L’homenatge va servir per repassar totes les facetes de l’artista, des de les més públiques relacionades amb la seva trajectòria fins a les més íntimes
Cinc anys després del seu decés, un sentit homenatge a Andreu Solsona va recordar la figura i el llegat de l’actor, director, gestor cultural i exmembre d’Els Joglars. L’acte, que va traçar les seves múltiples facetes de la mà d’amics, familiars i companys de professió, es va celebrar el divendres passat 26 de maig al Centre Artesà Tradicionàrius (CAT) i va comptar amb la conducció de l’actor Ferran Rañé i la gestora cultural Elsa Corominas, sota la direcció de l’actor i director Martí Peraferrer.
La vetllada va desplegar un seguit d’intervencions, com les relacionades amb la seva ciutat natal, Badalona, on sempre va mantenir lligams. Maria Solsona va compartir la manera de ser del seu germà, la vida familiar i diverses vivències; l’exalcaldessa de la ciutat Dolors Sabaté va testimoniar el seu antifeixisme, l’intens grau d’implicació cultural i política, el compromís activista per la ciutat i el tarannà col·laboratiu, i Gemma Blat, membre de l’equip directiu del Teatre Zorrilla –que Solsona va dirigir des de la seva reinauguració l’any 1999 fins al 2005–, va parlar d’aquesta fructífera etapa i del suport que va donar a figures i grups emergents, així com de la qualitat dels espectacles contractats.
Finalment, Miguel Àngel Poveda va agrair a través d’un vídeo ple d’estima el suport de Solsona als inicis de la seva carrera. Sobre la seva trajectòria als Joglars (1971- 1977), l’actriu Elisa Crehuet i Ferran Rañé van parlar de l’època i de la creació artística de quasi delirant improvisació d’Andreu Solsona i Arnau Vilardebò per construir els personatges del Sr. Jutge i el Tomàs (el seu ajudant) per a La Torna. També es va tractar la seva passió per l’ofici d’actor i es va projectar un vídeo de les seves interpretacions. En relació amb la seva condició d’autor de La Torna, Solsona va passar 11 mesos condemnat a la presó. S’hi van referir l’actriu Myriam de Maeztu i el mateix Vilardebò.
A través dels seus amics Francina Díaz Mestre i Josep Cabrera es va mostrar l’Andreu més inquiet per viatjar i descobrir el món. L’acte també va comptar amb la intervenció en vídeo de Javier Galitó-Cava, així com d’Andreu Agustí, que el va substituir al Teatre de Zona Nord de Ciutat Meridiana –Solsona el va dirigir del 1989 al 1999– i que va explicar la incardinació de l’equipament al barri i el munt de propostes artístiques i socioculturals que s’hi van portar a terme. Agustí va proposar que la sala d’aquest teatre porti el nom d’Andreu Solsona i va anunciar que s’iniciaran ja les gestions.
Manel Barceló, exsecretari general de l’AADPC, va incidir en el treball de Solsona com a director de Les Golfes de Can Fabra a Sant Andreu, l’espai per a la creació i la formació en interpretació que proporcionava l’associació.
També va parlar de la seva coordinació d’Entreacte (des del 2007 fins a la jubilació). La periodista Tona Gusi va repassar el compromís amb la militància i l’activisme de l’esquerra independentista. Solsona va creure també en l’alliberament gai, les lluites pels drets LGTBI i, en general, en una societat més justa, lliure i equitativa. Va ser un gran amic d’Esteve Freixa, amb qui va mantenir llargues converses i diverses visites.
L’actriu Carme Sansa, per la seva banda, va subratllar la seva faceta d’autor literari, si bé, polifacètic com era, també té obra en dibuixos i pintures. Part d’aquests treballs plàstics es van poder veure en una exposició al vestíbul, juntament amb un vídeo/bucle de fotografies i vídeos creats per la fotògrafa i cineasta Fabiola Llanos.
L’acte es va cloure amb tres instants bellíssims: la lectura per part de Carme Sansa de l’inici de Punt i seguit, la primera novel·la de Solsona, i dels paràgrafs finals de la seva darrera obra, Arenys, escollida per l’actor Agustí Estadella; també la lectura també de Carme Sansa de la nota entranyable i sincera Solsona que va deixar en decidir la seva mort, malalt de càncer, i el cant a cappella de Sonsoles Santís de l’emblemàtica Les ninetes ploren.
