Sóc l’Anna García Cuartero. Tinc 38 anys. Sóc de Terrasa però visc a Vilanova i la Geltrú, en parella i amb tres gossos que ens fan ser família nombrosa. Em guanyo la vida com a actriu. Com faig curses de canicross sempre tinc present que la carrera d’actriu és com una cursa de fons on hi ha moments per esprintar, altres per anar més a poc a poc i on s’ha de vigilar perquè sovint es trepitgen terrenys inestables.
Així què, d’acord amb l’entradeta, la feina d’actriu i el canicross tenen a veure…
Et posaré un exemple. Recordo un cop, fent un espectacle de titelles, que un company em va dir: “Avui he flipat perquè me n’he adonat que quan fas el canvi de teló esperes a que jo pugui beure aigua i això m’ha emocionat” Jo vaig dir “és clar, jo he d’estar pendent de tu i quan tu estàs a punt jo segueixo”. A les curses és així exactament: estar pendent d’un company, que en aquest cas és el teu gos, i si el company té un problema ens parem i l’ajudem, en escena és el mateix. M’ho prenc de la mateixa manera, passar-m’ho molt bé i a l’hora estar treballant i pendent de l’altre.
DÓNA’NS PERFILS
mires a una banda i veus?
Una persona molt lluitadora i constant que amb els anys he après que puc aconseguir qualsevol cosa que proposi.
I quan mires a l’altra banda?
Doncs que, malauradament, tots tenim certes pors i certes inseguretats i a vegades em crec menys bona com actriu del que després veig que sóc. He de lluitar contra això.
PARLA’NS DE TU
Per què ets actriu?
Ho he volgut ser des de petita. Una vegada a l’escola ens van preguntar quin era el nostre programa preferit de televisió. Jo vaig dir que era un de TVE que es deia “La vida es pura comedia” perquè de gran volia ser actriu. Puc dir que el ser actriu es un somni d’infantesa fet realitat.
Recordes algun instant en el que t’hagis dit a tu mateixa “ara si, sóc actriu”?
Recordo molt la primera vegada que vaig cobrar per treballar com actriu. Encara era estudiant a l’Institut del Teatre i em va saber greu perquè vaig pensar “ però si jo m’ho passo molt bé fent això, no cal que em pagueu”. I sentir-me actriu actriu quan acabo els estudis i ja tinc les meves primeres feines professionals pròpiament dites.
I DE LA FEINA
Si et demano de que et sents mes orgullosa del teu currículum de que seria?
D’haver fet de tot, d’haver tocat gairebé tots els pals: televisió, cinema, publicitat, teatre de carrer, animacions… moltes coses. S’hi de de parlar de projectes et diria una obra que vam fer al Guash Teatre que es deia “Morts sense sepultura”. No va funcionar massa però en aquella obra vam posar tots molt cor. També em fa sentir orgullosa un espectacle que fem amb el meu grup de teatre “Soul Sisters Teatre” que vam estrenar aquest estiu i que es diu “Ton, Toneta i la colla Castellera”. Hi ha molt de vivències personals, d’angelets meus, com a mi m’agrada dir. M’omple l’espectacle i com la gent el rep.
Amb què estàs ara?
Com sempre, i com molts companys, amb moltes coses. Per exemple amb una empresa amb la que fem teatre de formació per empreses. És una experiència molt bonica perquè aprens molt de les relacions humanes i com les persones ens comuniquem o no ens comuniquem.
En què consisteix?
Empreses que ens contracten perquè fem cursos de formació pels seus treballadors. Els ensenyem a parlar en públic, lideratge, resolució de conflictes, etc. Plantegem situacions mitjançant el “role-play”, és a dir posar els alumnes en una situació determinada, veure com reaccionen i treure conclusions per millorar aquell aspecte determinat que l’empresa vol treballar.
I entren en el joc?
A priori els sorprèn això d’haver de sortir, interactuar amb els actors i viure “”situacions reals” amb uns personatges però a la que l’alumne està fet l’exercici s’oblida completament de que som actors i actrius i reacciona com ho faria a la vida real.
Feina vostre de fer-ho creïble?
Sí, hem de donar aquesta realitat, posar-nos a la pell del que l’empresa demana i fer-ho molt creïble. Ja siguis un metge parlant de diabetis o un depenent de fruiteria d’una cadena de supermercats has de tenir tot el bagatge del teu personatge. Sovint al acabar ens diuen que s’han sorprès ells mateixos de com s’han cregut totalment el que estava passant, per això és tant efectiu.
Us cal aleshores molta preparació prèvia.
Doncs sí. Posem per cas que treballem per una farmacèutica que desenvolupa, per exemple, medicaments en temes d’oncologia aleshores nosaltres fem unes sessions preparatòries on s’ens dona informació sobre aquests medicaments, per que s’utilitzen, fins i tot que els diferencia de la competència. Hi ha una tasca de seure, clavar colzes i estudiar allò que hauràs de defensar davant d’un professional que tindrà molts recursos, però a qui tu has de saber respondre i si cal rebatre.
Aleshores treballeu sense un guió tancat.
Es planteja una situació i nosaltres, més o menys, sabem les possibles alternatives de resolució que pot tenir aquest conflicte. Però la nostra feina es improvisar constantment en funció del que els alumnes t’estan donant. A part de ser una feina molt interessant per veure com la gent es comunica i es relaciona com a actriu és un entrenament constant.
I a més del teatre d’empresa amb que estàs?
Fent moltes animacions. Des de sempre n’he fet, i en seguiré fent, perquè el treballar de tu a tu amb el públic és una cosa que m’agrada moltíssim. També faig teatre infantil amb peces que m’escric jo mateixa i algunes aparicions en televisió. Recentment he participat en dues series, una de Tv3 i una altre de Tele 5. I anar fent entre el que m’aconsegueix la meva representant Lis Vida i el que a mi em va sorgint. En aquesta professió s’ha de picar molta pedra però te’n vas sortint cada mes i gaudint.
DÓNA UNA VOLTA SOBRE TU MATEIXA.
A vegades tinc la sensació de que estic una mica sense ubicació. Es clar que m’agradaria estar en una sala de teatre a Barcelona, ho he viscut en el passat i ara no, però bé no em queixo. A vegades podem pecar molt de pensar “no estic treballant en aquest gran teatre”… però per desgracia son pocs els que ho poden viure, si no pot ser, no passa res. Vius de la teva professió i t’ho passes bé fent el que fas. Això és l’important i jo estic en aquest punt.
… I sobre la professió…
És complicat, crec que a Catalunya em pecat sempre de dir que el sector esta millor que mai i a vegades es mira només una part molt petita del pastis. Penso que hi ha un sector de la professió privilegiat que poden escollir feines, papers de televisió, teatre, etc… i es deixa molt de banda les condicions laborals que pot tenir l’altre sector de la professió que ens ens hem de buscar la vida fent els nostres bolos, produccions molt petites, etc.
@AGarcicu
