Va ser uns dels fundador de la companyia Dagoll Dagom i membre de la direcció del Teatre Lliure.
El director, actor i docent Joan Ollé ha mort avui al seu domicili de Barcelona als 66 anys a causa d’un infart, segons confirmen amics propers. Va ser un dels creadors més prolífics del teatre català, amb una darrera etapa molt productiva al TNC durant la direcció de Xavier Albertí, quan va dirigir obres de Lorca, Shakespeare i Koltès. Abans, havia estat fundador de la companyia Dagoll Dagom i membre de la direcció artística del Teatre Lliure.
Ollé també va destacar com a professor de l’Institut del Teatre (des de 1980) i per ser col·laborador de diferents mitjans de rellevància com ara TV3, Catalunya Ràdio o El Periódico de Catalunya.
El seu últim projecte havia estat l’espai cultural Canuda 26, iniciativa que va muntar després que l’Institut del Teatre l’apartés de la docència arran de les denúncies d’abús de poder interposades per alguns alumnes, un cas que es va iniciar a través d’un reportatge del diari Ara del qual finalment va quedar exonerat.
Home de teatre
Llicenciat en Filosofia i Lletres (UAB) i en Art Dramàtic (Institut del Teatre), creix en una família barcelonina aficionada al teatre. Per la mediació del seu amic Joan Barril participa amb quinze anys en una obra d’Alexandre Ballester dirigida per J. A. Codina. El 1973 figura com un dels fundadors de Dagoll Dagom, responsable de muntatges com Nocturn per a acordió de Salvat-Papasseit (1975) i l’aclamat No hablaré en clase (1977), que escriu amb Josep Perramon.
Després d’abandonar la companyia per emprendre nous projectes, continua amb el vessant d’obres compromeses per a Teatre del Celobert, com ara Plany en la mort d’Enric Ribera de Rodolf Sirera i Quan la ràdio parlava de Franco… de Benet i Jornet i Terenci Moix.
Va ser subdirector de l’Institut del Teatre (1992), càrrec que va abandonar per assumir la direcció del Festival de Sitges (1993-2001), mostra a la qual va imprimir una gran empenta amb formats directes i un treball decidit per la promoció d’autors novells. El 2003 s’integra al consell directiu del Lliure i serà el responsable de l’Espai Lliure fins al 2004.
El 2012 postula per dirigir el TNC, però finalment guanya la plaça Xavier Alberti, qui li obre les portes del teatre en la que va ser la seva última etapa prolífica com a director d’espectacles, estrenant-hi Somni d’una nit d’estiu de Shakespeare, Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores de Lorca i En la solitud dels camps de cotó, de Koltès.