Universitats, escoles i centres de formació per aprendre l’ofici del setè art.
Cada cop es consumeix més audiovisual. El sector necessita gent preparada, i les persones que estudien cinema solen trobar feina. Això sí, potser no serà dirigint llargmetratges com imaginaven. Potser ni tan sols sigui fent cinema, sinó sèries o continguts per a xarxes. L’ESCAC de Terrassa és el lloc on estudiar més conegut, però quines altres opcions hi ha?
Quan algú vol formar-se en cinema es pot aclaparar amb totes les possibilitats que existeixen. A banda de les carreres de Comunicació Audiovisual, que es poden estudiar a set universitats catalanes, hi ha tot d’escoles especialitzades. N’hi ha de públiques, de privades i repartides per Catalunya. La indústria està cada cop més centralitzada a Madrid, de manera que molt del talent que s’hi forma acaba per anar-hi a treballar o a viure. Però l’oferta educativa és encara potent.
A l’ESCAC de Terrassa es pot estudiar el grau oficial en fotografia, de quatre cursos, a 12.500 euros per curs. La fundació privada que ho gestiona ofereix beques de fins al 60% per a un 15% de l’alumnat. Per entrar cal passar un procés de selecció. Després, les xifres d’ocupació són bones.
“Som un transatlàntic”, diu Jaume Macià, el seu cap d’estudis. “Cada any passen per aquí 800 estudiants. Tenim vuit platós i som els únics que oferim un títol universitari oficial. A diferència de Comunicació Audiovisual, nosaltres estem més vinculats a l’ofici cinematogràfic. El nostre alumnat surt bastant tecnificat”, explica. “A la gent que està dubtant entre un centre o un altre li recomano trucar i anar a fer una visita”, afegeix.
Un sector amb optimisme
Les perspectives són bones, també per l’anomenat Catalunya Media City, el hub que vol ser un referent europeu en el sector audiovisual, digital i dels videojocs. Es preveu que funcioni a l’edifici de les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs a finals del 2028.
Tot i així, hi ha escoles com la barcelonina ECIB que han apostat pel cinema independent, perquè veuen que és on actualment hi ha més sortida. “No som a París ni a Los Angeles”, reconeix Pere Alberó, el seu director acadèmic. “Les plataformes són totes a Madrid però aquí es roda molt, venen moltes empreses estrangeres. També hi ha projectes menys industrials, però alhora més creatius i lligats a la realitat”. El nucli d’ECIB són els tres anys del diploma de Direcció Cinematogràfica i Direcció de Fotografia. És presencial i només s’ofereix en castellà. Completen la seva oferta amb cursos i màsters diversos.
“Les universitats han de formar amb un perfil més intel·lectual, nosaltres formem més en l’ofici”, precisa Alberó. “Ens agrada que a l’escola entenguin que el cinema es pot fer de diverses maneres i que descobreixin com treballaran més a gust”. Amb la Universitat Autònoma impulsen un màster de producció i distribució cinematogràfica dirigit per Paco Poch i Ludovico Longhi, en castellà i anglès.
Oferta diversa
Qui des dels anys setanta també ofereix una formació professional és l’EMAV, l’escola pública de mitjans audiovisuals que depèn del Consorci d’Educació de Barcelona. Les privades són moltes més, i cadascuna té la seva especialització. Podem trobar Bande à Part, NOU[PRO]DIGI, FX Barcelona Film School, Barcelona Cinema School, La Casa del Cine, Cine en Acción i Showrunners (Barcelona), Plató de Cinema (l’Hospitalet de Llobregat), Catalonia Film School (Vilanova i la Geltrú), AFILM International Film Workshops (Sitges) i Crash (Manresa). N’hi ha que busquen satisfer un públic internacional, que troba aquí preus més econòmics que en altres països europeus.
D’entre tota l’oferta, el màster de formació permanent en Documental de Creació de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona s’ha guanyat un prestigi. Des del 1998 s’han produït una trentena de documentals que han participat en els principals festivals. S’ofereix només en castellà i té un preu de 10.000 euros.
“Tenim alumnes que se’ls volen emportar abans d’acabar. Ens trobem que el 50% van a Madrid a fer sèries”
Una oferta molt presencial
“La part més teòrica es pot estudiar online”, explica María José García, directora de l’escola de cinema Bande à Part. “Però el cinema es fa en equip i les pràctiques han de ser presencials”. Creu que la professió viu un moment “gloriós” i que hi ha demanda. “Hi ha produccions on es necessiten 70-100 persones cada dia. Tenim alumnes que se’ls volen emportar abans d’acabar. Ens trobem que el 50% van a Madrid a fer sèries. Aquí formem gent molt qualificada, però a Madrid hi ha un millor nivell de producció”.
El seu alumnat està format sobretot per gent jove que busca una primera formació per treballar al cinema. Però també es troben persones ja adultes que volen canviar d’àmbit professional i saber-ne més d’una afició que, en alguns casos, es pot acabar convertint en alguna cosa més.
Teoria i pràctica
“Fa uns anys hi havia la pressió per tenir una titulació més honrosa, que tingués més prestigi. Però ara ja ens trobem molta gent jove que té amb nosaltres una primera formació i que vol anar a treballar al cinema. Són persones creatives que fan una part teòrica, però també aprenen la pràctica”.
Hi ha molta oferta, i quan t’apuntes a una escola estàs optant per una forma de vida per als pròxims anys
Per García, l’important és pensar a mitjà o llarg termini. “Ens agrada escoltar les persones, saber què volen fer. Hi ha molta oferta, i quan t’apuntes a una escola estàs optant per una forma de vida per als pròxims anys. És important informar-se sobre el perfil de l’escola, la filosofia, els preus, llegir les ressenyes… Cal prendre una decisió segons el que vulguis fer”.
Les grans productores segueixen buscant-los referents. “Gent amb personalitat pròpia i talent. Encara que el talent no és com els xampinyons: la gent que té un talent superior és escassa. Nosaltres posem el que és a les nostres mans, però no ho és tot. No es pot crear un talent de laboratori”.
