La feina de l’especialista de cinema és tan vital per al bon desenvolupament del rodatge d’una pel·lícula com la dels maquilladors, els dissenyadors de vestuari, els creadors de la banda sonora, etcètera. Però la seva visibilitat no corre paral·lela al risc que han d’experimentar. L’exercici d’aquesta professió està canviant i cada vegada hi ha més dones que s’hi dediquen.
Es diu que la primera pel·lícula en què es pot parlar de la participació d’especialistes data de 1908. Es tracta d’El Comte de Montecristo, en la qual uns acròbates reclutats pels directors Francis Boggs i Thomas Persons van saltar al mar des d’un penya-segat en una escena d’alt risc. Van cobrar cinc dòlars, entre tots. En els més de cent vint d’història del setè art, aquesta professió ha viscut una gran evolució: dels gimnastes i acròbates als quals s’anomenava cascadeurs (paraula derivada del francès i que fa referència al fet que una de les acrobàcies més freqüents que havien d’executar era caure per una cascada) fins als especialistes de cinema actuals (o stunts), persones amb una formació acurada i amb uns coneixements tècnics que deixen poc espai al risc. Per a l’imaginari col·lectiu queden grans noms dels cinema que es doblaven ells mateixos en escenes perilloses (Harold Lloyd, Buster Keaton, Tom Mix, etc.).
Una de les queixes dels professionals que actualment es dediquen a ser especialistes de cinema és la inexistència d’un guardó que reconegui la seva tasca i que no quedin englobats sota l’epígraf d’Efectes Especials. No és només una reivindicació per als Gaudí i els Goya, també ho és per als Òscars de Hollywood. Reclamen la seva pròpia categoria als premis de l’Acadèmia de Cinema nord-americana en una lluita que està activa des de fa vint-i-cinc anys.
Marc Padró, coordinador d’especialistes d’In Extremis Film Services i professor de l’acadèmia que té aquesta mateixa empresa, opina que estaria molt bé que tant els Gaudí com els Goya incloguessin un premi als especialistes. És una tasca professional sense la qual no es podria fer una pel·lícula, igual com passa amb vestuari o maquillatge. Tenim molt bons especialistes, molt preparats i ho mereixen, diu Padró. In Extremis va néixer el 2012 com a empresa que ofereix un doble servei: la creació d’efectes especials combinada amb la feina d’especialistes de cinema. Té un bon palmarès pel que fa a premis als millors efectes especials: un Goya per Anacleto, agente secreto (2016) i tres premis Gaudí per Anacleto, agente secreto (2016), Rec 4 (2015) i Los últimos días (2014). L’empresa va néixer quan vam detectar que al mercat no n’hi havia cap altra que oferís aquesta combinació. Quan els dos departaments treballen ben coordinats, les escenes surten millor. A banda de treballar per al món de la publicitat, també ho fem per al cinema, la televisió i shows en directe (a la zona del Far West de Port Aventura, per exemple), explica Padró.
Acadèmia per a ‘stunts’
Amb seu a Barberà del Vallès, In Extremis té una base de dades de més de cent especialistes. Els efectes especials que ofereix són tant digitals com físics (pluja, neu, explosions, foc, etc.). I no només això. Exerceixen com a agència d’especialistes i des de fa poc més de dos anys tenen la seva pròpia escola: In Extremis Stunt Academy. Els cursos duren quatre mesos (4 hores setmanals) i es fan en caps de setmana. Aviat obrirem un curs que es farà els dies laborables i també un per a actors i actrius que vulguin aprendre a fer acció (conèixer l’esgrima escènica, saber caure, etc). Els cursos d’especialista no tan sols tenen en compte la part més física d’aquesta feina sinó també la interpretació. El concepte de l’especialista de cinema ha canviat molt. Cada vegada més, ens demanen especialistes que puguin tenir frase i que puguin interactuar amb un altre actor.
Quines qualitats ha de tenir una persona que es vulgui dedicar a aquesta feina? Per a Padró, són bàsiques la voluntat i les ganes de treballar. No cal que sigui un agosarat o un boig que s’atreveixi a tot. Al contrari. Un bon especialista ha de conscient del que fa, coneixedor del perill que hi pot haver i de com el pot evitar. I moltes ganes. Cadascú té una habilitat més desenvolupada (l’acrobàcia, l’esgrima escènica o el que sigui), però ha de tenir un base sòlida i mirem de potenciar els punts més forts de cada persona.
