Volem ser el teatre públic de tothom i per a tothom ha explicat el director del Teatre Nacional, Xavier Albertí. La nova temporada 2015-2016, que començarà el pròxim 15 d’octubre, aposta pels clàssics de sempre, la creació contemporània i, per primera vegada, inclou circ i espectacles familiars. La gran novetat, però, és el canvi en els abonaments amb l’objectiu d’atraure més espectadors. Es crearà una tarifa plana per només 99 euros l’any que permetrà veure tots els espectacles a preu de Spotify: 6,2€ per muntatge. Per als menors de 35 anys, l’abonament costarà només 69€, és a dir, 4,3€ per espectacle. No volem que hi hagi la percepció que el teatre és car i que sigui un inconvenient per venir ha explicat la directora executiva Mònica Campos. Potser perquè, a falta del tancament definitiu, les previsions de la temporada 2014-2015 són d’uns 105.000 espectadors, respecte els 109.000 de l’anterior, i una ocupació al voltant del 60%.
L’encarregat de donar el tret de sortida de la nova temporada serà una versió de Molt soroll per no res, de Shakespeare, dirigida per Àngel Llàcer i inspirada en les pel·lícules americanes dels anys 50 amb música de Cole Porter en directe. Després de triomfar amb Incerta Glòria, Àlex Rigola se submergeix en el món de Federico García Lorca amb l’adaptació d’El público, una reflexió sobre el teatre i la seva capacitat de transformar-nos. L’espectacle, que es podrà veure abans al Teatre de la Abadía de Madrid, és, segons Albertí, una oportunitat per descobrir un Lorca apassionant en una Sala Gran completament diferent.
El mateix Albertí serà l’encarregat de dirigir El professor Bernhardi, un extraordinari text d’Arthur Schnitzler mai estrenat a Catalunya que aborda temes com la religió, la ideologia i la moral. L’obra, escrita el 1912, va estar prohibida durant anys a Àustria. La programació a la Sala Gran es completarà amb un concert del grup vocal DeuDeVeu i amb la història d’un triangle amorós a la Barcelona dels anys 50: Victòria, escrit i dirigit per Pau Miró i protagonitzat per Emma Vilarasau.
Mònica Campos i Xavier Albertí al hall del TNC.
La temporada a la Sala Petita aixecarà el teló el 8 d’octubre amb l’obra Només són dones escrita per Carme Domingo, dirigida per Carme Portaceli i interpretada per les enormes—en paraules del propi Albertí—Míriam Iscla, Maika Makovski i Sol Picó. Cinc històries entrellaçades sobre els sofriments de milers de dones a les presons de l’Estat Espanyol durant la guerra. Després de dues temporades reivindicant clàssics catalans oblidats com Serafí Pitarra o Josep Palau i Fabre, Àngel Guimerà torna al Teatre Nacional amb Maria Rosa. L’obra, que servirà per redescobrir un dels personatges més suggerents del teatre català, estarà dirigida per Carlota Subirós i protagonitzada per Mar del Hoyo. És un dels grans tresors del nostre patrimoni assegura Xavier Albertí i, per aquest motiu, a l’obra l’acompanyaran activitats paral·leles relacionades amb la vida i l’obra d’Àngel Guimerà.
Maria Rosa no és, però, l’únic clàssic universal de la temporada: el mes de març es podrà veure una versió actualitzada del personatge més llibertí, infidel, seductor i hipòcrita de la literatura universal: Don Juan. Una revisió del clàssic de Molière dirigida per David Selvas i protagonitzada per Julio Manrique. I, a la mateixa Sala Petita, Pep Tosar presentarà Qui bones obres farà, una versió molt particular de La Gavina de Txèkhov.
Una altra de les novetats és la presència de la creació contemporània amb obres com Patetisme il·lustrat (10 maneres diferents de començar un espectacle) de Carles Santos, La naturalesa i el seu tremolor de la companyia Societat Doctor Alonso i Nadia, un documental escènic sobre una jove afganesa dirigit per Carles Fernández Guiu. Completen la programació Daurrodó, un espectacle de Joan Baixas i l’artista brasiler Cildo Meireles on música, titelles, dansa i arts plàstiques es donen la mà, Tu no surts a la foto, d’Antonio Simón Rodríguez i Niu, de Marc Garcia Coté. En definitiva, una temporada per a tot tipus de públic.
