Una mesura de calat per a la regulació de la situació laboral dels artistes
El 29 de desembre de 2018 va entrar en vigor el Reial decret llei 26/2018 pel qual s’aproven mesures d’urgència sobre la creació artística i la cinematografia. Les mesures aprovades se centren en la fiscalitat i protecció laboral i de la Seguretat Social.
En l’àmbit tributari:
a) La modificació de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) i les lleis de l’impost de societat: sobre la renda de no residents i sobre el patrimoni redueixen el percentatge de retenció i ingrés a compte aplicable als rendiments de capital mobiliari procedent de la propietat intel·lectual quan el contribuent no sigui l’autor, del 19 % al 15 %. Aquesta mesura no afecta directament l’estatus de l’artista.
b) Pel que fa a la regulació de l’mpost sobre el valor afegit (IVA) aplicable als serveis prestats als productors i organitzadors d’obres i espectacles culturals per part d’intèrprets, artistes, directors i tècnics que siguin persones físiques, es modifica la Llei 37/1992, de 28 de desembre, de l’impost sobre el valor afegit, a fi d’aplicar el tipus reduït (10 %). Aquesta modificació no té efecte positiu en el treball interpretatiu de l’actor, ja que s’emmarca en l’àmbit de la relació laboral especial d’artistes en espectacles públics (Reial decret 1485/1985, d’1 d’agost). Cal afegir també que suposa l’obstaculització de la lliure competència i pot generar situacions de competència deslleial entre professionals / persones físiques i societats d’aquest sector (societat de responsabilitat limitada, cooperatives i associacions sense ànim de lucre).
c) En relació a la modificació i derogació de les obligacions de la deducció aplicable en l’impost de societats per despeses realitzades en territori espanyol per l’execució d’una producció estrangera de llargmetratges, obres cinematogràfiques o obres audiovisuals, afecta únicament i exclusivament els productors, no els artistes i creadors. Per tant, cap d’aquestes modificacions fiscals té repercussió o millora substancial en la feina o treball de l’artista/intèrpret i, en concret, per a l’actor/actriu. En l’àmbit de les mesures i modificacions relatives a l’àmbit laboral i de la Seguretat Social, s’aprova la possibilitat que l’artista cotitzi en període d’inactivitat. L’artista és qui es fa càrrec de l’obligació de cotitzar i d’ingressar les quotes corresponents de cotització durant els períodes d’inactivitat. Els artistes que estiguin donats d’alta com a artistes en períodes d’inactivitat podran accedir (si compleixen els requisits) a les prestacions econòmiques per maternitat, paternitat, incapacitat permanent, mort i supervivència derivades de contingències comunes, així com a la jubilació. Cal tenir en compte que aquest accés serà incompatible amb la inclusió de l’artista en qualsevol altre règim del sistema de la Seguretat Social, amb independència de l’activitat de què es tracti. Per tant, s’exclou la possibilitat de compatibilitzar la inclusió en aquest règim amb la prestació de serveis en el Règim General de la Seguretat Social o en el Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA).
En conclusió podríem afirmar que en aquestes mesures hi falta:
– Pretendre erradicar la problemàtica de base: el fals autònom.
– Entendre les modificacions des de la comprensió dels termes cultura i indústria cultural des del punt de vista del que comporta i esdevé la cultura per a tothom.
– Aprofundir i aprovar modificacions legislatives necessàries que siguin aplicables i no merament estètiques.
