La conciliació de feina i maternitat és un dels temes pendents en matèria de drets laborals. Ens apropem a l’exemple de Marta Montiel, que encaixa embaràs amb el seu paper al muntatge El setè cel de la Sala Beckett, una situació de normalitat que no totes les actrius aconsegueixen assolir donades les limitacions i prejudicis que s’imposen a les dinàmiques de treball. Desmuntem tòpics a través del seu testimoni.
A nivell laboral, com t’has planificat l’embaràs?
Abans de començar els assajos vaig parlar amb la directora [Glòria Balañà], li vaig comentar que passaria això. Llavors ella va fer canvis de personatge. Alguns papers eren més viables pel meu estat, sobretot perquè estaria molt embarassada durant les funcions, a la setmana 35. Llavors vaig començar a assajar sabent que hi hauria limitacions físiques. És una decisió que vaig rumiar i consultar amb altres actrius que han passat pel mateix.
En què canvia?
Cal repòs, sobretot per arribar bé d’energia a la funció, que dura dues hores. També el procés d’assajos te’l muntes d’una altra manera. Treballar d’aquesta forma et fa ser més prudent. Penses: ara m’ajupo sense problemes però d’aquí a dos mesos com m’ajupiré? He tingut temps per anar veient totes les transformacions corporals. El centre de gravetat canvia, per exemple, o les orelles es taponen molt sovint, o l’agilitat i la rapidesa que perds en el moviment, o no poder estar moltes hores dreta… Són coses a les que t’acostumes i que vas incorporant al personatge.
Amb un altre tipus de paper hauria estat més difícil?
I tant! De fet, feia bolos d’una altra obra, Si no ens paguen no paguem de Dario Fo, que era molt dinàmica, un paper amb exigència a nivell energètic, físic. Aquest muntatge el vaig portar fins al quart mes. Però no vam anul·lar cap bolo perquè ho vam planificar amb antelació.
És encara més complicat el fet de trobar feina si estas embarassada?
En el meu cas he de dir que tinc la sort de poder treballar a la companyia [Teatre de l’Enjòlit]. Els ho vaig comentar i em van dir que cap problema, que era decisió meva. Ho vaig agrair molt. En altres tipus de producció o en altres circumstàncies laborals, si no és per fer un paper d’embarassada, evidentment que no m’haurien agafat. Són mesos en què una actriu generalment no treballa…
Però en realitat no és cap inconvenient.
Cap ni un. Hi ha moltes col·legues que els ha passat, que han actuat embarassades, i no ha estat cap greuge perquè el personatge ho podia incorporar, com és el meu cas. Hi ha casos d’actrius que ho han hagut de deixar, però també ho ha de deixar algú que es trenca una cama. És important que no es posi en dubte que una dona embarassada pot treballar normalment. Vaig consultar-ho amb el metge, si ho podia fer, i ell em va dir que endavant. Estàs embarassada, no malalta. I aquí em tens, al vuitè mes i no passa res. Penso que és molt pitjor una oficinista que ha d’estar asseguda vuit hores que no pas jo que em puc permetre descansar el temps en què no hi ha funció. Simplement t’has de planificar.
I com és l’experiència de pujar a escena embarassada?
És genial poder ser una altra durant dues hores, pots viure una altra realitat diferent a les preocupacions de l’embaràs. Perquè entre els llibres que et llegeixes, les classes de prepart, i que s’apropa la data, et passes el dia capficada. Penso que les funcions em van molt bé per oxigenar-me. Crec que, fins i tot, serà més complicat quan hagi de compaginar els escenaris amb una criatura petita, crec que això té pitjor encaix laboral. Ho veurem.
| COBERTURA LEGAL |
| Des que els treballadors de l’easpectacle formen part del regim general se’ls aplica la mateixa normativa en matèria de drets de maternitat que a la resta d’assalariats. Per tant, si una dona és acomiadada pel fet d’estar embarassada es tractaria d’un procediment presumptament nul i l’empresa estaria obligada a la readmissió. Generalment, però, el cas que es troben moltes actrius és la falta de contractació quan l’embaràs es troba avançat. En aquests casos el més senzill és disposar de la prestació d’atur. Segons Núria Rubio, assessora laboral de l’AADPC, si existeix l’opció de l’atur és el més recomanable, perquè al moment del part l’atur s’interromp, es cobra la prestació per maternitat i després de la baixa es recupera l’atur restant. Hi ha altres tipus de situacions que requereixen respostes més complexes i per les quals les treballadores de l’espectacle compten amb particularitats legals: Si l’artista al moment del part no treballa i tampoc cobra la prestació d’atur llavors hem de regularitzar les seves cotitzacions. D’aquesta manera es pot veure si la situació d’assimilació a l’alta li permet arribar a la prestació per maternitat que li correspondria en cas d’estar en actiu. |
