La directora del Mercat de les Flors deixa el càrrec a mitjan setembre de 2025 i parlem amb ella per fer balanç.
És una de les coreògrafes més importants del país, fundadora de la companyia Mudances.
Va deixar de crear el 2017 per dirigir el Mercat de les Flors, després del mandat de Francesc Casadesús, qui havia consolidat el teatre com a casa de la dansa. Durant els vuit anys de direcció, Àngels Margarit ens ha brindat el projecte Cèl·lula –per impulsar el gran format fet a casa– i les Constel·lacions. Pel camí també s’ha topat amb el 155, sis responsables de la conselleria de Cultura en vuit anys i la pandèmia.
Per què et vas presentar a la direcció del Mercat de les Flors?
Volia oferir la meva mirada i creia que podia aportar un projecte que respongués a les necessitats del moment. En Francesc Casadesús havia tornat a col·locar el Mercat de les Flors en un bon lloc. Però després d’anys de crisi econòmica, les condicions dels artistes s’havien deteriorat molt. De fet, a principis dels 2000 se m’havia presentat l’oportunitat de dirigir el Mercat, abans que parléssim amb el Francesc Casadesús. Però llavors vaig sentir que no era el moment, volia continuar creant i girant. Però el 2016, quan ja portava gairebé quaranta anys de carrera, sentia que havia tocat sostre i volia provar de canviar una mica els referents, els recursos i els valors als quals calia donar suport a la dansa des de la meva experiència i sensibilitat com a creadora. Volia ajudar altres creadors a créixer, i pel que fa al públic m’interessava donar accés a la informació. La dansa és un art efímer i amb molt poca tradició d’arxiu, i per això una de les línies de programació han estat les Constel·lacions.
Quin és l’objectiu de les Constel·lacions?
Endinsar-nos en el cos sencer de pensament, d’estètica, de pràctica d’un coreògraf. Les Constel·lacions permeten anar més enllà d’un simple espectacle per oferir un espai de mediació per donar valor a la seva obra, contextualitzar-la a través d’una programació transveral (espectacles, exposicions, xerrades, projeccions, etc.). El Mercat té una responsabilitat com a espai únic al servei de la dansa a Catalunya i la resta de l’Estat. És molt més que un teatre, i per tant li pertoca assumir aquest tipus de tasques. Hem dedicat Constel·lacions a grans noms de la dansa postmoderna com Deborah Hay o Lucinda Childs, i també a artistes que tenen molta influència, com ara Mette Ingvartsen, Boris Charmatz o Lia Rodrigues. A altres artistes o companyies internacionals no els hem dedicat una Constel·lació, però han format part de la programació diverses vegades, com Jan Martens, Lara Barsaq, el Ballet de Lorraine, Cullberg o Marco da Silva Ferreira.
“Tenia molt clar que havia d’impulsar artistes de collita pròpia”
Recordo que un dels primers titulars quan vas començar era: “La casa dels artistes.”
Per mi era important que el Mercat fos la casa dels artistes. Entre el 2011 i el 2013 tot va quedar desballestat, i cap al 2016 no ens havíem recuperat. Les estructures eren molt febles i hi havia una generació d’artistes esperant per consolidar-se. Per tant, un dels objectius era regar el terreny per als artistes d’aquesta generació i combinar-ho amb altres generacions i perspectives complementàries del teixit. Calia eixamplar el finançament, posar a la disposició dels creadors les condicions necessàries i, sobretot, sistematitzar-ho per no fer-ho de manera arbitrària. Pots fer dues coses: escollir artistes de renom que elevin el nom del Mercat, o bé, al revés, pots utilitzar el nom del Mercat per fer-ne créixer d’altres menys coneguts. Quan vaig entrar tenia molt clar que el Mercat havia d’impulsar artistes residents i associats de collita pròpia i donar l’oportunitat de gran format als artistes d’aquí.
Aquestes coproduccions i produccions han sortit del Mercat.
La difusió era clau. Per temes polítics i la pandèmia ens va costar fer el primer Cèl·lula i que comencessin les gires de les nostres produccions i coproduccions. El 2026, que serà el quart any del Mercat en gira, hi haurà vint-i-sis actuacions de diferents espectacles. Això és molt important, perquè no tenia cap sentit fer grans formats i que no giressin pel país. Ara la dansa és molt present, en podem veure en molts més teatres.
Un dels projectes de difusió més destacats ha estat la sèrie Paragrafies amb Comanegra i l’Institut del Teatre.
El Mercat ja havia fet els Retrats coreogràfics i la revista Cos de Lletra, i el blog funcionava molt bé. Però teníem un gran buit del que és la nostra pròpia història de la dansa. Vaig voler donar espai als coreògrafs, convidar-los a reflexionar. El Paragrafies són edicions per a tots els públics, en les quals, amb l’acompanyament d’un periodista o un teòric, es dona la paraula a un coreògraf. Gaudim més de la dansa quan la coneixem més.
Un altre projecte ha estat l’arxiu del Mercat, oi?
Dues documentalistes hi han estat treballant per actualitzar-lo. L’arxiu serà consultable, però encara queda una temporada de feina. La meva idea és que aquest arxiu porti el nom de la Núria Font, qui va documentar molt la dansa del país en l’àmbit audiovisual. Estaria molt bé que fos un arxiu viu.
T’ha quedat alguna idea al tinter?
La veritat és que sí. És inevitable. Però igualment crec que hem sabut anar escoltant tothom. En aquesta temporada, de fet, hem dissenyat el cicle “El Mercat no m’ha produït encara”, una mostra del que s’ha quedat per fer. Quan vaig entrar calia estimar-se el que passava aquí, però ara ens trobem en un altre moment. S’han obert més centres de creació, hi ha molts grans formats, hi ha molt més teatres que programen dansa.
Quins reptes es trobarà la nova directora, María José Cifuentes?
Es trobarà un Mercat en obres –amb el repte logístic que comporta– i també que no ha pogut créixer en recursos humans per la feina que s’ha d’assolir. Això, sumat al repte natural de què aportarà amb la seva mirada a aquests vint anys de casa de la dansa.
Què tens ara entre mans?
Jo mai vaig decidir deixar de crear, però clar, després d’aquests vuit anys també he canviat. De fet, vull seguir creant i revisitar el meu arxiu i fer transmissió, que és una cosa que ja vaig fer en la retrospectiva de Mudances del 2010. De fet, l’arxiu viu també ha estat una idea que ha travessat les Constel·lacions. Revisitar escriptures coreogràfiques, espais escènics, universos des de les eines que tenim avui és molt necessari.
| Criatures fabuloses en gran format |
En certa manera, amb Cèl·lula #6: Faula –que es podrà veure a l’octubre– es tanca un cercle, perquè Roser López Espinosa va ser una de les primeres artistes residents del Mercat durant el mandat de Margarit. A Faula, López Espinosa continua l’exploració sobre el grup, però ara fabula amb els cossos per trobar les criatures fantàstiques. Sobre un univers poblat per éssers imaginaris, l’espectacle proposa una reflexió coreogràfica sobre la convivència, la confiança i les dinàmiques col·lectives. “L’escena catalana és rica i molt diversa, i algunes companyies i artistes estan en un moment molt potent”, explica Margarit. López Espinosa és una d’aquestes. Per a Margarit, no només “calia estimar-se el que passa aquí”, sinó brindar al públic espectacles de gran format fets a casa i aprofitar el talent de proximitat. |
