Carta oberta a la professió de l’actriu, directora i traductora Roser Batalla.
Em demanen si m’agradaria escriure sobre la importància de pertànyer a una associació sindical. El cert és que m’agradaria més que no hi hagués cap necessitat de fer-ho. Malauradament, però, encara són molts els actors i directors professionals de Catalunya que es mantenen al marge d’aquesta associació que tenen a l’abast. Tot i així, l’AADPC, acomplint amb la seva feina de “defensar i vetllar pels interessos econòmics i socials dels seus membres” (aquesta és la definició de sindicat), aconsegueix avenços que beneficien a tots, membres o no.
Aleshores, potser d’aquí resulta la conclusió “no cal formar-ne part”? Vull pensar que no. I no tan sols perquè essent un membre associat es gaudeix d’altres avantatges, com ara assessorament legal, resolució de conflictes, informació de borsa de treball o descomptes en espectacles i cursos de formació… Crec més aviat que el fet de no associar-se prové de desconèixer en profunditat les tasques que es duen a terme en associacions com l’AADPC. Són moltes, i són importants.
En aquests darrers temps, totes les societats arreu del món s’han vist immerses en una situació mai abans viscuda. La crisi sanitària ha posat sovint en evidència les moltes mancances dels governs a l’hora d’activar les vies per procurar als ciutadans la màxima tranquil·litat, també econòmica. Curiosament, els països que amb més decisió i més urgència han atès les enormes dificultats que ja es preveien per als treballadors de l’àmbit cultural són els que compten amb associacions sindicals més estables. Curiosament, he dit? Doncs he errat la paraula: és evident que, com més membres representa qualsevol associació, de més visibilitat disposa, amb més atenció s’escolta el seu diagnòstic sobre l’estat de salut del seu sector, i amb major eficàcia es respon a les seves demandes.
I aquesta és una altra poderosa raó per la qual considero essencial associar-se: la comunicació immediata. A l’hora de recaptar la informació indispensable per engegar noves fites és imprescindible la màxima col·laboració. També a l’hora de lluitar contra possibles irregularitats. El fet d’associar-se, doncs, també vol dir assumir una part de responsabilitat en el bon funcionament del sector. Això també és important. Una bona manera de ser solidari amb la nostra feina: participar de manera activa, encara que només sigui associant-se.
M’agradarà —això sí que sí— si aquestes ratlles d’opinió personal aporten el meu granet de sorra perquè tots els col·legues que encara trobem a faltar a l’AADPC facin aquesta petita passa individual, tan necessària per al nostre progrés comú.
You may say I’m a dreamer…
