Ara fa uns mesos que Amazon va estrenar tres ficcions sud-coreanes doblades amb intel·ligència artificial. El resultat era tan dolent que usuaris de diversos països van començar a fer-ne bromes per denunciar-ho. La plataforma va retirar els doblatges i no va fer cap declaració oficial. Quin és el pas següent?
Les intel·ligències artificials (IA) ja posen veus a vídeos, clonen veus conegudes, tradueixen cada cop millor… Les diferents organitzacions que defensen el sector demanen que es reguli i deixi de ser una amenaça. “Això està avançant molt ràpid, ve de cop”, alerta Pol Bassó, divulgador del cinema en català a través de les xarxes com a @policules12. “Fins fa poc aquestes intel·ligències artificials generaven imatges que semblaven malsons. Fa cosa d’un any que vam veure que podia ser un perill real. Estan avançant perquè siguin imperceptibles a l’ull i l’orella humans. Com a societat, ens hi hem d’adaptar”.
A través del digital sobre tecnologia Metadata, Bassó va repassant els diferents avanços que transformen el cinema. Destaca el programa Flawless, que permet el doblatge automàtic amb veus sintètiques. Una eina que permet desar la veu de persones amb malalties perquè “la puguin fer servir” quan ja no en tinguin.
Una eina més?
Bassó avisa que cada vegada hi ha més produccions que utilitzen aquestes tecnologies “per estalviar” i que això ens pot portar “a solucions creatives”, però també al fet “que el resultat final sigui pitjor”. Posa d’exemple els efectes especials: creu que els de pel·lícules de principis del 2000 eren millors perquè es feien amb més temps i recursos.
Justament, el mes de juny se celebrarà a Barcelona la tercera edició del +RAIN Film Festival, que selecciona el millor cinema fet, en algun aspecte o altre, amb IA. “Em va sorprendre el que hi vaig veure l’any passat”, diu Bassó. “Per a creadors amb pocs recursos dona moltes possibilitats. Però també hem de veure com això afecta mons com el doblatge, que és precari malgrat la importància que té”.
Atrapant el ritme nord-americà
Els Estats Units fa anys que aconsegueix marcar el ritme de moltes de les persones que treballen al món del cinema. Ara també és el lloc d’on venen les principals innovacions tècniques que l’estan transformant. Fa dos anys que actors i guionistes de Hollywood van aconseguir paralitzar la indústria per fer valer els seus drets, però aquesta onada no ha acabat d’arribar a casa nostra.
“En el sector del doblatge hi ha opinions molt diferents”, admet Jordi Domènech, que presenta el pòdcast sobre el futur del doblatge La Vermella, de 3Cat. “Hi ha molts professionals que porten 30-40 anys sentint que és un ofici que desapareixerà, i no ha passat. Malgrat que és una indústria important, sempre ha estat un ofici amenaçat, menystingut. Com que treballem des de l’anonimat, moltes vegades és difícil posar-li una cara”. La situació actual el fa estar atent: “El que hem vist de moment és que invents com els d’Amazon es van fer sense tons, ni ajustar, ni labials. No hi havia ni sentiment ni emoció” i apunta: “És clar que el públic s’hi podria acostumar. El sector està en perill i s’ha de regularitzar”. Creu que aquesta és una de les principals preocupacions, però no l’única: “També cal actualitzar el conveni, els directors de doblatge tenen cada cop pitjors condicions”.
El refugi del cinema
Si bé les pel·lícules se segueixen doblant en estudis, on la intel·ligència artificial guanya força és entre qui es grava en estudis domèstics per a videojocs, audiollibres o vídeos corporatius. “Viure del doblatge és molt difícil, així que la gent ha de fer més feines”, explica l’actriu Laia Vidal, molt activa a xarxes com a @vitavitae_. Té vint-i-set anys i en fa una desena que dobla pel·lícules i sèries. “On més està entrant la IA és entre els treballs de veu que no són doblatge, en les feines més mecàniques. Ja es veuen vídeos de broma curts en què agafen veus clonades d’actors o actrius coneguts, tot i que sigui il·legal”, explica.
“Quan s’usa la veu d’un actor sense el seu permís s’ha de denunciar”
Hi ha aplicacions com ElevenLabs, que posen a l’abast de tothom aquesta possibilitat. Plataforma per la Llengua es felicitava fa dos anys que el català es convertís en la vuitena llengua en què EzDubs pot generar doblatge amb intel·ligència artificial. Vidal, que forma part de DUB, una de les organitzacions que treballa en aquest àmbit, afegeix: “Quan s’usa la veu d’un actor sense el seu permís s’ha de denunciar. Moltes persones ho fan de manera inconscient, sense saber les conseqüències que té”.
Posant atenció als contractes
“Abans signàvem contractes de confidencialitat sense fixar-nos-hi tant”, admet l’actriu. “Ara hi ha contractes que mencionen la IA en una petita clàusula, sense especificar. Hem d’anar més amb compte”. Diverses organitzacions proposen que s’inclogui l’anomenada clàusula PASAVE perquè la veu no pugui ser utilitzada per altres fins més enllà del doblatge que s’està fent. Cal veure també què passarà en els pròxims mesos, quan es vagi implantant la Llei europea d’intel·ligència artificial, que va entrar en vigor l’any passat.
“Ara hi ha contractes que mencionen la IA en una petita clàusula, sense especificar”
“La clàusula PASAVE és una protecció de base”, afirma Sara Gómez, d’United Voices Artists, en un dels darrers capítols del pòdcast La Vermella. “El que sobretot hem de fer és activar-nos. No pots anar a la teva i oblidar-te de la resta. Com a artista vius en una societat, i has de ser un element actiu i proactiu. Els artistes i professionals ens hem de despertar i llegir què tenim entre les mans, què signem. No podem deixar en mans d’altres persones decisions que són de tothom”.
Com a garantia de futur, Vidal creu que la clau rau a reforçar justament la part humana de l’ofici, posar-hi l’ànima: “Si fem la feina al millor possible i li donem el màxim de veritat i veracitat, més difícil serà que la IA ho pugui fer com nosaltres”.
