El gran festival escènic de Barcelona ens farà suar la cansalada si volem abastar la suculenta oferta d’obres que desplegarà al juliol Auca#15
Amb noms i cognoms
Com cada any, sobretot des que la direcció de Francesc Casadesús ha projectat el festival en ambició i qualitat, la gent de teatre patim d’ansietat quan s’anuncia el programa del Grec. La presentació d’ahir ens tornava a complicar l’agenda de juliol, i de quina manera! Per facilitar la travessa de les compres, millor començar amb els grans noms, les patums que marcaran el ritme de les nits més esperades. Subratllada en vermell, en primer terme, la inauguració: el 29 i 30 de juny torna la Nederlands Dans Theater (NDT 1), una de les companyies de dansa més prestigioses del món amb un programa de coreografies de Marina Mascarell, Sharon Eyal amb Gai Behar i del referent William Forsythe. El nou espectacle de la companyia nascuda a Barcelona El Conde de Torrefiel, Una imagen interior, tindrà parada al Lliure entre la seva generosa gira europea que els portarà, entre altres cites, al Festival d’Avinyó. L’iranià Amir Reza Koohestani plantejarà una reflexió sobre els refugiats a En transit, una producció de la Comédie de Ginebra. Insistiran en els missatges antiracistes la companyia Wooster group, mentre que Phia Ménard ens convidarà a reflexionar sobre el rumb d’Europa a la monumental La Triologie des Contes Immoraux de tres hores de durada. Christos Papadopoulus (no confondre amb Dimitris Papaioannou que tornarà l’any vinent) jugarà en la frontera entre dansa i miratge en el seu espectacle Larsen C. Ucraïna no serà un tema central, però la presència de la guerra al nostre continent es farà visible a propostes com Comrades, I Am Not Ashamed of My Communist Past de Sanja Mitrović.
Reciclatge, mon amour
En un aparador internacional que encara pateix els efectes de l’aturada pandèmica, el primer Grec de recuperació de la vella normalitat apostarà per la sostenibilitat. Hi veurem espectacles que en el seu moment van patir aturades i/o reduccions d’aforaments, propostes destacables que mereixen una segona oportunitat. És el cas d’Opening night de La Veronal, gran triomfadora dels Premis de la Crítica que només es va veure tres dies al TNC. Romeo Castellucci, popa del teatre europeu, hi recupera el muntatge de Bros que va passar per Temporada Alta, una pertorbadora reflexió sobre els totalitarismes d’obligat visionat. A falta d’espectacle nou, la tornada a Barcelona de Thomas Ostermeier i la Schaubühne berlinesa es farà a través de l’aplaudida versió de 2012 d’Un enemic del poble d’Ibsen. Tornaran també Europa bull de Jordi Oriol i Género imposible de Sílvia Pérez Cruz.
El Grec més al Grec
Amb les sales a mig omplir per tota la ciutat, el Grec arrisca. L’escenari que dona nom al festival comptarà amb més programació que altres anys. Intentaran omplir les vora dues mil butaques de l’amfiteatre de Montjuïc propostes com El burlador de Sevilla de Xavier Albertí, el circ i les cabrioles del Groupe Acrobatique de Tanger, el 28 i mig d’Oriol Broggi que ve de fer temporada a París, una nit musical de tribut el mestre Sondheim i l’estrena de Paraíso perdido, una revisió del poema de Milton amb dramatúrgia d’Helena Tornero i direcció d’Andrés Lima, que protagonitzen Pere Arquillué i Cristina Plazas. Prepareu un jersei per a les nits a la fresca.
Roda món i torna al Born
Després de voltar temàticament per tot el planeta, el Grec mirarà més a Barcelona, a la qualitat del teixit local en totes les seves manifestacions. Hi desfilarà el segell més exportable, el de companyies com Agrupación Señor Serrano (amb un espectacle per a la canalla), La Conquesta del Pol Sud, amb Mivion, una reflexió sobre la guerra dels Balcans, i Insectotròpics, que presentaran la seva nova peça de carrer Orpheus amb entrada lliure. En la repassada dels valors locals, no pot faltar la dramatúrgia, amb estrenes de textos de Marta Buchaca, Jordi Casanovas, Jordi Prat i Coll i Llàtzer Gràcia.
Joies ocultes
“A més dels bistecs heu de tastar també altres pica-piques”, ens recomana Casadesús, i a la pregunta sobre el que no ens hem de perdre el director ho té clar: en primer lloc Gardien Party de Valérie Mréjen i Mohamed El Khatib, una peça protagonitzada per vigilants de museu que es farà precisament a les entranyes del MNAC; i tot seguit Idiota, de la performer Marlene Monteiro Freitas, una creadora de popularitat ascendent “que aviat serà massa cara” de contractar, que presenta la seva darrera coreografia al MACBA. També, entre altres peces que ens piquen fort la curiositat destaquem el Hamlet arribat de Lima que compta amb intèrprets amb síndrome de Down, l’espectacle sobre la poetessa Safo que muntaran al Romea Christina Rosenvinge i Marta Pazos, la col·laboració entre l’heterodox del flamenc Israel Galván i l’escolania de Montserrat i, sobretot, ens té encuriosits el misteriós tema d’El Molino. Per dotar de contingut l’escenari “salvat de l’especulació”, segons l’alcaldessa Colau, Vicent Fibla hi comissionarà unes sessions golfes etiquetades com a “canalles i queer”, que reivindicaran la dissidència sexual i l’esperit contestatari del Paral·lel dels anys d’or. Totes i tots atents al còctel Molinex.
Xifres i etiquetes
L’edició definida pel seu director com a “popular i compromesa” recupera l’històric faune per al seu logo i amb ell una reivindicació de l’esperit més iconoclasta dels anys vuitanta. El pressupost serà de de 3,5 milions d’euros, 200.000 més que en l’edició passada. Hi veurem 86 espectacles en 55 espais de la ciutat, amb una presència del 50% de dones en les direccions de propostes. Vuit espectacles surten de les beques Barcelona Crea i no us oblideu de la música, amb una vintena de concerts previstos. Però sobretot, no us descuideu la data a partir de la qual es posen les entrades a la venda: divendres 29 de maig a les 13 h. Sort amb la travessa d’espectacles i no us aclapareu si no arribeu a tot, és normal.
