Aconseguir formar part de la cartera d’un representant és l’objectiu de molts actors i actrius. Però és fàcil aconseguir-ne un? La resposta és que no. Si més no, a Barcelona. Tot plegat és un peix que es mossega la cua: si no es té representant resulta més difícil fer currículum i si no es pot lluir currículum és més difícil aconseguir representant.
Acompanyar actors i actrius en la seva carrera professional, ajudar-los a accedir a càstings als quals potser sense representant no arribarien, vetllar pels seus interessos quan han de signar un contracte… El o la representant és la persona que camina al seu costat i els assessora. Yolanda Fuster, representant d’actors i actrius defineix així, a grans trets, la seva tasca. Amb una dilatada experiència en aquest àmbit, comanda la seva pròpia empresa, Faràndula, des de 2007, juntament amb la seva sòcia Jèssica Gallego. La figura del representant, de llarga trajectòria a Madrid, s’ha anat consolidant a Catalunya en els darrers vint anys com una de les vies més efectives de què disposen actors i actrius a l’hora d’accedir a càstings i, en conseqüència, a la feina.
Barcelona i Madrid
A Barcelona hi ha una vintena de representants, a més d’agències que també desenvolupen aquesta tasca. A Madrid se’n comptabilitzen més de cent trenta, segons dades de la Unió d’Actors i Actrius. Quan a Fuster se li pregunta què ha de tenir un actor o una actriu perquè ella es comprometi a ser-ne la representant, remarca que té en compte dues coses molt importants: la primera és que ha de tenir talent, això és evident. I la segona és que he de sentir un enamorament sobtat, he de notar que la seva energia connecta amb la meva. M’ha d’agradar molt. No cal que siguem amics, però hem d’anar a l’una pel que fa a la comunicació. És important que cadascú trobi el seu representant ideal i que el representant trobi els actors ideals.
Si l’enamorament sobtat és important per a Fuster, com es pot fer perquè es produeixi? A tothom que m’escriu i m’envia material, li dono una resposta tard o d’hora, comenta. És molt important que els actors enviïn un correu electrònic de motivació personalitzat en què expliquin per què volen que jo sigui la seva representant. No és el mateix que rebre un correu en què es diu: “Busco representant…”, igual per a tothom. No vol dir que l’agafi, però cal que es vegi que s’han pres una molèstia, igual que jo me la prendré mirant el seu material amb dedicació i respecte.
La cerca de representant no ha de ser, segons la seva opinió, indiscriminada, ni fer-se a la desesperada. Per triar repre, l’actor i l’actriu s’han de fixar molt bé en la gent que porta, explica. La cartera d’un representant és el reflex del criteri que hi ha al darrere. Si el criteri li agrada, és al lloc adequat. Quan conegui el representant, ha de sentir que li agrada com parla aquesta persona, perquè és la que parlarà d’ell/ella quan no sigui al davant. Per tant, li ha de tenir una confiança brutal. Representant i actor/actriu s’han de triar mútuament. Yolanda Fuster sempre demana currículum, fotografia i videobook actualitzats. Matisa: Prefereixo un videobook actual de dos minuts, que mostri bé el que pot donar, que un de massa llarg. Amb això ja veig si em pot agradar o no. Aleshores busco per Internet, investigo una mica. Si crec que sí, quedem per conèixer-nos. Però tothom rep resposta.
Corredors de fons amb vocació
La primera pel·lícula en què Elvira Herrera va exercir com a representant va ser Matar al Nani, de Roberto Bodegas, el 1988. La seva tasca és llegendària a Madrid, on té l’oficina. Per a ella, és important una base de formació mínima de tres o quatre anys. El d’actor és un ofici i encara que es tinguin qualitats naturals, cal aprendre la tècnica i no deixar mai de formar-se. I, d’altra banda, em guio per la pura intuïció. Fins ara no m’ha fallat. Tots els actors que tenim en cartera a l’oficina tenen un punt en comú: la seva forma de ser és la d’un professional de llarg recorregut, amb un interès i un compromís màxims cap a la seva professió. Són, tots ells, corredors de fons vocacionals, no deixaran d’aprendre i d’afrontar reptes fins que es jubilin. I jo em comprometo personalment i professionalment amb ells.
