Idees per omplir el Nadal de llibres d’arts escèniques, cinema i fins i tot els regals més originals ambientats en el món del circ. Us ajudem a escriure la carta als Reis.
Si pensant en els regals de Nadal no sabeu si triar entre un perfum o uns mitjons, potser és l’hora de canviar la dinàmica dels regals de sempre. Diverses botigues de la ciutat ens ho posen ben fàcil, i algunes d’elles, a més, amaguen tot tipus de sorpreses que faran feliços els amants de les arts en viu en general i del circ en particular.
Si encara no coneixeu Papallona Circus (Av. de Francesc Cambó, 36, Barcelona) us podeu plantejar una visita entre els vostres trajectes per les compres nadalenques. La seva cèntrica ubicació facilita les coses. Si us diem que és una de les poques botigues especialitzades en arts circenses i objectes relacionats amb aquest àmbit segur que us entren ganes de visitar les seves instal·lacions. Hi trobareu fotografia, escultura, serigrafia, cartells i també malabars, aparells de circ i de màgia, qui sap si per despertar les primeres vocacions.
Igualment us recomanem mitja dotzena de llibres, tres d’arts escèniques i tres d’audiovisuals per satisfer tots els paladars:
Arts Escèniques
‘Glengarry Glen Ross’, de David Mamet. Editorial Comanegra, 166 pàgines.
El complet treball d’edició teatral portat a terme per l’Editorial Comanegra tanca el 2019 amb la publicació d’aquest text de referència de David Mamet (Chicago, 1947), un dels dramaturgs més influents de les últimes dècades. Amb el seu estil de diàlegs ràpids i personatges desencantats, explora temes com la sordidesa o la solitud. Glengarry Glen Ross parla d’una competició promoguda per una empresa immobiliària entre els seus treballadors. El text, que va rebre el Premi Pulitzer de Teatre l’any 1984, és un retrat sobre l’individualisme en els temps del capitalisme més salvatge.
‘Diaris (1973-1975)’, Ricard Salvat. Edicions de la Universitat de Barcelona, 540 pàgines.
Resulta instructiu per a qualsevol estudiós o aficionat al teatre submergir-se en aquest tercer volum dels diaris d’un dels creadors imprescindibles del teatre català del segle xx. Hi trobarem vivències i pensaments que l’autor consignava gairebé diàriament, de manera metòdica, molts d’ells directament relacionats amb la seva activitat de director d’escena, però també amb altres facetes com la de crític o divulgador de totes les manifestacions del teatre. També hi ha espai per a reflexions sobre el cinema i altres arts, i sempre amb el rerefons de la política internacional i el context polític tan convuls que vivia Catalunya en els anys que ocupen aquests diaris, 1973 a 1975.
‘Caminar sense rumb’, d’Enric Cervera Ral. Amazon, 156 pàgines.
Actor, dramaturg i periodista –fundador i director de la revista Entreacte i al llarg d’una llarga primera etapa de la publicació–, Enric Cervera ens presenta Caminar sense rumb, un llibre escrit fa 20 anys i ara editat aquest 2019, i en el qual es va permetre el plaer de divagar d’una forma gairebé existencialista. Al llarg de 48 capítols se’ns presenta un personatge de ficció i el seu deambular. Per moments no sabem si estem davant d’un monòleg teatral o més aviat d’un conjunt d’imatges cinematogràfiques. Amb el fulgor d’una “desesperançada esperança”, el protagonista del relat va bastint diferents possibilitats d’itineraris, tan inesgotables com fugissera és la vida.
Audiovisuals
‘El tiempo heredado’, d’Emilio Gutiérrez Caba. El País-Aguilar, 448 pàgines.
Es tracta d’un recorregut eminentment femení per la saga familiar que ha definit el teatre i el cinema espanyols durant dècades a través de la memòria emotiva d’Emilio Gutiérrez Caba. Un relat de triomfs i fracassos, dels moments per recordar i ferides que mai cicatritzen. Un recorregut emocional per tres segles d’història d’Espanya i del seu teatre, també del seu cinema, i la memòria viva d’un actor, Emilio Gutiérrez Caba, que ret així homenatge a les dones de la seva família.
‘Tarantino, una retrospectiva’, de Tom Shone. Editorial Blume, 279 pàgines.
Els fans de Quentin Tarantino estem de sort. L’Editorial Blume aborda en profunditat cada un dels films que ha escrit i dirigit Tarantino, des de Reservoir Dogs fins Once Upon a Time in… Hollywood, així com la seva joventut, la seva carrera com a actor i el seu indiscutible talent com a guionista. Conegudes pel seu estil visual altament cinemàtic, la seva original narrativa i la gran dosi de violència, les pel·lícules de Tarantino han provocat elogis i crítiques al llarg de la seva prolífica carrera.
‘¡Me cago en Godard!’, de Pedro Vallín. Editorial Arpa, 300 pàgines.
Crítics culturals han sentenciat durant dècades que el cinema de Hollywood amaga un maligne instrument d’adoctrinament col·lectiu. Una perversió subliminar que aliena les masses i els inocula la ideologia dominant. Pedro Vallín ha escrit un assaig herètic que defensa que no, que ni els superherois ianquis defensen la propietat privada ni el cinema d’autor europeu transmet valors progressistes. I que posats a generalitzar, passa el contrari: que el cinema made in Hollywood és emancipador i que les produccions europees acusen un biaix burgès, abstret i autoindulgent. ¡Me cago en Godard! és un llibre irreverent i amb clara vocació d’emprenyament.
