Record d’Enric Cervera al seu amic el director i realitzador Roger Justafré, traspassat dimarts.
Estimat Roger, pensava veure’t a l’estrena del nostre comú amic Gal al Teatre Gaudí i ara me n’acabo d’assabentar del fet que te n’has anat. M’entristeix molt la teva partença, de veritat. Descansa en pau amic. Fa uns mesos que ja t’ho vaig comentar breument, em va agradar i divertir el teu llibre De joven promesa a vieja gloria que tu mateix subtitules Recuerdos revueltos de un teatrero. És potser aquest concepte ‘revueltos’ el que fa més amena, àgil i entretinguda la lectura. Citar a tanta i tanta gent amb què has treballat t’honora i t’engrandeix. Segur que no seré pas jo el primer que t’ho reconeix, evidentment. Gràcies, Roger.
Publicitat
Recordo que la Núria Duran, el Ramon Teixidor i jo vam ser els protagonistes del primer Taller de Comèdies que tu vas realitzar per al circuit de TVE a Catalunya, Pell vella al fons del pou de Manuel de Pedrolo. Va ser l’any 1974. Tu en parles en el capítol cinc del teu llibre i molt amablement cites i n’expliques l’experiència que vam realitzar tots plegats i de la que jo personalment en guardo un record inesborrable i fonamental. Per mi també va ser el primer cop que em posava davant de les càmeres de televisió. Els tres intèrprets formàvem part del Grup A-71, un grup de Teatre Independent dirigit pel Joan Maria Gual que ja estàvem treballant Pedrolo i que ens va resultar molt interessant, i ens incentivava també poder-ho fer per a la televisió, en català, i més en aquells temps encara de dictadura. Era una televisió en blanc i negre, mai no n’he vist cap còpia, només en guardo l’agradable record d’haver fet i haver visionat posteriorment aquella primera experiència televisiva que tots plegats vam compartir pel canal 2, quan no n’hi havia més, de canals.
***
El Roger va ser també un dels fundadors de l’AADPC i estimava el teatre incommensurablement. Té una gran quantitat de premis i d’obres. Jo vaig tenir el privilegi i el plaer de poder editar-n’hi algunes quan era el responsable de la revista Entreacte i de les publicacions de l’AADPC. La primera obra del Roger que vaig publicar el 1992 va ser El vellocino en los espejos, amb un pròleg de Juan Germán Schroeder. Vam coincidir diverses vegades i en diferents ocasions i compartim amistats comunes. La segona peça del Roger que vaig publicar el 1993 va ser Ojos que no ven (Un bel di vedremo) una obra guanyadora del premi de textos teatrals de l’Associació d’Actors el 1993. El juliol del 1996, Càsting ‘La comèdia’. I el 2007, No us quedeu muts, la versió catalana feta per ell mateix del Premi Carlos Arniches de Teatre 2007 que ell va guanyar. També recordo la lectura dramatitzada a l’SGAE en què vaig participar el 2007 de la seva obra L’anar i venir del vaixell d’Anubis, una peça molt divertida. En definitiva, molts bons records sempre amb el Roger
Del llibre De joven promesa a vieja gloria, el capítol 5, ‘Taller de comèdies’, el Roger comença així parlant de Pell vella al fons del pou el seu primer Taller de comèdies: “De esta primera serie de programes TENGO MUCHOS RECUERDOS, Buenos, malos y peores. Entre los peores, quizás el más terrorífico fue el primero. Y no por losactores ni por el texto, sinó por mi inexperiència”; i acabava amb el seu caràcter sempre optimista: “En resumen, que el programa QUEDÓ MUY APAÑADITO, me parece a mi, però no me hagáis demasiado caso. Es que yo suelo gustarme mucho. En mi mundo (y no creo que sea el único) la falsa modèstia es un estorbo. Si no te valoras tú, ¿quién lo hará? Poquísimos… o ninguno. Ya se sabe… QUÉ SE LE VA A HACER… hay que sobrevivir”.
I acabo amb aquestes sinceres paraules del Roger que tant el defineixen com a professional i com a persona. Una forta abraçada, en guardaré un bon record de tot el que hem compartit, company, amic.
