Carme Portaceli ha presentat el programa per a la temporada 24/25, desgranem les sorpreses més sucoses Auca#115
Sense supersticions
“Un desafiament en tota regla”. Així es referia Carme Portaceli al color triat per al nou curs, un groc que, com sabem, espanta encara molta gent de teatre. Més enllà de l’anècdota, la directora del TNC va iniciar dimecres la presentació de la nova temporada presumint de les xifres de l’actual, que encara belluga: reporten un 83,3% d’ocupació i més de 126.500 espectadors, dels quals un 25% és públic jove (la temporada passada van ser 109.868 butaques ocupades). Després de les estadístiques, Portaceli va desplegar el seu habitual perfil d’oradora contundent per parlar del fil conductor de la temporada, els marges. Sense perdre l’oportunitat de reivindicar la lluita feminista i llançar més d’un dard a l’extrema dreta, va recórrer a Hannah Arendt: “una existència humana decent avui és possible només als marges de la societat”.
XXL
La Sala Gran començarà a funcionar el 26 de setembre amb Ànima, un musical de gran format en català, aposta de risc per un gènere poc usual als teatres públics (però ben estimat pel públic), peça que compta amb la dramatúrgia de Blanca Bardagil, Oriol Burés i Víctor G. Casademunt, i la direcció escènica de Gara Roda. També a la Sala Gran, es representarà Anna Karènina de Tolstoi, del 21 de novembre al 29 de desembre, amb adaptació d’Anna Maria Ricart i la direcció de la mateixa Portaceli. A partir del 30 de gener, el TNC conclourà l’any Guimerà amb L’aranya, obra en què el director Jordi Prat i Coll explora el vessant menys conegut de l’autor, una peça que parla de la infertilitat. Destaca també La tercera fuga, de Victoria Szpunberg, text de tints autobiogràfics que situarà l’autora entre el selecte grup de dramaturgs locals que estrenen en vida a la Sala Gran. I sorpresa amb l’espectacle més monumental, les cinc hores de Vudú (3318) Blixen, una de les creacions més completes de la papessa del teatre Angélica Liddell, que debutarà al coliseu de Glòries: ja era hora!
Tots els formats
El Taller de pintura (escenari poc utilitzat) serà l’escenari d’Hamlet.02, de Sergi Belbel, que obrirà la temporada el 18 de setembre. Enric Cambray tornarà a assumir el repte de disseccionar davant del públic, com un monologuista del segle XXI, el segon acte de Hamlet. Una altra producció destacada de format inclassificable és Loneliness, amb dramatúrgia, direcció i coreografia de Roberto G. Alonso, una proposta per a públic jove que tracta sobre l’assetjament escolar. Gola serà el títol del nou treball d’Oriol Pla juntament amb Pau Matas. Massa brillant, d’Oriol Puig Grau, també promet ser una de les propostes més arriscades, un nou salt en la meteòrica carrera del dramaturg revelació que ens va deixar bocabadats amb Karaoke Elusia. I també, amb la intenció de no deixar-nos indiferents, s’estrenarà el nou espectacle de Sol Picó, Macarron Power, dansa compromesa per traçar una reflexió sobre la immigració.
El pot petit
El Nacional de Portaceli respira a través d’un seguit de produccions que marquen l’estil de la seva direcció, muntatges com Vosaltres, les bruixes, de Jan Vilanova Claudín amb direcció d’Alícia Gorina, una mirada històrica per desmuntar creences, prejudicis i fantasies al voltant de les bruixes i, al capdavall, una reflexió sobre el paper de les dones en la història. Marie, la roja, una de les poques obres teatrals de Rosa M. Arquimbau que va arribar a estrenar-se a Barcelona, rescatada amb dramatúrgia de Carles Mallol i direcció d’Ester Villamor. Atenció també a Anatomia d’un suïcidi, d’Alice Birch, amb direcció de Glòria Balañá, un estudi valent sobre la desesperació i l’amor amb la maternitat com a teló de fons.
Internacionalitzar
Sobre la voluntat d’internacionalitzar el TNC, la nova temporada oferirà diferents cicles com el Dramatúrgia emergent europea, en col·laboració amb el Jove Teatre de Zagreb, i el Theatre Democracy Day (TDDAY), que enguany se centrarà en la salut mental. També destaca el Choreolab Internacional, una plataforma coreogràfica que convida tres coreògrafs internacionals emergents a crear peces de dansa originals, i destacat i oportú el cicle dedicat a la creació Palestina que veurem a l’abril. Entre les produccions de fora que visitaran Barcelona figuren Les jours de mon abandon, adaptació d’una obra d’Elena Ferrante en coproducció amb el Théâtre National Wallonie-Bruxelles, un muntatge sobre el desamor i la reconstrucció personal; Hannibal, una producció dirigida per J. Mthombeni i coproduïda amb el KVS de Brussel·les; i The Hours (Las horas), presentada en el marc del Grec 2025, que porta a l’escenari la novel·la de Michael Cunningham que recordem de la pantalla gran dirigida per Stephen Daldry el 2002.
Bonus tracks
I finalment, no podem oblidar propostes com Breve historia del ferrocarril español, la peça de Joan Yago sobre la corrupció a la cort d’Isabel II, Primera Sangre de la potent dramaturga Maria Velasco, la coproducció amb la Companyia Dau al Sec protagonitzada per la periodista Laura Rosel, la peça per a bebès Sotabosc d’Inspira Teatre, la col·laboració entre Hotel Col·lectiu escènic i Jordi Oriol, el muntatge de dansa Infinite de Humanhood, l’emotiu record Iaia de Mambo Project i la revisió de l’Alícia de Carroll de la companyia La Briana. Molta teca per a només una temporada, un curs pintat corporativament de groc que esperem no porti mala sort al TNC.