Cal dir que a l’acadèmia d’In Extremis admeten alumnes de gairebé totes les edats, no tot es redueix a la gent jove. El cinema reclama tota mena de perfils. Hem tingut alumnes de més de cinquanta anys i s’ho han passat la mar de bé, comenta Padró. Entre les feines més complicades que s’han desenvolupat a In Extremis hi ha la que es va fer per a la pel·lícula Los últimos días. Hi havia una baralla en un supermercat amb molta gent implicada, explica Padró. Però tractant-se d’especialistes i d’efectes, mai se sap. De vegades, l’efecte més senzill es pot tornar complicat i un que semblava difícil es resol fàcilment.
Els homes amb perruca deixen pas a les dones
Els addictes a la sèrie Els Àngels de Charlie (1976-1981) segur que recorden mítiques escenes d’acció en què hi havia especialistes implicats. Una d’inoblidable és la de Farrah Fawcett fugint dels dolents dalt d’un monopatí en què es feia evident que era un home amb perruca i amb unes espatlles de l’amplada de les d’un jugador de rugbi qui la substituïa. Per sort, el món dels especialistes va anar obrint les portes a les dones, sobretot als Estats Units. Ja no es parla de stuntmen ni tampoc de stuntwomen, sinó simplement de stunts.
Les habilitats de l’especialista Natasha Duran es descriuen a la pàgina web d’In Extremis (inextremisfilm.com): acrobàcia, lluita escenificada, salts d’alçada, snowboard, atletisme, ciclisme, conducció extrema i de precisió, etc. Duran creu que les possibilitats de feina per a les dones especialistes a l’Estat espanyol estan creixent. Abans el que feien era posar una perruca a un noi. Aquí no fa gaire que hi ha dones especialistes. Als Estats Units i a Anglaterra n’hi ha més tradició perquè la indústria és molt gran. Però aquí no, suposo que perquè tampoc no es roden gaires pel·lícules d’acció, afirma.
En dos anys i mig, Duran ha rodat tres videoclips, vint-i-set anuncis i quatre pel·lícules –Sweet home, Catastrópico, Inside (com a doble de Rachel Nichols) i All I see is you (com a doble de Blake Lively). Per a ella, la preparació prèvia és bàsica. Si és una acció que mai he fet, normalment fem un o dos entrenaments previs. O potser més. Si ja he fet l’acció altres vegades, i reconec els meus límits, sé què puc fer i què no.
A banda de la reivindicació de la categoria de Millor Especialista en els premis de cinema, Duran opina que la retribució que els especialistes reben hauria d’anar d’acord amb el risc assumit. I explica: en un anunci que vaig fer hi havia uns nois asseguts a la roca i jo era la que, des d’una altura de dotze metres, saltava a l’aigua, que estava tan glaçada que quasi em moro de fred. En principi m’havien de pagar el mateix que els nois asseguts a la roca, però em vaig queixar i, al final, em van pagar una mica més. I ironitza: Per alguna cosa sóc la doble… per cobrar el doble!
El maig d’aquest any, Natasha Duran i altres dones especialistes han estat fent presentacions i tallers al festival Animayo (a Canàries) destinats a engrescar les seves congèneres a dedicar
-se a la professió. Segons Duran, hi ha moltes noies joves que volen ser especialistes però en falten d’edats més madures. Si he de donar algun consell per trobar feina, és paciència, no mentir sobre les habilitats que es tenen i saber-se vendre bé. A més, s’han de fer bons vídeos i s’ha de mantenir contacte amb les agències.
Actor especialitzat, una nova categoria
Carlos Reyes prefereix definir-se com a actor especialitzat, és a dir, que combina la interpretació amb la realització d’accions de risc. Prefereix definir-se així per respecte als companys que s’han preparat com a especialistes de cinema. Durant deu anys vaig formar part dels cossos i forces de seguretat de l’Estat i la meva tasca els últims cinc va ser com a formador en ús de l’arma de foc, conducció esportiva, conducció evasiva, nocions de lluita, blocatges, desarmaments… i aquest és el background que puc aportar.
La feina de Reyes té tres vessants. El poden contractar només com a actor (perquè ell, per sobre de tot es considera actor), com a actor especialitzat o com a especialista pur i dur. L’actor especialitzat ha de fer assajos, lectures, treball de personatge i, a més, ha de generar unes coreografies (treballem amb armes) i unes pautes de seguretat. Cal planificar la coreografia, com ha d’anar tot, fer assajos, mecanitzar-ho tot, pensar-ho tot bé per no fer-nos mal…
Treballs que vulgui destacar? Com a actor, el llargmetratge Techo y comida (2015) i Olvidadizo (2017). Com a actor especialitzat, vol destacar One by one (2016), en què feia d’actor de repartiment i, a més, havia d’estimbar-se amb una Harley. I com a especialista recorda la sèrie La triade (2016), una sèrie francesa que es va emetre per Internet.
