Espanya es convertirà en un dels països que menys exigeix a les plataformes quan s’aprovi la nova normativa que analitzem a continuació.
Està a punt d’aprovar-se la nova Llei espanyola de l’audiovisual, que transposa una directiva europea de l’any 2018. En els últims mesos ha estat tema de debat per la seva manca de sensibilitat per les diferents llengües cooficials de l’Estat. També perquè, si s’aprova sense esmenes, podria convertir Espanya en un dels països europeus que menys exigeix a les grans plataformes. El sector porta mesos de reunions, comunicats i contactes a tots els nivells. És un moment clau també per a Catalunya, amb una indústria tocada i una legislació pròpia que no s’estan aplicant.
Hi ha organitzacions que ja van començar a moure’s fa quatre anys. La Folc, la Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana, va organitzar el 2018 una sessió informativa sobre la directiva europea. “En el seu redactat assenyala la defensa del pluralisme cultural”, recorda Daniel Condeminas, que assessora la federació en aquestes qüestions.
“La directiva deixava clar que els estats poden adoptar mesures per a la promoció d’aquesta diversitat. Quan es van fer consultes públiques i es va donar a conèixer l’avantprojecte ja vam veure que la proposta del Govern espanyol no anava en aquesta línia. Per això, a finals del 2020 ja vam presentar un paquet d’al·legacions. Estem lluny que es reconegui el pluralisme de l’Estat i que el català tingui un tracte equitatiu”, lamenta Condeminas.
El passat desembre, Esquerra Republicana i el Govern espanyol van tancar un acord que, segons els republicans, garanteix el català a la futura Llei de l’audiovisual, així com l’aprovació dels pressupostos generals de l’Estat. D’entrada, Esquerra retirarà les 16 esmenes als comptes que havia presentat al Senat. Però encara cal veure finalment què passa amb la llei amb el tràmit parlamentari, quines esmenes s’hi introdueixen i quins elements se sotmeten a debat. Els seus efectes s’acabaran notant en els pròxims anys.
La presència del català a Netflix representa un irrisori 0,05%
El català, insignificant a les plataformes
Mentre això no passa, les dades són concloents. El cas més sonat és el de Netflix. A Catalunya hi ha un total de 3,8 milions de subscriptors. Malgrat això, la presència d’obres audiovisuals en llengua catalana és de 30 títols, un irrisori 0,05%, segons dades recents del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC). Una manera d’arribar al canvi seria aconseguir que aquesta llei exigís a les plataformes que dediquin un percentatge dels seus beneficis a la producció local. França, per exemple, estableix una contribució directa d’entre el 20% i el 25%, mentre que a Itàlia la forquilla se situa entre el 12,5% i el 20%. A Espanya sembla que es reclamarà un 5%. Es desconeix quins són els motius del Govern espanyol per prendre aquesta decisió, però es creu que pot ser una contrapartida no feta pública perquè les plataformes s’instal·lin a Madrid.
“Només amb una producció pròpia dotada amb els recursos necessaris podrem reivindicar millors sous”
Una llei poc ambiciosa
Les crítiques que ha rebut la llei són diverses. L’Associació de Dones Cineastes i de Mitjans Audiovisuals (CIMA) ha denunciat que el text actual no inclou cap mesura que garanteixi la igualtat de gènere al sector audiovisual. També s’han sentit veus crítiques de CONARTE, el sindicat professional del sector artístic, del qual forma part l’Associació d’Actors i Directors de Catalunya (AADPC). En un comunicat denuncia que la nova llei és “poc ambiciosa” i demana augmentar el percentatge que s’exigeix a les grans plataformes. “Només amb una producció pròpia dotada amb els recursos necessaris podrem reivindicar millors sous per als nostres intèrprets, dobladors i tècnics de l’audiovisual”, afirmen.
Sis pel·lícules en català als Premis Gaudí
En la gala dels XIV Premis Gaudí que va tenir lloc al març només hi competien sis pel·lícules en llengua catalana. És la mateixa xifra que l’any passat, i una de les més baixes de la història d’aquests premis. Els pressupostos d’aquestes pel·lícules són també molt més petits que els de les pel·lícules rodades en castellà.
“S’ha de veure com s’aplica la nova llei”, diu Judith Colell, presidenta de l’Acadèmia, que també porta mesos de reunions. “S’han fet passos interessants i estem en la mateixa sintonia que la Conselleria de Cultura de la Generalitat. Hem d’aconseguir augmentar la producció d’aquí i aplicar la legislació que ja tenim a Catalunya”.
Existeix la Llei de l’audiovisual catalana (2005), que s’ha quedat obsoleta i que a més no inclou les plataformes digitals. El Govern ha començat a fer passos per reformar-la. També es podria aplicar la Llei catalana del cinema (2010), que es va quedar en un calaix i que establia que almenys el 50% de les pel·lícules comercials projectades als cinemes de Catalunya fossin en català. Una sentència del Tribunal Constitucional del 2017 va establir que només fos un 25%.
Un sector unit
Òmnium Cultural va reunir el passat octubre els principals representants del sector audiovisual català amb l’objectiu de fer pressió per aconseguir que el català sigui inclòs en la Llei de l’audiovisual. “Aquesta llei vol ser l’estocada definitiva al català. És la Llei Wert portada a la pantalla”, va dir Jordi Cuixart, president de l’entitat. “Les diferents associacions anem juntes”, ressalta Judith Colell. “Estem d’acord que cal recuperar el múscul del sector i donar suport a la producció independent i, a la vegada, a la llengua”.
Una de les veus crítiques sobre aquesta nova legislació espanyola arriba des del Consell de l’Audiovisual de Catalunya. “És una llei que veiem de manera negativa, perquè no reconeix l’oferta lingüística en català ni tampoc la producció audiovisual feta aquí”, diu el seu director, Roger Loppacher.
La llei pot servir per treure competències al Consell de l’Audiovisual i negar que pugui actuar en l’àmbit digital. “Cal veure com van les esmenes, però és una llàstima que el punt de partida sigui aquest. La mateixa Constitució espanyola demana que es preservin les llengües de l’Estat. La cultura audiovisual és central en la cultura, i el català hi és pràcticament absent”.
“És clau que les grans empreses puguin apostar per creadors d’aquí, amb un talent brutal”
L’aposta per Madrid
Cap de les grans plataformes té previst instal·lar-se a Barcelona. “En teoria, poden situar la seva seu on vulguin. Però al final hi ha hagut una aposta perquè es concentrin a Madrid”, recorda David Ciurana, vicepresident de Productors Audiovisuals de Catalunya (PAC). La seva organització també ha presentat esmenes i s’ha reunit amb les diferents organitzacions polítiques. “Fins ara han fet poc cas a les nostres demandes”, denuncia.
Un dels punts calents és la definició de qui és un productor independent. Si quedés ben reglamentat podria evitar les concentracions i que les grans empreses siguin les que al final es quedin també amb el finançament públic. Tot això passa en un moment en què el sector audiovisual està en ple creixement. “És el millor moment de l’audiovisual”, precisa Ciurana. “Es consumeix més que mai. La pandèmia ho ha acabat de potenciar. Per això és clau que les grans empreses puguin apostar per creadors d’aquí, amb un talent brutal”.
