Dóna’ns perfils
A una banda veig un actor que més o menys ha anat fent; de vegades s’ha guanyat bé la vida i en altres moments ha tingut llacunes i potser no ha fet tot el que li hauria agradat fer. A l’altra, veig un nou camí que m’engresca molt, i en el qual sento que tinc alguna cosa a dir, que és tota la part de direcció i de creació.
Per Nadal vas dirigir i produir Un conte de Nadal. Portes bé la relació entre les dues tasques?
Jo decideixo tot el que vull posar en escena, juntament amb el meu soci, Joan Taltavull. Aleshores, perds una mica el cap perquè vols el millor a l’escenari. Com que som dins la programació familiar, el preu de taquilla és estàndard, però l’espectacle és gairebé una superproducció. En aquest país està molt marcat el “teatre familiar”, no tan sols pel que fa a qüestions logístiques (els horaris, el preu), sinó també, fins i tot, artísticament. A d’altres països no és així. A Londres, per exemple, els espectacles de més èxit són muntatges que poden tocar teatre infantil i, d’altra banda, teatre d’adults. És el cas de Billy Elliot o el de Matilda, històries que gaudeixen tant nens com grans, però fets amb un llenguatge teatral adult, sense cap concessió.
