Una oportunitat per (re)descobrir una creadora fonamental
La ballarina i coreògrafa María José Ribot Manzano, coneguda com La Ribot, arriba al Mercat de les Flors. Del 24 al 30 d’abril s’hi podran veure sis espectacles creats entre 1993 i l’actualitat. Si encara dubteu o no acabeu d’ubicar aquesta creadora inclassificable, aquí teniu unes quantes raons per passar per la sala del Poble-sec i el MACBA.
Qui és La Ribot?
Una ballarina i coreògrafa que ha modificat el camp de la dansa contemporània. De fet, se la considera una pionera. El seu vocabulari parteix del teatre, de les arts visuals, de la performance, del cinema i de la imatge. La dansa és per a ella el punt de partida de múltiples experimentacions ancorades en el llenguatge del cos. Però també el lloc de negociació entre marcs diferents que proporcionen al cos un lloc precís que aquest treball tendeix a modificar: el museu, l’escena, el video-art.
Ha qüestionat la dansa, la videocreació i les arts plàstiques. No es limita a una disciplina artística
Per què ha revolucionat l’escena?
Perquè en els seus espectacles les categories es fonen i les etiquetes es confonen. El gènere es qüestiona i qualsevol objecte, real o figurat, pot ser interrogat. Una decisió revolucionària ara i abans. La Ribot, a més, ha qüestionat la dansa, la videocreació i les arts plàstiques. No es limita a una disciplina artística. També ha lluitat per portar la dansa als museus.
Què hi veurem al Mercat?
La constel·lació que es proposa al Mercat de Flors està formada per dos grans espectacles i per quatre obres en format de videoinstal·lació. Els espectacles són Panoramix (1993- 2003), una antologia de les seves «peces distingides» dels anys noranta, i Laughing Hole (2006) una peça-instal·lació, en la frontera de la performance. Les obres en format de videoinstal·lació són Despliegue (2001), Another pa amb tomàquet (2002), Beware of Imitations! (2014) i Mariachi 17 (2009). També hi haurà una xerrada entre La Ribot, l’Àngels Margarit (directora del Mercat de les Flors) i el Pablo Martínez (cap de programes del MACBA), i la projecció de la pel·lícula Film Noir.
I si només en puc veure un?
Panoramix és, segons la Ribot, el centre neuràlgic de tot això. Un espectacle de 3 hores concebut com una antologia que aplega, reorganitza i recol·loca les «peces distingides» de les tres primeres sèries/espectacles, creades entre el 1993 i el 2000. En el seu moment, va ser el punt culminant de la retrospectiva dedicada a la carrera de La Ribot, titulada Occcuupppatiooon! i organitzada l’any 2017 pel festival Tanz im August (Berlín). Es tracta d’una obra magistral que ha marcat la dansa contemporània i és sens dubte un treball clau per entendre La Ribot. Durant tres hores, interpreta tota sola cada peça. El públic es pot moure lliurement pel mateix espai i decidir el punt de vista per contemplar la desfilada de “peces distingides”.
Per què s’hi ha d’anar?
L’obra de la Ribot és plena de temes universals i intemporals. Temes que encara són vigents. Les seves obres encara serveixen per denunciar, desplaçar i qüestionar tot el que està en joc en la nostra societat. S’hi ha d’anar, també, perquè els seus espectacles s’han pogut veure arreu del món i, per tant, cal aprofitar l’oportunitat de veure’ls tots junts a casa nostra.
