La vuitena edició del festival romà Tarraco Viva se celebra aquests dies a la capital del Tarragonès amb més de 800 actes que inclouen conferencies, visites guiades, tallers, itineraris, degustacions i també una curiosa forma d’aplicar el fet escènic a la divulgació històrica. La cita va arrencar el passat 5 de maig i conclou aquest proper diumenge 25 amb un considerable èxit de public en la línia de consolidar l’esdeveniment com una de les cites fonamentals del turisme a la ciutat.
El que fa especial el festival és la implicació de la població en el programa, a més del fet que les arts escèniques serveixin de vehicle per acostar la història als espectadors de manera directa i propera. Prescindint pràcticament de grans muntatges escènics o propostes de sala (només l’activitat central August, el poder de la màscara manté format de gran producció), el festival es nodreix d’un ampli ventall de petites recreacions que en molts casos agafen la forma d’un monòleg en què sempre prima l’exigència històrica i la fidelitat que reclamen uns espectadors cada cop més entesos.
Utilitzem el llenguatge escènic i el posem al servei de la història ens explica Magí Seritjol, director del festival. El teatre ens pot ajudar a que la gent empatitzi i s’interessi per la història. La incorporació d’aquestes narracions d’uns trenta minuts de duració i preus populars—tres euros en molts casos—és recent al festival. Si fa quatre anys hi havia un parell de monòlegs enguany la xifra s’ha elevant fins la vintena de propostes, un reclam que en el futur anirà creixent segons ens explica Seritjol: La fórmula ens està funcionant molt bé, és nova i agrada a la gent. Es tracta de comptar amb actors i narradors professionals que el que fan és posar-se al servei de la recreació històrica. No ens interessa tant la teatralització o els sentiments del personatge com que la gent entengui els principals fets històrics que va viure.
Oriol Montesó a la pell d”Agripa. L’home per a tot’.
L’edició d’enguany, a més, treu partit del bimil·lenari de la mort de l’emperador August (63 aC – 14 dC) per retre un homenatge a la seva figura, un polític i estratega clau en la cultura romana i en la història de Tarragona que va residir a la ciutat catalana durant dos anys transformat-la en la capital del llavors totpoderós imperi. Un context a celebrar que els narradors i actors han aprofitat per donar forma als seus personatges i dotar-los de tota una bateria d’arguments històrics.
És el cas de construccions com les que ofereix el narrador Carles Alcoy, que en la seva recreació de la figura de Mecenes basteix a través de dades històriques la personalitat d’un dels homes més rics de la Roma clàssica i amic personal de l’emperador August. La vocació no és fer espectacle sinó ser didàctics, ens aclareix Alcoy. Jo més que un monòleg ho encaro com un diàleg amb el públic. No és una representació sinó una recreació. Intento que tingui el menor llenguatge meu possible. Busco fonts clàssiques i històriques. Faig una hipòtesi sobre com era el Mecenes real.
Alcoy interpreta el personatge sota la bucòlica ombra d’una figuera prop de la muralla de la ciutat. Entorn, narració i crònica s’abracen sota els atents ulls d’un grup reduït d’espectadors, sense necessitat ni tan sols d’un escenari o focus de llum, simplement el fet escènic en la seva essència. Instal·lo la recreació als jardins, no em cal escenografia ni cap element. Donem valor a espais propis de la ciutat. Quan assenyalem la mar és el mateix escenari que van viure els personatges, i això dóna una força brutal a la credibilitat del nostre treball, conclou.
Joan Gibert a ‘Marc Antoni. La fascinació per l’orient’.
Altres personatges com el poetes Virgili i Horaci o el militars Marc Antoni i Agripa reviuen a través de recreacions sempre ubicades a escenaris assenyalats d’una ciutat declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Fins i tot els gladiadors tornen a trepitjar el cèlebre circ romà de la ciutat a través del treball de recreació de l’Istituto Ars Dimicandi d’Itàlia. També hi ha espai per a els titelles: el grup Genovesa Narratives Teatrals ha preparat un espectacle sobre la mort de Juli Cèsar rescatant tècniques de l’època. Per la seva banda, l’Aula de Teatre de la Universitat Rovira i Virgili dedica un espectacle a l’època d’August i, fins i tot, alguns dels restaurants de la ciutat han preparat menús especials que rescaten receptes de la cuina tradicional romana. Un festival inacabable que ens mostra una altra forma de relació de les arts escèniques amb l’entorn, amb el públic i amb la nostra història.
