Obrir a l’estiu o no obrir, aquesta és la qüestió.
Si bé la major part de l’escena catalana tanca portes durant l’època de màxima calor, hi ha uns quants teatres de Barcelona que han trobat les seves fórmules d’atraure un públic àvid de cultura. Fórmules, en plural, perquè cada sala és un món i té el seu mètode de funcionar. Petites i grans, cadascuna a la seva manera, l’important és que aconsegueixen que la gent vagi al teatre en qualsevol moment de l’any.
El Maldà, per al públic autòcton
El Maldà obre a l’agost des dels seus inicis, tot i que en els últims anys han canviat de calendari en funció de la seva presència en el Festival Grec. “Hem de fer vacances en algun punt, si obrim el juliol descansem a l’agost i si no, a l’inrevés”, explica la gestora i productora Marina Marcos. Entre la seva programació estiuenca tenen produccions pròpies i companyies en exhibició, tant estrenes com reposicions. “El que sí que intentem és que siguin espectacles que puguin ser molt transversals a nivell de públic”. Enguany obren a l’agost amb la tercera temporada d’Un segundo bajo la arena, de la Cia. Desasosiego, una adaptació contemporània de Lorca. Destaca també el format, amb el públic assegut en petites taules i els intèrprets movent-se per tot l’espai: “No és un format convencional i, per tant, és més atractiu de cara a l’agost”.
Tot i la dificultat per obtenir dades, sí que observen un menor ús dels abonaments durant l’agost, cosa que els porta a pensar que el públic estiuenc és diferent del de la resta de l’any. El turisme, però, no els interessa. “Sempre hem dit que el Maldà volíem que fos per a la gent de Barcelona o de Catalunya”, explica Marcos. Situats en ple epicentre turístic, forma part dels seus valors aconseguir que la gent autòctona torni al barri. La productora de la sala celebra la tendència creixent: “Cada vegada hi ha més espais que obren, sigui les primeres setmanes d’agost o les últimes. I això vol dir que hi ha públic. Si durant tot l’any podem ser-hi tots, vol dir que a l’agost també és viable”. Amb tot, reconeix que la baixada d’activitat els dona facilitats com ara un major accés als mitjans de comunicació.
Teatre Gaudí, espai compartit
Als anys noranta, Ever Blanchet i Maria Clausó, inspirats pel model d’exhibició parisenc, van voler obrir un teatre a Barcelona que mantingués l’activitat durant tot l’any. Així ho van fer, primer al Versus Teatre i després al Gaudí. “El principi de la Versus va ser espectacular, perquè no hi havia res més”, recorda Blanchet. Per a ell, una part de l’èxit del Gaudí el tenen tant el format de la sala a quatre bandes com la localització: “Estem entre el Guinardó, l’Eixample i Gràcia, estem pròxims a tothom”, destaca.
Respecte a la programació, el director admet que a vegades no és fàcil trobar companyies que
vulguin exhibir en aquest període, fins i tot quan els assegura que és un dels millors moments de l’any per fer-ho. “Venem moltíssimes entrades, però ningú s’ho creu”, explica. En canvi, en diverses ocasions han optat per estrenar a l’estiu produccions pròpies. Amb tot, mantenir-se oberts a l’estiu també va lligat a la supervivència de l’espai. En aquest sentit, divideixen la setmana entre els dies que programen, de dijous a diumenge, i els que cedeixen l’espai a altres empreses. Encara que no s’han plantejat una cerca activa de públic turístic, els sorprèn que al Gaudí hi arribi gent tant de la resta de l’Estat com internacional. A vegades fins i tot per error: “La gent ve a veure el teatre com si fos un edifici de Gaudí i s’emporten un mal tràngol”, comenta Blanchet.
Teatre a l’estiu per combatre la calor o com a turisme cultural
Teatre Apolo, model importat
Quan el 2021 el desaparegut fundador del Grupo Smedia Enrique Salaberria va adquirir el Teatre Apolo de Barcelona va tenir clar que volia importar el model que seguien els seus teatres de Madrid. Patricia Cerrada, directora de màrqueting del grup, explica que per a ells la temporada estival comença entre abril i maig i acaba a finals d’agost, mesos durant els quals adapten la programació a un tipus de públic diferent. Hi ha, d’una banda, gent autòctona que considera el teatre un bon pla per combatre la calor i, de l’altra, el turisme cultural que, tot i que a Madrid està molt més arrelat, Cerrada creu que a Barcelona a poc a poc també hi està arribant. Així, a l’estiu se centren en una programació “més lleugera” i en projectes on no intervé la llengua. Enguany, per exemple, tenen El lago de los cisnes, del Ballet Laura Alonso, fins a finals de juny. Després se centraran en l’humor amb El musical de los 80s 90s de la Cia. Onbeat i el retorn de la proposta d’improvisació Corta el cable rojo. Per a Cerrada, les companyies amb què treballen són molt conscients d’aquestes dinàmiques temporals i les saben aprofitar.
Un públic diferent també canvia l’estratègia comunicativa, tant la publicitat com la difusió en els mitjans. Al contrari del que comenten els teatres més petits, per a ells “amb la premsa és més complex, en dos sentits. Primer, perquè en els últims anys cada vegada s’estan reduint més els espais dedicats a la cultura. I a això hi afegim que a l’estiu els equips de redacció es deixen en plantilles mínimes”, conclou Cerrada.
Turisme escènic?
El Maldà, el Gaudí i l’Apolo no són els únics espais escènics que obren a l’agost a la Ciutat Comtal. També n’hi ha d’altres, com l’Eixample Teatre o la Sala Versus Glòries, on aquest estiu torna la comèdia Angle Mort. “Ens encantaria que poguessin obrir tots, per descomptat. Però encara no tenim prou volum de públic perquè sigui sostenible per a algunes de les sales”, explica Maria Alonso, gerent d’ADETCA.
El turisme podria ser una font de públic que de moment no s’ha potenciat gaire. En aquesta línia, ADETCA forma part del Consell de Turisme de Barcelona, un òrgan de participació ciutadana format per entitats, associacions i representants polítics que es reuneixen periòdicament, tot i que les seves resolucions no són vinculants. Una altra iniciativa institucional, en aquest cas per obtenir dades estadístiques, és l’Observatori del Turisme, que elabora una enquesta anual a 10.000 persones. El 2023 va publicar un informe monogràfic sobre l’anomenat “turista escènic”, aquell “que ha visitat la Destinació Barcelona per assistir a concerts, festivals de música, teatre o cinema”, sense distingir les diferents disciplines culturals. Aquest turista representava només un 8,4% del total, tot i que la dada suposa un increment de més de 2 punts en relació amb l’any anterior. Segons l’estudi, el perfil del turista escènic respecte a la resta és més jove (35,5 anys de mitjana), amb estudis universitaris (71,8%) i de procedència internacional (76,4%). També gasta en el seu viatge més diners que la resta de turistes (79,35 € per nit vs. 67,34 € de mitjana).
