La pujada de l’IVA, el setembre de 2012, impulsada pel Partit Popular, va suposar un cop molt dur per a la indústria cultural espanyola: la major part de les activitats relacionades amb l’oci cultural van passar del 8% al 21%.
S’ha denunciat el dany causat, la pèrdua d’espectadors en el moment en què el país ho estava passat pitjor amb la crisi, la pèrdua de vendes i les grans dificultats de les empreses per subsistir (l’IVA va anar acompanyat d’altres mesures en detriment de la cultura). Fa poc, el Govern va anunciar una baixada als “espectacles culturals en viu”, i va deixar fora de nou el cinema com a vendetta personal d’aquest govern (i especialment del Sr. Montoro) contra la llibertat d’expressió. Així, podem gaudir dels toros o d’espectacles pornogràfics amb un IVA rebaixat. Però del cinema que hagi guanyat a Cannes, per exemple, no.
La major part dels països del G-20 han tingut clar que la millor invasió és la invasió cultural. I que un govern que deprecia la seva cultura és un govern d’un país sense futur. Es veu que el Govern espanyol encara no ho ha entès. La venjança el cega. Inclús Itàlia ens ha superat amb la seva relació amb Llatinoamèrica. Som un país que s’aïlla. I que culturalment ha deixat de ser rellevant.
A vegades se’ns oblida per què serveixen els polítics i els hem convertit en una mena de celebritats a l’estil Kardashian. Hores i hores d’exposició mediàtica sense que diguin res. Al final hem après a agrair el que ens van prendre. Hem après a no creure en nosaltres, a ser més submisos. Ens hem oblidat que els polítics els elegim nosaltres i que els tenim perquè serveixin la col·lectivitat. No és aquest el cas. No es pot al·legar que “quan les circumstàncies ho permetin, ja l’abaixarem”. El fet és que una de les receptes per sortir de la crisi és augmentar el consum (i la despesa pública). I un IVA més alt no ho afavoreix. Però és molt més important retornar el respecte i el valor a la cultura. No és un bé de luxe: és un valor de primera necessitat perquè una societat sense cultura és una societat menys lliure. Que no ens la tornin a prendre amb tècniques ara de guante blanco.