiques sobre el que suposa envellir; i també Transparent, amb Jeffrey Tambor, presenta un personatge que revela la seva transsexualitat als setanta anys; ambdues disponibles a Amazon Prime. A TV3, malgrat que el públic principal dels serials televisius es troba en una franja d’edat avançada, això no es tradueix en un major nombre de personatges i trames protagonitzades per gent gran. Per a quan una sèrie que tracti directament l’univers i el dia a dia d’aquest col·lectiu?
També t’interessarà:
