Emili Corral, a banda de ser actor, autor i director, té una trajectòria farcida de reptes i experiències molt diverses. Amb sis mesos d’estudis informàtics a la universitat n’hi va haver prou perquè es decidís a passar les proves de l’Institut del Teatre, on, a més d’aprendre interpretació, també va entrar en contacte amb el món de la màgia. Quan vaig acabar l’Institut em contractaven molt com a il·lusionista i mag per fer animacions. Tots els actors hauríem de passar per aquestes coses. Implica fer servir molts recursos personals, molta capacitat d’improvisació i d’escolta real a l’altre.
Durant aquells primers anys, Emili Corral va combinar la màgia amb la interpretació, alhora que va obrir-se a escriure peces de teatre i guions per a la televisió i el cinema. Fins que el 2009 va sorgir la possibilitat d’estrenar-se com a autor en solitari amb Alícia bon voyage, un text inspirat en la novel·la de Lewis Carroll. Com si fos el seu camí natural, aviat s’hi va sumar la direcció, gràcies a la comèdia El sexe dels àngels, escrita per ell mateix. Vaig proposar de dirigir-la a Carles Bigorra i ell em va convèncer de llençar-me a la piscina. Va ser el segon cop a la vida que he tingut clar cap on volia anar, què volia fer i també que ho faria. I ho va fer, la va escriure, la va dirigir i també va gestionar la producció i l’exhibició, creant Diversitat teatral, la seva pròpia companyia, des d’on fa creacions per facilitar l’accés al circuit comercial a intèrprets amb diversitat funcional.
Talment com està portant a terme, a hores d’ara, amb el seu últim espectacle De la miss a la mitad. Un pas rere un altre i alguns al mateix temps, Emili Corral, amb la seva personalitat inquieta i un verb ràpid i explícit, en lloc d’obstacles veu reptes i oportunitats. Jo m’atreveixo amb qualsevol repte si crec que puc aconseguir-ho. I em deixo portar. Tanmateix, reconeix posar-se algun fre. En cinema i en tele no m’he posat mai a dirigir perquè no tinc experiència, però mai se sap. Temps al temps.