A parer d’Herrero, la dificultat per agafar una cara nova té més a veure amb la cartera d’actors que tingui cada representant, independentment de si som a Madrid o a Barcelona. Portar un actor és una responsabilitat perquè en aquest país no es poden triar els treballs, no hi ha mercat per a això, afegeix. Com a representant et compromets amb una vida i una carrera professional i intentes que el representat construeixi una carrera coherent dins de la conjuntura que ens ha tocat viure. Ets al seu costat quan té feina i quan no. Per això, no es pot obrir la cartera a una infinitat d’actors.
Accedir als càstings
Un dels arguments de pes a l’hora de voler representant és que, gràcies a la seva feina, es pot accedir a càstings que, d’una altra manera, queden fora de l’abast. A Barcelona és fàcil assabentar-se que hi ha càstings, però accedir-hi és més difícil, explica Fuster. La direcció de càsting em demana potser dos actors i a mi m’agradaria que en veiés deu. Nosaltres també hem de passar el filtre i no podem enviar a qui volem, hi hem de lluitar molt.
L’actriu Marta Tricuera fa temps que busca representant sense èxit, però no es desanima. Ho he intentat, no hi ha manera. No es fan càstings oberts a tothom perquè hi aniria molta gent i el primer filtre el fan els representants, i si no tens representant, no hi accedeixes, diu. Però continuo treballant amb entusiasme i constància. I defenso molt que em vinguin a veure al teatre, afegeix. L’actriu Mireia Rey busca representant des de fa més d’un any i veu difícil l’equilibri entre fer-se pesat o fer-se present. Ningú no vol ampliar la seva cartera d’actors.
El cas d’Enric Cambray és un exemple que qui cerca, troba. Elvira Herrera em va venir a veure al teatre i li vaig dir que volia parlar amb ella. Vam estar més de mig any veient-nos de tant en tant. Quan anava a Madrid, la trucava i li deia de quedar per fer un cafè. Ens vam anar coneixent, es va establir una relació de confiança i ara em representa. Per a alguns càstings li demanen gravacions i ell mateix (que estudia Comunicació Audiovisual) se les prepara. És així com vaig aconseguir el paper en què feia de Ricardo Darín de jove a Un cuento chino. Em vaig muntar una mena de trinxera, disfressat de soldat i cridant. Amb so i edició i tot. Quan ho va veure en Darín va dir: “¿Quién es ese loco? ¡Que lo traigan!”.
L’actriu Anna Moliner, que té Fuster com a representant, entén la frustració de qui busca i no troba, però opina que cal continuar lluitant, confiar en les pròpies possibilitats, treballar i no córrer. Tenir representant tampoc és garantia de feina. Moliner va aconseguir que Fuster la representés fa uns cinc anys i, segons diu, va ser una cosa molt natural. M’havia vist al teatre i quan vaig creure que necessitava representant m’hi vaig adreçar. Va tenir un buit a la cartera i em va agafar. La tasca de la seva representant li sembla molt important per accedir a càstings als quals, si no, no arribaria.
Consells a l’hora de buscar representant
Per a Yolanda Fuster, quan es busca representant cal presentar bon material. L’actor o actriu ha d’invertir en fotos bones
i en un videobook de qualitat. Cal ser educat i no fer-se pesat i apostar pel representant que t’agrada, que no sempre ha de ser el que té més famosos a la cartera. Una altra cosa que aconsellaria a actors i actrius és que aprenguin anglès per tal que puguin optar a coproduccions. L’anglès i el carnet de conduir són vitals. De vegades es perden feines perquè l’actor o l’actriu no saben conduir. Ah, i cal invertir en reciclatge professional! Esgrima, muntar a cavall, etc.
Elvira Herrera coincideix amb Yolanda Fuster que presentar un bon material és fonamental. Els actors i les actrius han de tenir molt clars quins són els seus punts forts i els febles, què ofereix com a professional i com ho presenta. Un pack de bones fotos neutres, de plans curts i mirant a càmera, i un reel acurat són clau per als directors de càsting i els productors.
També el rastre que es deixa a Internet és important perquè és una font a la qual acudeixen els representants per ampliar la informació sobre candidats i candidates. A banda de tones de paciència i persistència davant de respostes com “la cartera està tancada”, afirma l’actor Edgar Moreno (representat per Art-T Management), una bona pàgina web és essencial. Ell s’ha fet la seva i dóna consells sobre com fer-se un bon videobook al seu blog: http://edgarmoreno.com/2015/10/24/como-me-hago-el-videobook/
