Sobre la cobertura jurídica de la llibertat d’expressió.
En els darrers quatre anys, l’Audiència Nacional i el Tribunal Suprem han condemnat a presó autors i intèrprets pel contingut de les lletres que acompanyaven les melodies que cantaven. Pablo Hasel condemnat l’any 2014, Valtonyc l’any 2017 i el grup musical La Insurgencia l’any 2018. Justificació? En ells recau l’acusació d’haver injuriat la Corona, haver-la calumniat i amenaçat; enaltir el terrorisme i efectuar un discurs violent mitjançant les xarxes socials. Se sostenen legalment aquestes acusacions? Són un atac a la creació artística per ser reivindicatives? O es tracta d’un delicte reconegut regulat en el Codi penal?
La Constitució espanyola, que reconeix i protegeix el dret d’expressar i difondre lliurement els pensaments, idees i opinions mitjançant la paraula, per escrit o per qualsevol altre mitjà de reproducció
Cas típic i freqüent de col·lisió de drets contraposats, amb resposta i actuació no només emprades des d’un punt de vista jurídic. A favor dels artistes intèrprets ens acollim a l’article 20.1 i 20.2 de la Constitució espanyola, que reconeix i protegeix el dret d’expressar i difondre lliurement els pensaments, idees i opinions mitjançant la paraula, per escrit o per qualsevol altre mitjà de reproducció. També es protegeix el dret a la producció i creació artística. La Constitució reconeix que l’exercici d’aquests drets no podrà ser restringit mitjançant cap tipus de censura prèvia.
Tanmateix, els articles 488 i 491 del títol XXI del Codi penal relatius als delictes contra la Constitució estableixen (“Delictes contra la Corona”) que la provocació, conspiració, proposició de delictes i calúmnies i injúries contra qualsevol membre de la família reial poden ser castigats amb penes de privació de llibertat. La Llei orgànica 1/1982, de 5 de maig, sobre protecció civil del dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la imatge pròpia s’afegeix a aquesta línia de defensa. Davant dels fets esdevinguts, comprovem que ambdós posicionaments estan sostinguts en normatives i articulats legals vigents i existents.
És cert que amb anterioritat les situacions i problemàtiques semblants als casos que ens ocupen es resolien (amb judicialització o sense) amb la sol·licitud de la part afectada de la supressió, eliminació i modificació d’aquella imatge, o contingut musical i/o artístic, susceptible de ser considerat delicte. A aquesta petició, s’hi afegia el pagament d’un import que rescabalava dels danys i perjudicis que tal pràctica podia haver ocasionat.
S’ha optat per aplicar una solució que defuig altres vies i solucions tan vàlides i que no atemptarien contra l’individu
El fet que els artistes sense antecedents penals estiguin privats de llibertat, ens mostra que s’ha optat per aplicar una solució que defuig altres vies i solucions tan vàlides com aquesta que no atemptarien contra l’individu, que afavoririen més el lliure desenvolupament creatiu i artístic de la persona i la convivència; i que ampliarien la capacitat de comprensió vasta dels fets i el respecte per la persona que pretén, en aquest cas, denunciar desequilibris i injustícies actuals amb menys o més encert.
Cristina Calvet
Advocada AADPC
