El Teatre Lliure ja ha presentat la trentena de propostes que formaran la seva programació durant la temporada 2021-2022. Aquí us portem les sis claus principals de com serà aquest any la institució dirigida per Juan Carlos Martel.
1. A l’est del continent
Sota el lema El teatre que ens construeix, la programació del Lliure mira cap a l’Europa Central i de l’Est. En el vessant més contemporani, s’hi podrà veure creació polonesa (Anna Karasińska), búlgara (Proton Theatre), hongaresa (Kornél Mundruczó) i lituana (Oskaras Koršunovas). Tampoc hi faltarà la tradició russa, amb doble presència de Txèkhov (L’oncle Vània de Koršunovas i el retorn de Les tres germanes de Julio Manrique) i amb la posada en escena de Crim i càstig de Dostoievski dirigida per Pau Carrió.
2. Grans produccions internacionals
Aquest any serà el del retorn de les propostes internacionals. A més dels anomenats en el punt anterior, passaran per la institució la directora siciliana Emma Dante, la companyia francesa Baró d’evel, el belga Fabrice Murgia, la dramaturga i directora argentina Lola Arias, la creadora flamenca Miet Warlop i els italians Daria Deflorian i Antonio Tagliarini.
3. Estrenes i retorns nacionals
Entre la creació catalana, hi trobarem noves propostes d’artistes com Alícia Gorina, Clàudia Cedó i Xicu Masó i Roger Bernat, que presentarà una versió de Terra baixa. També hi trobarem junta la Trilogia del lament de Jordi Oriol i la jove companyia Ça Marche. Entre els espectacles que tornen, Bonus Track de Carol López i Frank, de Clara Manyós i Xesca Salvà.
4. Espai d’experimentació
L’Espai Lliure, la sala petita de Montjuïc, es dedicarà sobretot a l’experimentació, el coneixement i la participació ciutadana. Així hi veurem per exemple el retorn de José y la Barcelona disidente d’Úrsula Tenorio i LaLínea, La guerra dels mons de H. G. Wells adaptada per Atresbandes o la celebració del centenari d’A la recerca del temps perdut de Marcel Proust, que es concretarà en un cicle de recitals dirigit per Jordi Bosch amb Mario Gas, Clàudia Benito, Jordi Boixaderas i Emma Vilarasau. També s’hi veuran els work in progress de les companyies residents: Xesca Salvà i Marc Villanueva i AzkonaToloza.
5. El Lliure de petits i grans
La programació educativa d’enguany comptarà amb una desena de títols, entre els quals la producció madrilenya Casa de Lucia Miranda i la gallega N.E.V.E.R.M.O.R.E. de Grupo Chévere. Per als més petits, continua aquesta temporada el projecte La caixa del Lliure, que apropa el teatre a l’alumnat d’infantil i primària i que inclourà espectacles de Magda Puig Torres, Albert Espinosa i Joan i Marina Baixas.
6. Teatre en línia i activitats complementàries
Un altre retorn és el de la programació digital, amb les adaptacions audiovisuals Clàssics per a criatures i els enregistraments d’obres per al Lliure al sofà. A més, s’oferiran visites guiades en streaming i una reformulació del Teatre radiofònic, que permetrà escoltar digitalment un parell de propostes que també es podran veure en directe. Pel que fa a les xerrades i col·loquis, es mantenen les sessions de l’Escola de pensament i La taula i s’hi suma el cicle Conferències performatives. A més, tornen les Residències creatives d’intercanvi centrades enguany en Johannesburg i repeteixen les exposicions a Gràcia i Montjuïc, aquest any centrades en la figura de Fabià Puigserver en el trentè aniversari de la seva mort.
