Què podríem considerar que és una participació activa en el teatre?
El simple fet d’assistir a una obra i quedar-se amb alguna idea o reflexió al cap ja seria participar-hi activament? Podríem dir que el teatre no podria existir sense una platea. Tot i això, de vegades no es tenen presents els rituals teatrals del públic com a totalitat d’un espectacle. Què passa quan els espectadors es queden amb ganes de més? De quines formes es poden propiciar altres menes de participació dins i fora de les platees? Doncs el sector teatral català ha cultivat diversos projectes per aproximar-se a les respostes d’algunes d’aquestes qüestions.
La fidelitat dels públics acostuma a estar a l’ordre del dia dels equipaments culturals. Com fer-ho per mantenir un flux constant d’espectadors recurrents? Els interessos culturals i els hàbits de consum teatral poden ser la llavor de la creació de comunitats. En serien un exemple l’Associació d’Amics de la Perla 29 i d’Espectadors del Teatre Lliure. En els dos casos s’hi ajunten maneres d’entendre el teatre que permeten donar un espai de convivència més enllà de les obres de teatre, obrint una porta al debat, l’aprenentatge i la creació col·lectiva.
Veus amb impacte
De vegades es parla sobre les arts escèniques com a diàleg entre l’escenari i la platea, però com se’n pot reforçar la bidireccionalitat? El retorn de vivències, opinions i reflexions pot ser un punt de referència per a la valoració de la feina artística de companyies i espais teatrals. És per aquest motiu que trobem models diversos d’organització d’espectadors en aquest àmbit.
Per una banda, pel que fa a l’impacte directe en les programacions, destacarien els casos del Teatre del Mercat Vell de Ripollet i el Consell de Públics dels teatres del grup Focus. El primer cas, un equipament autogestionat i autoprogramat per voluntariat del poble: els mateixos espectadors són qui prenen decisions sobre el què i el com. El segon, l’assessorament experiencial a la direcció artística per part de públic recurrent.
Per altra banda, i continuant amb la línia del diàleg, la crítica jove també pot agafar-hi un paper central. El projecte Novaveu permet donar una mirada jove i alternativa a les propostes en cartellera mitjançant la crítica convencional, però també a partir d’altres tipus de propostes i accions.
Més enllà dels habituals
Algunes iniciatives per als públics busquen atraure aquelles persones que no tenen uns hàbits teatrals i diversificar les platees. Obrir la mirada al que té lloc abans i després de les funcions i els costums que les envolten permet deixar espai a vivències alternatives. L’Escola de l’Espectador de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès se centra en els alumnes d’educació reglada, oferint-los l’oportunitat de participar en tallers vinculats a les arts escèniques i la música per tal de convertir-los en espectadors del present, i no només del futur. Per la seva banda, el projecte social Grans Teatrerus del grup Focus apropa el teatre a la gent gran del barri, alhora que s’utilitza com a eina per fer front a la solitud no desitjada.
I de tot això, no en parlem?
Malgrat que cada vegada el sector té més present el paper que hi poden desenvolupar els públics, encara no se’n parla en tots els entorns. No és fonamental tenir en compte qui el rebrà a l’hora de construir el que serà el teatre del futur (i del present)? Amb quins mecanismes es poden recollir i integrar les visions dels espectadors? Quin espai haurien de tenir dintre del sector? En aquesta línia, cal destacar la iniciativa del Congrés Internacional d’Espectadors de Teatre, amb periodicitat bianual a Barcelona. Un objectiu ben clar: generar dubtes i reflexions al voltant de què significa ser espectador i de les necessitats que en sorgeixen. I doncs, per començar, potser no seria necessari parlar-ne tota la temporada?
